24 de febr. 2011

Shanti Bhavan's 2011 Graduates


Let me write this post in English. Thus, it may be read by my friends from India. Soon, another class will graduate in Shanti Bhavan. When I met these kids for the first time they were in 7th grade, now they are in 12th grade and they are ready to go to college.

I'm glad I was able to teach them computer science, mathematics and even robotics and basketball. The last time I saw them, they were already young adults, well prepared and mature, taking into account their age.

Here are some photos of these kids (click on them for bigger versions). You can see how they have changed over the years. They form a cohesive group, very charismatic. I wish them a bright future, and I hope to meet them in a near future.

Shanti Bhavan is, at present, sharing their personal stories through its web. I invite you all to read their statements, and please consider making a donation.

Good luck to all of you: Abilash, Amrutha, Arun, Chaithra, Gowtham, Karthika, Kavitha, Lily, Manikantan, Pavithra, Poovarasan, Ramesh, Shilpa, Tara, Triveni and Vijay.

 
 
 
 
 

22 de febr. 2011

Relats digitals al Citilab



Va ser interessant i en vaig treure idees, segurament aplicables al projecte en el que treballo ara (i del que encara no he parlat en aquest blog), però també haig de dir que n’esperava més.

Els relats digitals tal com es van presentar al Citilab, serien històries construïdes a partir de fotografies, documents, fragments de vídeo, músiques, gravacions de veu, i un guió narratiu que ho lliga tot. Fer-los, requereix una sèrie de competències TIC, i sens dubte aprendre a narrar és molt positiu per desenvolupar capacitats metacognitives, així que els relats digitals són interessants i potencialment aplicables de forma transversal a tot l’àmbit educatiu, ja sigui en escoles, universitats, o com a formació no-reglada.

La meva sensació però, al veure els exemples que s’anaven presentant, és que tots aquells relats també és podien haver fet analògicament, segurament amb molt més treball ja que les eines informàtiques ajuden molt, però en definitiva no hi ha una gran diferència amb el que es podia haver fet fa 10 anys amb una càmera de vídeo, casettes, etc. Jo pensava que el concepte “relat digital” anava més enllà d’això, i aprofitava precisament la força de les TIC, per fer relats que per exemple fossin interactius, o amb múltiples fils narratius, etc.

De fet, si sóc sincer, l’únic relat que va complir les expectatives que jo m’havia creat a priori, va ser un que em va ensenyar en Frank Sabaté, que no era cap ponent si no un participant. En Frank fa anys que fa servir l’Scratch a l’Escola Projecte i és un entusiasta d’aquesta eina. El relat que m’ensenyà l’havien fet dues nenes de 4rt de primària, i donava una mica la volta a la típica història de prínceps i princeses. Amb l’Scratch havien fet una animació interactiva, connectant físicament (per USB) el seu programa amb unes estructures de Lego (una torre on hi havia la princesa, i una grua que podia aixecar el príncep), i la idea era que la princesa (el programa) anava fent preguntes al príncep (l’usuari), i si aquest les contestava correctament la grua anava aixecant el príncep, fins que al final el príncep arriba a l’alçada de la princesa. Això és un relat digital de l’estil que jo esperava!

Amb això, de cap manera vull dir que els “relats digitals clàssics” (estil curmetratge per entendre’ns) no siguin interessants. De fet trobo que ho són molt, i dijous vaig veure exemples realment inspiradors. Tant les sessions més acadèmiques del matí, com les experiències pràctiques de la tarda van provocar-me moltes idees i m’han fet agafar interés en aquest camp. Em semblen molt interessants les aplicacions socioeducatives dels relats, i crec que es podrien lligar molt bé amb temes d’Educació pel Desenvolupament. Vaig aprendre coses molt interessants de les ponents Carmen Gregori i Ana Teberobsky, amb àmplia experiència sobre el tema.

Podeu veure el programa sencer de la jornada aquí. Val la pena fer una ullada a les experiències pràctiques (trobareu els enllaços a molts dels projectes).

