29 de jul. 2011

Índia 5

Aquest agost torno a l'Índia, per cinquena vegada. Però no hi vaig a treballar, sinó de viatge. Estaré uns quants dies pel sud, per la zona de Bangalore, visitant Shanti Bhavan, i després marxaré cap al nord del país, on encara no he estat mai.

La idea és anar des de Delhi fins a Calcuta, parant a ciutats com Agra, Allahabad, Varanasi o Bodhgaya. Una Índia força urbana. Per limitacions temporals, el Rajasthan i les muntanyes els hauré de deixar per altres viatges. L'Índia és immensa, i no te l'acabes mai!

Com sempre que estic allà, intentaré anar actualitzant el blog i compartint les meves experiències amb vosaltres.

Vet aquí unes quantes fotos d'indrets pels que passaré:

 
 
 

Totes les fotografies són del Flickr amb llicència Creative Commons (autors: Eduard Muntaner, PradaDearest, Christian Haugen, funtastica, ¡kuba!, Siva Vasanth)

21 de jul. 2011

Pensament nº40: sobre la llibertat de la voluntat humana

"¿Es el hombre en su pensar y actuar un ser espiritualmente libre, o se encuentra sujeto al dominio de una necesidad absoluta, de acuerdo con las leyes de la naturaleza?. Pocas cuestiones se han tratado con tanta sagacidad como ésta. La idea de la libertad de la voluntad humana cuenta tanto con un gran número de partidarios vehementes, como de adversarios obstinados. Hay hombres que en su apasionamiento moral consideran de escasa inteligencia al que llega a negar un hecho tan evidente como la libertad. Frente a ellos existen otros para quienes el colmo de lo científico es creer que las leyes de la naturaleza quedan interrumpidas en el dominio del actuar y del pensar humano. La misma cosa se considera como el bien más preciado de la humanidad y, al mismo tiempo, como la más grave ilusión. Se ha empleado infinita sutileza para explicar cómo la libertad humana es compatible con los procesos de la naturaleza, a la que también el hombre pertenece. No menor ha sido el esfuerzo con que otros han tratado de comprender cómo ha podido surgir semejante idea absurda. Indudablemente se trata de uno de los más importantes problemas de la vida, de la religión, de la conducta y de la ciencia, como lo ha de sentir todo aquél que lo considere con un mínimo de profundidad."
La filosofía de la libertad (fragment), Rudolf Steiner


20 de jul. 2011

Jo ja he votat!

 
Des de fa uns dies ja es poden votar els blogs que s'han presentat als Premis Blocs Catalunya. Com ja és habitual he inscrit el meu a la categoria miscel·lània/personals, normalment la més concorreguda. Deixant de banda les minses possibilitats de ser finalista o d'arribar a guanyar, segueixo pensant que és interessant participar-hi per promoure els blogs en català, per conèixer-ne de nous, i per remoure una mica la Catosfera.

Aquest any el procés de votació ha tornat a canviar. Podeu mirar com funciona, i després emetre els vostres vots a stic.cat.

Jo ja he votat algunes categories, en d'altres encara vull mirar-me més blogs, sempre és interessant descobrir-ne de nous.

9 de jul. 2011

Traveller. Anoushka Shankar



El diumenge passat vaig anar al concert d'Anoushka Shankar a les escales de la Catedral de Girona. Era una de les actuacions més esperades d'aquesta 12ª edició del Festival de Músiques Religioses i del Món.

No era el primer cop que la sitarista índia visitava Girona, ja que de fet havia participat en la primera edició del festival fa 12 anys, llavors amb només 19 anys i acompanyada pel seu pare, el mític Ravi Shankar (encara actiu avui en dia als seus 91 anys).

El concert de diumenge, amb una Anoushka ja reconeguda internacionalment, era una estrena mundial del seu nou projecte Traveller, que la propera tardor editarà el segell Deustche Gramophon, i que explora l'origen del flamenc a l'Índia posant en diàleg artistes de les dues tradicions. La idea és endinsar-se en la tradició de la música clàssica índia i mostrar com el flamenc s'hi adapta, però sense fer una fusió, sinó més aviat un diàleg.

