24 d’oct. 2011

EducaRed 2011. Impressions



He estat uns dies a Madrid participant en el VI Encuentro Internacional EducaRed 2011.

EducaRed és un programa impulsat per la Fundació Telefònica, que proposa generalitzar Internet com a eina d’innovació i formació pedagògica entre professors, pares i alumnes. Des de fa 10 anys existeix el portal www.educared.org, i cada dos anys es celebra aquest congrés internacional. El lema d’aquest any era “actitut 2.0: aprendre és compartir”.

El meu perfil no era el més habitual entre els assistents. En la gran majoria es tractava de persones del món de l’educació interessades en com fer servir les TIC en el seus àmbits de treball. Jo al contrari sóc de l’àmbit TIC i he arribat al món de l’educació una mica de rebot (primer a través de la feina de cooperant a l’Índia i després a través de la meva feina actual).

M’ha agradat poder conèixer gent del MovimientoE3, una altra iniciativa de la Fundació Telefònica en la que participo a través de la meva feina a la Universitat. També ens hem desvirtualitzat finalment amb en Francesc Balagué, i per sorpresa he conegut en Marc Barranco, que també escrivia un blog des de l’Índia.

Han estat tres dies intensos, amb un programa molt ampli de ponències, debats, taules rodones i tallers. Seguidament menciono algunes de les xerrades que m’han cridat més l’atenció.

• No havia vist mai en directe Ferran Adrià, i la veritat és que em va agradar. Tot i no estar relacionat directament amb el món de l’educació, les seves idees sobre la creativitat i la innovació tenien sentit dins del congrés, i els nous projectes d’elBulli Foundation tenen un important component educatiu. Em quedo amb dues idees: “no sé si la creativitat pot ensenyar-se, però el que podem fer és ensenyar a pensar bé”, i “l’important no és ser el primer, sinó ser el que ho conceptualitza”.
• La xerrada sobre robòtica social de Celestino Álvarez i Segundo Fidalgo (Adelerobots.com) m’interessava especialment, però la veritat és que no acabo de veure que sigui factible la seva proposta de robot assistent del professor. És caríssim (60.000 EUR!!), es necessiten vàries persones per controlar-lo, i al final els nens poden fer moltes menys coses amb aquest robot que amb un kit de robòtica educativa normal i corrent de 300 EUR. El que és innegable és l’efecte motivador pels nens, i vaig quedar impressionat amb un vídeo de les reaccions d’un nen autista davant del robot.
• Interessant però poc interactiva, va ser la taula sobre Continguts Digitals, moderada per Antonio Cara, i on van participar: Jordi Adell, Aníbal de la Torre, Xavier Kirchner i Boris Mir. Em van agradar especialment els comentaris de Jordi Adell, de qui recomano molt seguir el seu blog.
• També protagonitzat per Jordi Adell, va haver-hi un debat molt enriquidor sobre Fracàs Escolar i TIC. Em quedo amb idees com que les TIC no s’han de fer servir només per presentar continguts, o que tenim que ensenyar a entendre i a fer servir la tecnologia d’una forma crítica. Res de nou de fet. Interessant la discussió sobre si les TIC realment produeixen un efecte motivador, o si és simplement un efecte novetat.
• Em va agradar conèixer el projecte de Red de Aulas de Fundación Telefónica i el projecte Proniño (d’erradicació del treball infantil a Llatinoamèrica). Molta feina feta, i un munt de dades per analitzar.
• Alfons Cornella i Jose de la Peña van explicar el MovimientoE3. Per mi, com a participant, no era cap novetat, però va ser interessant conèixer algunes dades de l’activitat d’aquests darrers mesos, aixó com també reconèixer alguns errors.
• La xerrada sobre Edupunk de Alejandro Piscitelli (un dels noms de moda en aquest món) va girar al voltant dels conceptes de do it your self, i aprenentatge auto-dirigit. Lliçons d’història, filosofia, i la idea de la conversió digital com a procés civilitzador. Curiosa la tesi del Parèntesi de Gutemberg (busqueu-ho a Internet).
• Interessant també veure una experiència de robòtica educativa més propera al que fem dintre de UdiGital.edu. Es tractava de l’experiència de Martha Luz Franco en una escola de Colòmbia. Caldrà seguir-los la pista.
• També vaig treure el cap en un taller d’Scratch, molt bàsic, però està bé veure que comença a estendre’s el seu ús en les escoles. És un bon símptoma.
• La jornada més potent va ser l’última, amb una entrevista a Bill Drayton (recent premi Príncep d’Astúries, i fundador d’Ashoka), una ponència de Sugata Mitra (conegut internacionalment pel seu projecte The Hole in the Wall) i una xerrada de George Siemens (Premi EducaRed 2011 i pare del Connectivism). En aquest cas, us recomano que mireu els vídeos de les seves intervencions (cal buscar les sessions plenàries del dia 22 d'octubre).

PD: Per cert, la paraula de moda d’aquest any és disruptiu, i pel que he vist molt gent l’aplica sense saber què vol dir.

20 d’oct. 2011

Pensem llavors destorbem


Llegeixo i escolto bocabadat alguns comentaris sobre les manifestacions globals del 15 d’octubre. Un lector d’El Punt Avui qualificava els prop de 4000 gironins i gironines que vam sortir pacíficament als carrers, de “barruts que vam signar una hipoteca tan alegrement sense llegir la lletra petita” i de “colla d’irresponsables”. Com aquest se’n poden llegir molts d’altres, en tots els mitjans, desprestigiant-nos i titllant-nos de forassenyats, violents, ganduls, o encasellant-nos amb etiquetes com Okupes, Ni-Nis, etc. És antològica també la portada de diumenge de l’ABC, que va triar una escena de violència a Roma com a representació de les més de mil manifestacions pacífiques que es celebraren arreu del món.

