En aquest blog ja he parlat altres cops de Hermann Hesse, un dels meus escriptors preferits.
En un mercat de Nadal a Girona vaig trobar per 1€ un petit llibre seu anomenat En el balneario (Primera Plana, 1993). L’edició no és especialment bona, era un llibre que en el seu moment van donar amb El Periódico (la portada fa basarda oi?), però el contingut ja és una altra història, m’ha semblat una lectura deliciosa, tot i que segurament anècdotica al costat de les seves obres més conegudes.
Es tracta d’un llibre autobiogràfic, ideal per entendre una mica millor la personalitat de Hesse. Hi explica de forma personal i íntima, una estada en un balneari, en plena crisi reumàtica. El text és ple de situacions comunes i quotidianes tractades amb bones dosis d’ironia, en alguns moments descrivint situacions ben còmiques.
Com ja és habitual en Hesse, en aquest llibre també hi ha una bona dosi de crítica i reflexió sobre la societat materialista, la comercialització de la saviesa, o el món burgès, temes recurrents a les seves novel·les, però aquí tractats en primera persona pel propi Hesse, i no per algun dels seus alter egos com per exemple Harry Haller al Llop estepari.
És una obra tardana, d’un Hesse ja molt famós però que demostra estar en plena forma.
Recomanable pels amants d’aquest autor. Si no heu llegit mai Hesse, potser millor començar per algun altre (Siddhartha, Llop estepari, Demian, …).