A través del web Medici.tv es va retransmetre per streaming en directe tot el concert. I ara es pot veure durant tres mesos de forma gratuïta en aquesta mateixa web. Així que si us el vau perdre us recomano mirar-lo.

Per l'escenari, a part de l'Anoushka, van passar un total de 9 músics, des de percussions índies i instruments clàssics com el xenai o el tambura, fins a un violí, una ballarina hindú, la cantaora Sandra Carrasco, la percussió flamenca de Ramon Porrino, i dos convidats especials: el pianista Ricardo Miño i el guitarrista Pepe Habichuela

Una gran festa que va acabar amb dues interpretacions de música tradicional índia espectaculars. Els aplaudiments d'un sector del públic que no es resignava a marxar sense el bis, la van fer tornar a sortir a escena i interpretar una preciosa peça del seu pare, el mestre Ravi. A més, aquesta última peça tingué un convidat molt especial a l'escenari, el petit fill de 4 mesos de l'Anoushka. De fet aquest era el primer concert que feia des que havia estat mare.

Foto: Joan Castro / Click Art Foto

4 de jul. 2011

Un dia seré primera ministra



Hi ha apunts que un escriu amb moltes ganes, i aquest n’és un. Des de l’Índia m’arriben molt bones notícies. He parlat repetits cops de la promoció que s’ha graduat aquest any a Shanti Bhavan. Doncs bé, una de les noies, la Karthika, ha literalment arrassat als examens d’entrada de Dret (Common Law Admission Test, CLAT), quedant en la segona posició de tot l’estat de Karnataka (i estem parlant d’un estat de 52 milions de persones, perquè us feu la idea), de manera que podrà estudiar a la prestigiosa National Law Institute University.

Lamentablement, a l’Índia, que una noia d’una família pobra i de casta baixa arribi a una universitat tan prestigiosa com aquesta encara és una situació molt poc habitual (raríssima vaja), i la prova d’això és que la notícia ha arribat a un munt de mitjans de comunicació.

Podeu llegir els articles que han sortit a diaris com el Bangalore Mirror o el Times of India. O mirar les entrevistes que l’hi han fet a News 9TV (Vídeo 1 i 2, en anglès) i a TV9 (Vídeo 3, en Kannada). De fet, ara la Karthika està a Delhi on l’entrevistaran a la CNN! I després anirà a Bhopal (ciutat que sempre serà recordada per la terrible catàstrofe) on ja s’hi quedarà per estudiar la carrera de Dret, a milers de quilòmetres de la seva família, però amb unes esplèndides perspectives de futur. Als articles, de fet hi diu que estudiarà a Calcuta, a la també prestigiosa West Bengal National University of Juridicial Sciences, però sembla que al final s'ha optat per l'opció de Bhopal.

La mare de la Karthika treballa de sol a sol en una pedrera, per unes miserables rúpies que li permeten malviure en condicions molt bàsiques. Pobresa extrema, injustícies socials, supersticions… Si no fos per Shanti Bhavan, la Karthika mai hagués tingut aquesta oportunitat. Com a molt hauria anat a l’escola uns pocs anys (això en el millor dels casos), i ara sens dubte ja estaria casada. Podeu llegir la història personal de la Karthika, escrita en primera persona per ella mateixa: My Past Can’t Tie Me Down.

Són bones notícies per Shanti Bhavan, que està començant a recollir els fruits d’un model d’educació molt especial, i que és ara (14 anys després de començar el projecte) quan comença a generar un impacte real a la societat. Tant de bo surtin molts líders amb ganes de canviar les coses d’entre tots els nanos que estan acabant.

El títol d'aquest post, és d’una declaració de la Karthika. La formació la té, i les ganes li sobren. Qui sap, potser algun dia podré dir que vaig donar classes a la primera ministra de l’Índia.

Tanco l'apunt amb dues fotos. La primera és del 2005, són l'Amrutha i la Karthika, i és l’any que les vaig conèixer. La segona és del 2011, el dia de la seva graduació, i tornen a ser elles dos però en posicions invertides. Dóna una idea de com han crescut i canviat!