Doncs bé, jo mai he signat una hipoteca, no sóc ni violent, ni gandul, ni Ni-Ni, ni pertanyo al moviment Okupa. Sóc un ciutadà que té la sort de tenir una feina que li agrada, que tot i tenir més d’un títol universitari segueix estudiant, que fa de voluntari en el seu temps lliure, que quan ho creu pertinent surt al carrer a manifestar-se per una causa que considera justa, i que és capaç de pensar pel seu compte. Avui en dia però, sembla que per a alguns sectors, els que pensem destorbem.

Com jo, el 15 d’octubre als carrers de Girona, hi havia milers de persones de tot tipus: estudiants, treballadors, aturats, immigrants, avis, pares i mares amb els seus nens; tots caminant en un ambient molt familiar i distès (les fotografies en són prova). Són persones que estan fartes que l’economia passi per sobre de la política, que la crisi la paguin sempre els més vulnerables, que rebutgen les retallades en els serveis bàsics i denuncien els abusos del sistema financer, que creuen que hi ha altres models socioeconòmics possibles, que es rebel·len contra les desigualtats que genera el capitalisme, que volen una millor redistribució de la riquesa, que reclamen canvis per aconseguir un altre tipus de democràcia, i el que és més important, que han començat a prendre consciència que els ciutadans, actuant junts, podem fer canvis significatius tant a nivell local com a nivell global.


La realitat és que ningú donava ni un duro pel moviment 15M (els “indignats”, o com li vulgueu dir), però després de sis mesos segueix actiu, cada dia més reforçat, i fent feina a moltíssims barris i ciutats d’arreu d’Espanya i del món. Evidentment no es pot posar tot al mateix sac: no són el mateix la Primavera Àrab, el moviment 15M o el recent moviment Occupy Wall Street (OWS). Però és indiscutible que a nivell global hi ha un malestar latent que està prenent consciència i organitzant-se. Sincerament, dubto que en cap altre moment de la tota la història de la humanitat, un miler de ciutats de més de 80 països s’hagin posat d’acord per manifestar-se simultàniament (i si m’equivoco us agrairé que m’ho digueu). Crec que això és un mèrit indiscutible de la ciutadania global.

Amb això però, no n’hi ha prou. Som molts, i segurament serem molts més, però el que cal ara és passar de la indignació a l'acció, i de fet, aquest era el lema de la manifestació de dissabte passat. Cal fer encara molta pedagogia política, i des del meu punt de vista, les manifestacions, els grups de treball i les assamblees, haurien de ser think tanks, trampolins d’idees, una crida al pensament crític. Però sobretot, a partir d’ara també caldrà formular propostes realistes i treballar perquè es duguin a terme. I no oblidem que si el moviment no s’encarna en futurs partits polítics (i jo preferiria que no), al final aquestes propostes s’hauran d’apropar als polítics, perquè aquests les recullin i les implementin. Pensar que podem prescindir de polítics sí que seria somiar truites. Ara, quins polítics escollim perquè ens governin, i les regles sota les que ha de funcionar la política, això ja és cosa nostra.

Sigui com sigui, ja fa anys que penso que les veritables revolucions no es fan als carrers sinó en les ments de les persones. Al final tot es redueix a aquelles paraules de Gandhi, tan fàcils de pronunciar i tan difícils de dur a terme: sigues el canvi que vols veure al món

 

Les fotos són de David Estany (Diari de Girona).

14 d’oct. 2011

15-10-2011: United for #GlobalChange


Diuen els entesos que estem en una societat líquida. I si demà fem un tsunami? 951 ciutats de 82 països prendran prendrem els carrers: http://15october.net/

On October 15th people from all over the world will take to the streets and squares.


From America to Asia, from Africa to Europe, people are rising up to claim their rights and demand a true democracy. Now it is time for all of us to join in a global non violent protest.


The ruling powers work for the benefit of just a few, ignoring the will of the vast majority and the human and environmental price we all have to pay. This intolerable situation must end.


United in one voice, we will let politicians, and the financial elites they serve, know it is up to us, the people, to decide our future. We are not goods in the hands of politicians and bankers who do not represent us.


On October 15th, we will meet on the streets to initiate the global change we want. We will peacefully demonstrate, talk and organize until we make it happen.


It’s time for us to unite. It’s time for them to listen. People of the world, rise up on October 15th!

7 d’oct. 2011

Outside the box


Fa uns dies que he iniciat una nova aventura a la blogosfera. És diu outsidethebox.cat, i vol ser un blog en anglès, on aniré publicant articles més relacionats amb la meva feina a la Universitat de Girona (bàsicament, i dit de forma planera: com fer servir la tecnologia per aconseguir un aprenentatge més creatiu).

L'expressió "think outside the box" vol dir pensar de forma diferent, imaginativa, des d'altres perspectives. M'ha semblat escaient per les temàtiques que hi tractaré.

Això no implica cap canvi al Com gotes a l'oceà, que de moment seguirà igual, i on seguiré parlant de qualsevol tema que em passi pel cap. El que sí que probablement eliminaré serà el blog que tinc al diari ARA, que fa mesos que no actualitzo.