29 de gen. 2011

2010. Llibres llegits


Per segon any consecutiu el nombre de llibres que he llegit s'ha vist reduït. Això no pot ser bo. El 2011 tocarà incrementar-lo.

La llista de llegits i rellegits del 2010 (encara tinc moltes ressenyes pendents) ha quedat així:
  • En el balneario, Hermann Hesse
  • Els fills de la mitjanit, Salman Rushdie
  • La vida es sueño, Calderón de la Barca
  • Ladera este, Octavio Paz
  • La llibertat primera i última, Jiddu Krishnamurti
  • La saviesa recobrada, Mònica Caballé
  • Sobre proposicions formalment indecidibles dels Principia Mathematica i sistemes afins, Kurt Gödel
  • El turó de Watership, Richard Adams
  • Poesia anglesa i nord-americana contemporània. Antologia, a cura de Sam Abrams
  • El cel dins la memòria, Miquel Mas Ferrà
  • Invisible, Paul Auster
  • Vincent Van Gogh. Recuerdos personales contados por su hermana, Elisabeth H. Van Gogh
  • El Aleph, Jorge Luis Borges
  • Els millors contes de Pere Calders, Pere Calders
  • Solitud, Víctor Català

Fotografia d'Amelia-Jane @ Flickr

28 de gen. 2011

Educació inspiradora

Del meu blog al diari ARA:

Segurament molts coneixeu les TED Talks, xerrades impartides dins les conferències TED per persones innovadores en el seus àmbits de treball, que tenen alguna història inspiradora per a explicar. Des de fa uns anys aquestes xerrades es distribueixen per Internet a través del portal TED.com.


Doncs bé, avui m’agradaria recomanar-vos el vídeo de la xerrada de Shukla Bose, la fundadora de la Parikrma Humanity Foundation, una organització que treballa a Bangalore (Índia) proporcionant educació de qualitat als nens i nenes dels slums (barris de barraques) [...]

24 de gen. 2011

Amb ulls de Cooperant. Fotos guanyadores


Fa unes setmanes vaig parlar aquí del concurs de fotografia "Amb ulls de cooperant", organitzat per l'Oficina de Cooperació de la UdG, on vaig enviar un parell de fotografies de l'Índia que vaig seleccionar amb l'ajuda dels amics i els seguidors del blog.

Avui s'han publicat els guanyadors del concurs, i us n'adjunto les fotografies, perquè realment valen la pena. La imatge que il·lustra el post és el premi en la categoria de retrat, “Tots fent Farinha de Mandioca” (Brasil), de Rubén Javier Mur Torrentó (Projecte Mirades quotidianes de la certificació Turisme CO2). I les dues que vénen a continuació són: el premi en la categoria de paisatge, “Medina” (Marroc), de Bernat Llauradó (Projecte Disseny allotjament a Boulemane Marroc); i un accèssit de la categoria paisatge, “Escletxes de vida” (Marroc), d'Irene Solà i Comalada (Projecte Inventari patrimoni a l’Oasis Ferkla). Uns premis ben merescuts, que a més, aniran íntegres als projectes. Enhorabona!

22 de gen. 2011

Tara

Del meu blog al diari ARA:

"L’escena és tan clara a la meva ment que gairebé puc veure-ho davant els meus ulls. La meva mare està ajupida al terra fred; el meu pare es precipita sobre ella. Les mans d’ell són a la cadeneta que ella duu al voltant del coll, i que ell mateix havia lligat molt temps enrera, el dia que l’havia pres com esposa. La meva mare està plorant «Si-us-plau deixa’m. Això és tot el que em queda» li suplica, però ell no l’escolta [...]"

Llegeix la història de la Tara sencera.

16 de gen. 2011

No t’ho creguis


No creguis res simplement perquè ho diuen.

No creguis en la veracitat de les tradicions únicament perquè són venerades des de fa moltes generacions.

No creguis quelcom perquè l’opinió general ho consideri vertader o perquè se’n parli molt.

No creguis res només pel testimoni d’algun savi de l’antiguitat.

No creguis quelcom perquè les probabilitats estiguin al seu favor o perquè la costum t’empenti a creure que és veritat.

No creguis allò que prové de la teva pròpia imaginació pensant que es tracta de la revelació d’un poder superior.

No creguis res basant-te en l’autoritat dels teus mestres o sacerdots.

Allò que tu mateix hagis assajat, allò que hagis experimentat i allò que hagis reconegut com vertader, allò que sigui beneficiós per a tu i per als demés: en això has de creure i a això has d’adaptar el teu comportament.

