27 de des. 2011

Esquerrans, el món al revés?


El 2008 vaig escriure un post on parlava sobre el fet de ser esquerrà. Tot i que ja és un apunt antic, encara continua tenint visites i lectures, així que entenc que és un tema d'interés (sobretot pels que som esquerrans, com és lògic).

Comparteixo ara un vídeo de l'últim Quèquicom del 33, que parla precisament d'aquest tema. Potser és una mica superficial en les qüestions que a mi em desperten més interés sobre la lateralitat, però ensenya alguns experiments molt interessants, i aporta una visió global del tema força correcta.

18 de des. 2011

Avancem amb el Rossinyol

 
Vaig fent petits passos dins del Projecte Rossinyol. El segon cop que vam quedar amb el meu mentorat, l'Ahmed, vam anar al cinema a Platja d'Aro. Amb tretze anys que té, no hi havia anat mai, ni a Catalunya ni al Marroc. Moltíssimes coses que per a la majoria de nens de la seva edat són totalment normals, per a ell són autèntiques novetats.

Dies més tard, uns quants dels mentors de nens de Sant Feliu de Guíxols, vam trobar-nos al Museu d'Història del poble, on vam fer una visita de luxe al museu i al monestir, guiats per la directora del museu i per l'arxivera municipal. La idea és que els mentors coneguem millor el museu, l'arxiu, les activitats que organitzen, i els materials que publiquen, per tal que poguem compartir-ho i aprofitar-ho amb els nostres mentorats quan quedem amb ells.

En aquesta línia, dissabte passat vaig dur l'Ahmed al Museu d'Història, on s'inaugurava una exposició de fotografia (i algunes maquetes i pintures) que portava per nom Un segle de temporals a Sant Feliu, i que repassava 100 anys de temporals i naufragis al poble, amb un especial record pel temporal del gener del 1911, quan van morir més de 140 pescadors i mariners a les costes catalanes i valencianes. També vam fer una visita ràpida a la resta del museu, on he animat a l'Ahmed perquè hi torni un dia amb el seu pare, que fa de pescador a Sant Feliu, i que segur que disfrutarà amb l'exposició dels temporals.

A la fotografia que encapçala l'apunt, l'Ahmed en primer pla, durants els parlaments de la inauguració de l'exposició.

12 de des. 2011

UdG 20 anys



Avui que la UdG fa 20 anys, m'han demanat si volia participar amb una petita aportació al blog creat especialment per l'ocasió: UdG 20 anys.

Aquí teniu el que he escrit:

Des del 1997 només m’he separat de la UdG per períodes de temps molt breus. Vaig ser-ne estudiant d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes, també d’Enginyeria Informàtica, i després alumne del Doctorat en Tecnologia (això encara dura). Com a treballador, he estat becari, personal docent investigador, PAS, i fins i tot cooperant voluntari en un país com l’Índia. He col·laborat amb diferents grups de recerca i he participat en projectes tant nacionals com europeus. Gràcies a la vinculació amb la universitat he pogut viatjar per diferents països, i sempre m’ha agradat poder arribar a qualsevol congrés o conferència, dir que sóc de la UdG, i explicar on són i com són la meva ciutat i la meva universitat.
Crec que no descobriré res si dic que la nostra, no és la millor universitat del món, però sovint convé recordar que tampoc té res a envejar a les més properes, i que en alguns aspectes, com en recerca, molts dels nostres grups competeixen al més alt nivell.
Per descomptat no tot són flors i violes, i menys en aquest precís moment. Personalment, si hagués de demanar un desig pels propers 20 anys de la UdG, demanaria que no es converteixi en un lloc on merament adquirir certes habilitats professionals, i que es preocupi més d’eixamplar la ment i l’esperit crític dels estudiants.

Per molts anys UdG!

2 de des. 2011

La pintura és més forta que jo



“La pintura és més forta que jo, sempre aconsegueix que faci allò que ella vol”, Picasso

Aquest any he tingut la sort de veure molta pintura. Grans exposicions temporals, col·leccions impressionants, i alguna sorpresa en petites galeries.

De les exposicions temporals, us en recomano dues que encara es poden veure: El Hermitage en el Prado al Museu del Prado, i L’escala de l’evasió a la Fundació Miró de Barcelona. L’altra exposició temporal que em va fascinar però que ja no es pot veure, fou la La Solitude Organisative de Miquel Barceló al Caixafòrum Barcelona, i la de Kingshuk – through the world darkly al CIMA de Calcuta.

De les col·leccions que he visitat, en destaco dues que tenia pendents fa molt temps: la del Prado i la del Reina Sofía. També vaig disfrutar de valent amb la col·lecció de pintura dintre de l'Indian Museum de Calcuta.

En quant a galeries, en vaig trobar una de casualitat a Elgin Road a Calcuta, on em vaig enamorar d’una pintura de Dilip Choudhury. Per sort no estava en venta!

I per cert, la propera parada, al Caixafòrum: Impressionistes. Mestres francesos de la Col·lecció Clark.

La imatge que acompanya el post és de l’Acròbata de la bola, de Picasso. Obra invitada al Museu del Prado, on es veu perfectament la transició entre l’època blava i la rosa, i que produeix un impacte brutal quan portes dues hores mirant Velázquez, Zurbarán, Goya, etc.