15 de febr. 2011

Nyap educatiu 2.0 #failrigau


No sé si cal que digui que estic en contra de l’aturada del projecte de digitalització de les aules. Suposo que qualsevol que segueixi aquest blog sovint ja deu tenir força clara la meva opinió sobre aquests temes. Recular en innovació educativa en un moment com l’actual és tenir molt poca visió de futur. Ho considero un greu error de la Consellera Rigau.

Sé que el programa Educat 1x1 té mancances, i no s’ha de quedar simplement en introduir ordinadors a les aules, però el que no es pot fer és tirar enrere a mig procés. El benefici de les TIC a les aules només es pot analitzar a llarg termini, aturar-ho ara per avaluar no té gaire sentit.

Em pregunto, com l’Eduard Batlle ahir al seu blog, per què l’educació d’aquest país sempre ha d’estar sotmesa a les directrius polítiques? Ara cap aquí, ara cap allà. Quants canvis de rumb més es necessiten?

Sovint uns twits valen més que mil paraules (en DonAire ha estat especialment fi avui!):

jdegra Dr. Joan de Gracia
Involución educativa en Cataluña: http://goo.gl/IgsdN #ticcat #failrigau

DonAire José Antonio Donaire
@Begggo79 @joancarless Tots els organismes internacionals recomanen l'ús de les TIC per a millorar els resultats, #failrigau

vicencmm Vicenç Márquez
No és només una retallada de recursos. És una oposició a una forma de concebre la educació. #failrigau

lavidaenuntwit La vida en un twit
Consellera Rigau, "El veritable progrés és aquell que posa la tecnologia a l'abast de tothom", Henry Ford #vadir #failrigau #educat1x1

qazcona Quique Azcona
Sembla que els pares haurem d'assumir totalment l'educació "digital" dels nostres fills, això generarà més desigualtats socials #failrigau

DonAire José Antonio Donaire
Rigau es planteja substituir el correu electrònic per coloms missatgers. #failrigau

DonAire José Antonio Donaire
La Consellera Rigau aposta pel treball en xarxa de les escoles. Instal·larà un telègraf a cada centre. #failrigau

carlosguadian Carlos Guadian Orta
Cómo he sido profesora de la UOC doy por supuesto que conozco el ámbito de la tecnología #failrigau -- Desde luego no lo está demostrando

DonAire José Antonio Donaire
Rigau es planteja substituir els autobusos escolars per diligències. Són el futur, ha declarat. #failrigau

ricardespelt Ricard Espelt
com més escolto a la nova consellera d'educació més em desmotivo com a professor #anemendarrera #failrigau



Fotografia: Arxiu d'El Punt.

14 de febr. 2011

Bibi Aisha

Aprofito la punyent foto guanyadora del World Press Photo d’enguany per recomanar un article interessant sobre l’Afganistàn, que vaig llegir ja fa setmanes.

La foto per cert, és obra de Jodi Bieber, i la noia retratada és la Bibi Aisha, una jove afgana de 18 anys que deixà el seu marit degut a la violència domèstica, i un comandant talibà permeté que el marit li tallés el nas i les orelles. Ara l’Aisha viu als Estats Units, on li han fet cirurgia reconstructiva.

L’article que us vull recomanar és 10 falsos mitos sobre Afganistán, de Juan Cole, analitzat i traduït al castellà a La otra agenda. Inclou dos vinyetes d’El Roto que tampoc tenen desperdici. Alguns dels falsos mites comentats són per exemple que la presència dels Estats Units al país es justifica després de l’11 de setembre, o que els atacs internacionals estan arraconant els talibans i portant-los a la taula de negociacions.

7 de febr. 2011

La cara fosca de la First Lego League


La First Lego League Girona va ser un èxit rotund, però si a l’article anterior m’he dedicat a lloar les virtuts i mèrits de la competició que vam celebrar ahir, ara no em puc estar de comentar un punt negre que vaig intuir llavors i que no he constatat fins aquest matí. De fet, aquest aspecte negatiu no té res a veure amb l'esdeveniment de Girona, sinó amb l'organització a nivell espanyol.

El patrocinador exclusiu de la First Lego League Espanya és el grup empresarial tecnològic GMV. Ahir van ser presents a l'esdeveniment gironí a través de vídeos promocionals, propaganda gràfica per tot arreu, i fins i tot un representant que va entregar un dels premis. En el vídeo promocional que van projectar em va sobtar que una de les seves àrees de treball és "Defensa", cosa que aleshores ja em semblà inquietant.