Algú podria llegir aquest text i pensar que és del Discurs del Mètode de Descartes, quan va rebutjant de forma sistemàtica tot allò que no és fiable i que per tant no ens serveix per construir el coneixement. Podria semblar també algun escrit de la Il·lustració, o fins i tot algun text més recent, de caràcter escèptic. Però totes aquestes hipòtesis estarien mal encaminades, en realitat aquests pensaments tenen 2500 anys i són paraules de Buda (o com a mínim li són atribuïdes al Buda històric; clar que fent honor al propi text, ho hauríem de posar en dubte). En tot cas, siguin del Buda històric o no, van ser recopilades fa més de mil cinc-cents anys en el Dhammapada, i per tant ho digués qui ho digués, tenia una ment molt adelantada a la seva època.

L’esperit crític dins del Budisme sobta molt en comparació amb altres religions. De fet, quants líders religiosos podrien dir paraules com aquestes?

“Si no resisteixen davant els experiments, les mateixes paraules de Buda han de ser rebutjades”, Tenzin Gyatso, 14è Dalai Lama

El text de Buda l’he vist a La otra agenda.

12 de gen. 2011

Posi'm 1,2 milions de mestres si-us-plau

He publicat un nou article al blog del diari ARA:

"Fa uns mesos, al blog Com gotes a l’oceà, vaig parlar d’una llei històrica per a l’educació a l’Índia. La llei deia bàsicament que l’estat ha de garantir l’educació gratuïta i obligatòria a tots els nens d’entre els 6 i els 14 anys. [...] Sembla però, que s’han posat mans a l’obra, i recentment algunes notícies apunten a que de cop, l’Índia necessitarà 1,2 milions de mestres nous. Es veu que ara a les escoles, el ratio professor/alumne és de 1/50 i volen passar a 1/30. Això en un país tan gran i tan poblat representa contractar més d’un milió de mestres [...]"

7 de gen. 2011

La filosofia ha mort?


Si fem cas a Stephen Hawking semblaria que sí. En el seu últim llibre El gran disseny, que sobretot ha tingut ressó a tot arreu per l’afirmació (malinterpretada pels mitjans) “Déu no és necessari per a explicar l’origen i el funcionamient de l’Univers”, sembla que també hi ha altres assercions igual de provocadores.

Al blog La ciencia y sus demonios i he llegit aquest fragment del llibre, on Hawking afirma literalment que la filosofia ha mort.

“Viviendo en este vasto mundo, que a veces es amable y a veces cruel, y contemplando la inmensidad del firmamento encima de nosotros, nos hemos hecho siempre una multitud de preguntas. ¿Cómo podemos comprender el mundo en el que nos hallamos? ¿Cómo se comporta el universo? ¿Cuál es la naturaleza de la realidad? ¿De dónde viene todo lo que nos rodea? ¿Necesitó el Universo un Creador? La mayoría de nosotros no pasa la mayor parte de su tiempo preocupándose por esas cuestiones, pero casi todos nos preocupamos por ellas en algún instante.


Tradicionalmente, ésas son cuestiones para la filosofía, pero la filosofía ha muerto. La filosofía no se ha mantenido al corriente de los desarrollos modernos de la ciencia, en particular de la física. Los científicos se han convertido se han convertido en los portadores de la antorcha del descubrimiento en nuestra búsqueda de conocimientos”.

Tinc molt respecte per Hawking, vaig llegir Una breu història del temps amb només 14 o 15 anys, i va ser un llibre que em va marcar molt. Però no estic d’acord amb aquesta asseveració sobre la filosofia. Entenc la idea que vol transmetre, i certament els científics han substituït en gran part als filòsofs en la búsqueda de coneixement (no ara, sinó ja des del segle XVII), però jo crec que precisament els avenços de la física moderna, i la seva nova manera d’entendre la realitat, han provocat l’efecte contrari: han estimulat la filosofia, que no només no s’ha estancat, sinó que està molt atenta a disciplines com la mecànica quàntica per a seguir avançant.

Fa poc he estat llegint Schopenhauer (del segle XIX però totalment vigent), i ara estic llegint The Quantum and the Lotus, un diàleg seriós entre budisme i ciència, i si alguna cosa en puc extreure, és que la filosofia no ha mort!

2 de gen. 2011

Shanti Bhavan Dancing Holidays

Fa uns dies vaig compartir al Facebook un vídeo de Shanti Bhavan fet per en Yazmani Arboleda (un voluntari que ha fet una residència a l'escola), que en només cinc dies ha aconseguit més de 3500 visualitzacions al Youtube. Al blog del diari ARA i he publicat un article intentant esbrinar les claus de l'èxit d'aquest vídeo en concret, amb alguns comentaris generals sobre xarxes socials i ONGs. Us invito a llegir l'article i veure el vídeo aquí.

"No hi ha dubte que Internet, i en especial les xarxes socials, poden ser una gran ajuda perquè les ONGs puguin comunicar la seva acció, no només als socis i donants que ja tenen fidelitzats, sinó a tot un públic potencialment enorme. Els blogs, Facebook, Twitter o Youtube s’han anat convertint en eines habituals per a moltes organitzacions [...]". Llegir l'article complet.