18 d’ag. 2011

De ghat en ghat i tiro perquè m’ha agradat


Si hi ha una ciutat de l’Índia que sempre havia volgut visitar, aquesta és Varanasi (també coneguda com Benarés o Kashi). Es sol dir que és una de les ciutats més antigues del món que encara segueixen d’empeus, i tot i que la veritat és que queden poquíssims edificis amb més de 200 anys, la història s’hi pot palpar, la respires a cada cantonada. Mark Twain va escriure “Benarés és més antiga que la història, més antiga que la tradició, més antiga fins i tot que la llegenda, i sembla el doble d’antiga que totes aquestes juntes”. La ciutat de Shiva és un dels llocs més sagrats de tota l'Índia. Els pelegrins hindús vénen de tot arreu per fer banys rituals al Ganges, amb els que renten els seus pecats, i es diu que si moren a Varanasi aconsegueixen Moksha, l’alliberament del cicle de naixaments i morts. Benarés és el cor de l’univers hindú, i els seus móns físic i espiritual es fusionen al Ganges, donant lloc a rituals ancestrals de vida i mort, que a ulls d’un occidental poden resultar aclaparadors.


He visitat molts dels ghats (escales que baixen al riu) de la ciutat, i he vist les pujas que fan quan surt el sol, i la cerimònia del Ganga Aarti que fan quan el sol es pon. M’he perdut pels intricats i estretíssims carrers, on sovint has d’apartar literalment una vaca per poder continuar el teu camí. He vist cremacions de cadàvers, i a pocs metres escenes quotidianes de dones i homes rentant la roba al riu i agafant-ne aigua. També he vist molts saddhus (renunciants) que en teoria han abandonat la vida mundana i estan centrats en buscar l’alliberament, tot i que la veritat, i amb tot el respecte que tinc per l’hinduïsme, m’ha semblat que n’hi ha molt pocs dedicats de veritat a això. També he visitat el temple de Durga (d’un vermell esgarrifador) i el de Tulsi Manas (amb passatges del Ramayana escrits en hindi a les parets interiors).


Encara em queda fer un passeig en barca, visitar la prestigiosa universitat de la ciutat, veure el Vishwanath Temple, visitar l’ONG espanyola Semilla para el Cambio, o arribar-me a Sarnath, un emplaçament a 10 Km de la ciutat, on se suposa que Buda va impartir el seu famós primer sermó després d’arribar a la il·luminació a Bodhgaya (ciutat on per cert em dirigiré d’aquí un parell de dies).

Us deixo una petita selecció de fotografies. La veritat és que en podries fer una cada dues passes, perquè constantment hi ha escenes que et captiven.

 
 
 

5 comentaris:

najoana ha dit...

Quines fotos més maques !!!!m'agraden molt.Ja veig que estàs disfrutant de valent.Cuida't,petons.

najoana ha dit...

Aaaaaah! i el títol molt enginyós .

Sonia y Juan ha dit...

Com sempre genials les teves entrades. A disfrutar del nord de l'Índia.

Salut i força des de Tarragona

Anònim ha dit...

uaau ha de ser un lloc commocionant! molt bona la foto del saddhu llegint el diari, i la de la vaca... jijiji. bon viatge*

violeta

Nuri ha dit...

Quina enveja! Nosaltres hi vam estar durant les vacances de Nadal.
Hi tonaria de seguida.