17 de set. 2011

Adéu a la Universitat



No, no me’n vaig de la Universitat. Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les humanitats és el títol d’un llibre de Jordi Llovet (Galaxia Gutenberg, 2011), del que fa molt temps que n’havia promès fer una ressenya. 

He tingut de professor en Jordi Llovet als cursos d’Introducció a la Literatura Universal que des de fa uns anys s’imparteixen al Centre Cultural La mercè de Girona. Els cursos tenen l’objectiu d’introduir els assistents en la literatura d'arreu del món, en especial la d'Occident, des de la Bíblia i Homer fins als nostres dies (quasi res!). Ja estic apuntat al curs d’enguany, que comença el proper 29 de setembre, i que en aquest cas, posarà èmfasi en la literatura europea del segle XIX, del Romanticisme al final del Realisme, en els gèneres de la poesia i la novel·la. 

Adéu a la Universitat és un llibre peculiar, intel·ligent, i en certs moments extravagant. El gènere és difícil de determinar. Podríem dir que és un assaig sobre la Universitat, però també conté experiències vitals de l’autor sobre l’educació i el fet d’aprendre, escrites com una mena de memòries intel·lectuals. Tot amanit de moltes cites, especialment literàries i filosòfiques, triades amb la mestria que només algú amb una cultura tan àmplia pot abastar (quina enveja!). 

Tot i que el llibre desprèn pessimisme envers el futur de la Universitat, la veritat és que la primera part de l'obra està farcida d’històries personals escrites amb un sentit de l’humor finíssim. Són memorables les anècdotes de la neboda de Kafka, la del restaurant de París, o la del colom a l’aula. D’aquesta primera part, en destacaria un parell de cites que ja vaig comentar en un apunt anterior, i que donen pistes de quina és la tesi de l’autor en aquest llibre.

"Un dels defectes de l'educació superior moderna és que s'ha convertit en un pur entrenament per adquirir certes habilitats i cada vegada es preocupa menys d'eixamplar la ment i el cor dels estudiants mitjançant l'examen imparcial del món", Bertrand Russell. 

"El veritable esperit de la universitat consisteix a deixar que hi regni la més gran llibertat en el sí de cada facultat. És completament estúpid ordenar normativament l'ordre en el qual els cursos han de succeir-se, o dividir el conjunt de sabers en sectors delimitats [...] Això significaria un encoratjament a l'estagnació; per contra, cada domini científic queda insuflat amb una nova vida quan d'altres individus, sobretot de formació diferent, en reprenen l'estudi des dels seus fonaments [...] És per això que la preponderància d'ensenyaments amb un títol fix palesa una mentalitat més escolar que veritablement universitària", Friedrich Schleiermacher. 

Crec que el llibre baixa una mica el nivell quan comença a parlar del Pla de Bolonya. Pel que jo havia sentit sobre el llibre, em pensava que l’autor donaria uns arguments més contundents (i potser nous) per estar en contra del Pla, però són els arguments de sempre, amb els que em sento identificat només parcialment. Ha estat molt interessant però, conèixer la implicació personal de Jordi Llovet durant les “tancades” d’estudiants. Algunes de les seves reflexions, escrites molt abans del Moviment #15M, crec que són molt interessants en l’actual context. Interessants també els apèndixs amb cartes sobre el tema Bolonya.

En capítols posteriors l’autor fa unes reflexions apassionants sobre la relació entre la Universitat i la societat (degut a la meva feina actual sóc especialment sensible amb aquest tema), i sobre la importància de la figura de l’intel·lectual. Val la pena llegir-les amb calma.

Acaba el llibre amb una última part sobre la relació de la noves tecnologies amb l’educació (un altre tema que em toca d’aprop), i especialment sobre les noves tecnologies i les Humanitats. L’autor (una d’aquestes poques persones sense telèfon mòbil) és molt contrari a l’ús de les noves tecnologies a les escoles i universitats, i dóna una sèrie d’arguments que m’encantaria rebatre en aquest apunt, però que l’allargarien massa. Faré un post dedicat exclusivament a parlar d’aquest tema. 

Deixeu-me dir per acabar, que és un llibre molt recomanable, d’un autor enamorat de la docència i desencisat amb la Universitat, un savi gens saberut, amb una curiosat immensa pel món que l’envolta. Un llibre dels que et fa pensar, i que es digereix lentament.

1 comentari:

Alícia ha dit...

Esper aquesta entrada sobre la bona relació de les noves tecnologies amb l'educació, tot intentant rebatre els arguments en contra de Jordi Llovet.
En qualsevol cas, crec que hauria de llegir el llibre ...