23 d’ag. 2011

Impressions de Kolkata



Kolkata (Calcuta), no és només la capital de l'estat de West Bengal. La ciutat s'enorgulleix (i en fa gala) de ser la capital cultural i intel·lectual de l'Índia. Certament, de Calcuta n'han sortit grans noms, com Rabindranath Tagore, Chandra Bose, o el director de cinema Satyajit Ray. Des de la independència del país, la ciutat ha estat sota el poder del partit comunista, i és cert que és percep una classe intel·lectual d'esquerres, i també per exemple, molt d'activisme als carrers. Hi ha manifestacions cada dia, ho havia llegit i pensava que era exagerat, però en dos dies que porto aquí ja he vist tres manifestacions.


La imatge que tenim de Calcuta a occident està molt deformada per llibres i pel·lícules. Estic d'acord amb que no podem quedar-nos només amb les imatges de misèria de La ciutat de l'alegria, etc. Però aquesta també és una realitat que existeix, els slums i la pobresa extrema segueixen persistint a Calcuta, i no estic d'acord amb la Lonely Planet quan diu que l'explosió de centres comercials i multicines són proves del bon desenvolupament de la ciutat.


La quantitat de coses per veure i per fer a Calcuta és immensa, el problema és triar. S'ha de reconèixer que certes parts de la ciutat tenen molt d'encant, en algunes coses m'ha recordat Mumbai. Jo de moment he visitat el Victoria Memorial, un immens edifici victorià que prova l'esplendor que tingué el British Raj. He visitat l'atrafegat New Market. He passat pel Howrah Bridge, diuen que el pont amb més tràfic rodat del món. He passat un parell d'hores al Indian Museum, el que fou el primer museu de l'Índia, on hi ha una mica de tot; jo m'he entretingut especialment amb les escultures, hi ha veritables obres d'art de fa més de 2000 anys. M'ha agradat molt també el CIMA (Centre of International Modern Art), una galeria que ara exhibia pintures i instal·lacions de l'artista contemporani Kingshuk Sharkar. També he passat pel curiós Nehru Children's Museum, amb joguines, i boniques figures del Ramayana i el Mahabharata. Per descomptat he anat a veure el Kalighat, el temple dedicat a Kali, segurament el més famós de Kolkata (de fet diuen que el nom Kolkata va derivar de Kalighat), però després de la ruta que acabo de fer pel Nord de l'Índia, no m'ha semblat un temple especialment bonic.


Una altra cosa que he fet ha estat passar per Sudder Street. N'havia sentit a parlar molt. És el carrer on s'allotgen molts dels voluntaris que van a les cases de la Mare Teresa i a d'altres organitzacions. També és una àrea concurreguda pel turisme motxiller de baix cost per la quantitat de guest houses amb preus econòmics que hi ha. Havia llegit molts relats de voluntaris parlant de Sudder Street, i potser per això l'havia idealitzat una mica, perquè no m'ha semblat que tingui res de particular. Potser fa uns anys era diferent, però ara és un carrer que ha evolucionat per treure profit dels que el freqüenten, és a dir, que és ple de botigues amb productes per a viatgers, restaurants amb menús adaptats al gust motxiller, hotels baratets, i botiguetes d'aquesta roba que els indis mai porten però que els turistes a l'Índia sempre compren. He aprofitat que hi era per dinar al Blue Sky, un lloc interessant, amb petites taules juntes que t'obliguen a afegir-te a altres grups. Estava envoltat de francesos i espanyols, però també d'indis locals, i ha estat fàcil detectar uns quants voluntaris.

Encara em queda un altre dia sencer a Calcuta. Ja veurem com l'omplim!

 

1 comentari:

najoana ha dit...

de ben segur que trobes que fer aquest últim dia a Calcuta !!!petons.