Avui he entrat a la seva web i he descobert que entre moltes altres coses, es dediquen a la investigació militar, i per exemple fan coses com el software de control de l’avió Eurofighter, de l’helicòpter de combat Tigre, o sistemes de comandament i control per a grups d’artilleria, i per a operacions al camp de batalla; això només per citar alguns exemples.

És un tema que a mi em molesta particularment, ja fa anys que vaig signar una declaració d’objecció científica en aquests temes, i m’he manifestat molts cops en contra de la investigació militar. I tot i que la First Lego League m’encanta i trobo que és un esdeveniment únic i extraordinari, mentres GMV en sigui patrocinador a Espanya, jo personalment no hi tornaré a participar. És una qüestió de principis.

Trobo indignant que una empresa que guanya diners fent tecnologia per a la guerra patrocini un esdeveniment com aquest, amb uns valors, al meu entendre (i espero no equivocar-me), completament oposats. I el fet que GMV també faci aplicacions de desminatge i desmilitarització, des del meu punt de vista no canvia res, només accentua la hipocresia d’aquest grup empresarial.

No descarto escriure un manifest perquè s’hi pugui sumar qui vulgui de la comunitat First Lego League Espanya.

Fotografia: Marc Martí (Diari de Girona)

Esports per a la ment


Ahir es va celebrar la First Lego League a la Universitat de Girona. Pels que no ho coneixeu, consisteix en una competició per a grups de joves de 10 a 16 anys per estimular-los l'interès pel pensament científic i tècnic.

El torneig, que és d’abast internacional a través de diferents fases eliminatòries, és el primer cop que s’ha celebrat a Girona, i la veritat és que va ser un èxit. Veure un diumenge al matí tanta gent de totes les edats a la Politècnica, passant-s’ho d’allò més bé, és quelcom inaudit.

Van participar-hi més d’un centenar de nens i nenes que competien en tres àmbits: la presentació d'un projecte científic d'investigació (aquest any el tema era l’enginyeria biomèdica), la presentació d’un projecte tècnic d'un robot, i la competició de robots, on en diferents rondes de dos minuts i mig els robots havien de realitzar vàries missions relacionades amb la biomedicina sobre una taula de joc.

Jo vaig ser un dels jutges dels projectes tècnics, una tasca molt complicada perquè veient el treball i la implicació de tots els equips, no voldries deixar-ne cap sense premi.

Al final es van repartir 9 premis. El guardó més “important”, tot i que això és molt relatiu, i que dóna accés a la final espanyola, fou el premi al millor projecte científic, i se l’endugué l’equip AD-149, de l'institut Alexandre Deulofeu, de Figueres.

Com és lògic van venir algunes autoritats: consellera d'educació, alcaldessa, rectora… i com també és lògic, només aparagueren a l’últim moment, per sortir a les fotos i entregar els premis. No és cap crítica, ja sabem com van aquestes coses.

L’important és que ahir va ser una gran festa, i que aquesta girà al voltant d’unes activitats que estimulen el treball en equip i el pensament científic. Avui en dia això és rar i extraordinari, i ens n’hem d’alegrar.

No vull acabar sense dir que si un esdeveniment així és possible, és gràcies a un equip de voluntaris de més de 70 persones entre organitzadors, àrbitres, jutges i voluntaris de diferents facultats de la UdG. 

Fotografia: Marc Martí (Diari de Girona)

5 de febr. 2011

Kavitha - Escape from my Master


I have not written anything in English for a long long time, so let me write this post in English.

A few weeks ago I shared through Facebook a portrait of Kavitha I drew in pencil. This week Shanti Bhavan is sharing the story of Kavitha (Escape from my Master), written by herself. I highly recommend reading it. When I met Kavitha for the first time she was in seventh grade, now she's ready to go to college to study psychology.

Kavitha is a funny, intelligent and very active girl, always smiling, and she is another living example that demonstrates the validity of Shanti Bhavan’s unique and innovative model of combating poverty.

Read her story here, and you can find more stories (class of 2011) here.