6 de set. 2011

El nord per anar-hi i el sud per estar-hi


Aquest últim viatge a l’Índia ha estat el primer que m’ha portat a visitar el nord del país. Era una cosa que tenia pendent, tot i que en un país tan gran, encara em queden moltes altres àrees per conèixer. 

El nord m’ha semblat més turístic, no ho dic en un sentit negatiu, sinó simplement com una constatació. La majoria de la gent que viatja a l’Índia va al nord, amb pols d’atracció molt importants, com el Rajasthan, Delhi, Agra amb el seu impressionant Taj Mahal, o la famosíssima Varanasi, només per dir alguns punts turístics molt visitats. Són llocs espectaculars i encisadors (és aquella Índia que tenim a l’imaginari col·lectiu), però un ha d’anar-hi sabent que en molts moments estarà envoltat de turistes, amb tot el que això implica (tant per bo com per dolent). Val a dir que el nord de l’Índia és immens, i que hi ha moltíssimes zones i estats sencers que reben poquíssims turistes (penso en Bihar per exemple). Recordo ara (i somric), un article molt interessant d’en Donaire que he llegit fa poc al De bat a bat, gràcies al qual sé que aquesta afició que tenim molts viatgers d’intentar esquivar els turistes té un nom i tot: la síndrome I am a traveler, you are a tourist

Una altra diferència que he observat entre el nord i el sud és el tema de la llengua. Al nord es parla molt més el Hindi, fet que m’ha permès practicar les poquetes frases que coneixo. Al sud sents parlar moltes llengües diferents, hi ha una varietat immensa. Però curiosament, en llocs molt turístics del nord he tingut sovint més dificultats per entendre’m en Anglès amb la gent local, que no pas en regions força remotes del sud. M’ha sorprès que per exemple conductors de rickshaws de ciutats importants com Delhi o Varanasi a penes sàpiguen dir quatre paraules en Anglès, mentres que a ciutats també importants del sud, com Bangalore, el parlen molt més fluït. 

La manera de viure la religió és molt intensa a tota l’Índia. Però potser al sud de l’Índia encara hi ha unes certes pràctiques devocionals que el nord s’han diluït una mica (penseu que parlo amb un desconeixement molt gran del nord). Penso per exemple en els rangolis que dibuixen a terra, en la manera de fer les pujas als temples, o en els arbres deïficats als pobles. És com si al sud aquestes pràctiques fossin més íntimes, tot i que aquesta reflexió no seria vàlida per llocs del nord com Varanasi, on encara es palpa intensament la religió a cada cantonada i durant el dia a dia de la gent.

Algunes trivialitats que també he observat són que al nord, els indis són més alts, i solen tenir la pell més clara. Les dones del sud vesteixen més els sarees, mentres que al nord duen més el salwar kamiz. Al sud també es veuen més homes vestits amb dhotis i lungis, mentres que al nord això no és tan comú. Respecte al menjar, el del nord de l’Índia no és tan picant, cosa que a vegades s’agraeix.

Haver de triar entre el nord i el sud em semblaria força absurd. Però tenint en compte tots els lligams que tinc amb Tàmil Nadu, Karnataka i Andhra Pradesh, potser hauria de dir: “el nord per anar-hi, i el sud per estar-hi”. Per suposat hi haurà opinions de tota mena. Fent una simple cerca al Google he anat a parar a una entrada antiga d’un blog que ja coneixia fa temps i que m’agrada molt: lluny.net (de fet els autors han estat voluntaris a l’ONG que he visitat a Varanasi). Ells arriben a una conclusió totalment oposada, diuen que el nord és molt més “autèntic”, mentres que el sud és com una versió light de tot plegat. No hi puc estar gens d’acord, ni tampoc amb la comparació del sud de l’Índia amb el sudest asiàtic. El sud de l’Índia no és només Goa i Kerala, sense desmerèixer per res aquests estats, que també són molt interessants de visitar, especialment Kerala. Com és lògic hi haurà tantes opinions com viatgers, i això és també part de la màgia de viatjar. Com deia Pessoa: "Els viatges són els viatgers. El que veiem no és el que veiem, sinó el que som".

2 comentaris:

Helena ha dit...

Totalment d'acord. Jo al nord ja m'hi havia estat durant dos mesos, i ara amb aquest ja en van tres, tot i que sempre viatjant, i la veritat és que sempre he pensat això, que al sud m'hi sento més còmoda. Per això el prefereixo.
Potser caldria provar de treballar al nord també!

Edu ha dit...

Sí, ja he anat seguint el viatge que has fet aquest cop. Déu n'hi do!

A veure si el proper cop coincidim allà :)