24 d’oct. 2011

EducaRed 2011. Impressions



He estat uns dies a Madrid participant en el VI Encuentro Internacional EducaRed 2011.

EducaRed és un programa impulsat per la Fundació Telefònica, que proposa generalitzar Internet com a eina d’innovació i formació pedagògica entre professors, pares i alumnes. Des de fa 10 anys existeix el portal www.educared.org, i cada dos anys es celebra aquest congrés internacional. El lema d’aquest any era “actitut 2.0: aprendre és compartir”.

El meu perfil no era el més habitual entre els assistents. En la gran majoria es tractava de persones del món de l’educació interessades en com fer servir les TIC en el seus àmbits de treball. Jo al contrari sóc de l’àmbit TIC i he arribat al món de l’educació una mica de rebot (primer a través de la feina de cooperant a l’Índia i després a través de la meva feina actual).

M’ha agradat poder conèixer gent del MovimientoE3, una altra iniciativa de la Fundació Telefònica en la que participo a través de la meva feina a la Universitat. També ens hem desvirtualitzat finalment amb en Francesc Balagué, i per sorpresa he conegut en Marc Barranco, que també escrivia un blog des de l’Índia.

Han estat tres dies intensos, amb un programa molt ampli de ponències, debats, taules rodones i tallers. Seguidament menciono algunes de les xerrades que m’han cridat més l’atenció.

• No havia vist mai en directe Ferran Adrià, i la veritat és que em va agradar. Tot i no estar relacionat directament amb el món de l’educació, les seves idees sobre la creativitat i la innovació tenien sentit dins del congrés, i els nous projectes d’elBulli Foundation tenen un important component educatiu. Em quedo amb dues idees: “no sé si la creativitat pot ensenyar-se, però el que podem fer és ensenyar a pensar bé”, i “l’important no és ser el primer, sinó ser el que ho conceptualitza”.
• La xerrada sobre robòtica social de Celestino Álvarez i Segundo Fidalgo (Adelerobots.com) m’interessava especialment, però la veritat és que no acabo de veure que sigui factible la seva proposta de robot assistent del professor. És caríssim (60.000 EUR!!), es necessiten vàries persones per controlar-lo, i al final els nens poden fer moltes menys coses amb aquest robot que amb un kit de robòtica educativa normal i corrent de 300 EUR. El que és innegable és l’efecte motivador pels nens, i vaig quedar impressionat amb un vídeo de les reaccions d’un nen autista davant del robot.
• Interessant però poc interactiva, va ser la taula sobre Continguts Digitals, moderada per Antonio Cara, i on van participar: Jordi Adell, Aníbal de la Torre, Xavier Kirchner i Boris Mir. Em van agradar especialment els comentaris de Jordi Adell, de qui recomano molt seguir el seu blog.
• També protagonitzat per Jordi Adell, va haver-hi un debat molt enriquidor sobre Fracàs Escolar i TIC. Em quedo amb idees com que les TIC no s’han de fer servir només per presentar continguts, o que tenim que ensenyar a entendre i a fer servir la tecnologia d’una forma crítica. Res de nou de fet. Interessant la discussió sobre si les TIC realment produeixen un efecte motivador, o si és simplement un efecte novetat.
• Em va agradar conèixer el projecte de Red de Aulas de Fundación Telefónica i el projecte Proniño (d’erradicació del treball infantil a Llatinoamèrica). Molta feina feta, i un munt de dades per analitzar.
• Alfons Cornella i Jose de la Peña van explicar el MovimientoE3. Per mi, com a participant, no era cap novetat, però va ser interessant conèixer algunes dades de l’activitat d’aquests darrers mesos, aixó com també reconèixer alguns errors.
• La xerrada sobre Edupunk de Alejandro Piscitelli (un dels noms de moda en aquest món) va girar al voltant dels conceptes de do it your self, i aprenentatge auto-dirigit. Lliçons d’història, filosofia, i la idea de la conversió digital com a procés civilitzador. Curiosa la tesi del Parèntesi de Gutemberg (busqueu-ho a Internet).
• Interessant també veure una experiència de robòtica educativa més propera al que fem dintre de UdiGital.edu. Es tractava de l’experiència de Martha Luz Franco en una escola de Colòmbia. Caldrà seguir-los la pista.
• També vaig treure el cap en un taller d’Scratch, molt bàsic, però està bé veure que comença a estendre’s el seu ús en les escoles. És un bon símptoma.
• La jornada més potent va ser l’última, amb una entrevista a Bill Drayton (recent premi Príncep d’Astúries, i fundador d’Ashoka), una ponència de Sugata Mitra (conegut internacionalment pel seu projecte The Hole in the Wall) i una xerrada de George Siemens (Premi EducaRed 2011 i pare del Connectivism). En aquest cas, us recomano que mireu els vídeos de les seves intervencions (cal buscar les sessions plenàries del dia 22 d'octubre).

PD: Per cert, la paraula de moda d’aquest any és disruptiu, i pel que he vist molt gent l’aplica sense saber què vol dir.

5 comentaris:

mai9 ha dit...

jaja, a Madrid per temes educatius? He tingut un dejà vu ;)

Edu ha dit...

Jo en vaig tenir un també de dejà vu, quan vaig entrar a la Cafetería Santander jajaja.

Alícia ha dit...

Arreplegar tota la informació, ben detallada, de les jornades sense haver-hi anat és tot un luxe. Gràcies!
Disruptiu? No sé si ho havia sentit abans. Crec que sí ... però fins que no ho he cercat al diccionari d'anglès no he recordat quin ús se li dóna dins el món educatiu. I bé, alumnes disruptius, els que donen problemes ... però em fas dubtar, hi ha algun matís diferent que em perdi? Com que dius que molta gent l'aplica sense saber què vol dir ...

mai9 ha dit...

LOL! Què feies a la Cafeteria Santander!?? hahaha

Edu ha dit...

Hola Alícia! Bé, disruptiu es fa servir per anomenar tot allò que provoca una ruptura brusca. Per exemple l'ordinador personal va ser una tecnologia disruptiva. L'exemple dels "alumnes disruptius" és precisament d'aquests que no acabo d'entendre.

Gerard, tenia la cafeteria molt a prop d'on m'allotjava, i quan la vaig veure, vaig pensar en el teu post i vaig haver d'entrar-hi! :)