7 d’ag. 2011

4 dies a Shanti Bhavan


 
Vaig arribar a Shanti Bhavan el dijous a l’hora de dinar, acompanyat de dues amigues que volien conèixer el projecte, la Mercè i la Laura, amb qui m’havia trobat prèviament a Bangalore. És el segon cop que porto gent a visitar Shanti Bhavan, el 2007 hi havia dut el meu cosí Albert.

La veritat és que entrar al menjador i sentir més de cent nens i nenes cridant “Hi Edu!!” és una sensació difícil d’explicar. Entre els professors, aunties i personal, hi havia cares conegudes com les de la Prameela, la Nirmala, l’Annie, la Bina, l’Anish o en Ragu; i també d’altres de noves. Entre els voluntaris, va ser un plaer conèixer en persona a en Miguel i a la Igone, del País Basc, que van arribar a Shanti Bhavan gràcies al meu blog.

Mentre els feia el tour pel petit campus de l’escola a les noies, vam trobar el Dr George, el fundador del projecte, i vam estar xerrant una bona estona. Amb ell hi havia la Shilpa, una de les alumnes de l’última promoció que s’ha graduat. La sorpresa, és que la Shilpa (de qui ja he parlat altres cops en aquest blog), que sempre havia volgut dedicar-se a escriure i ser periodista, ha retrassat un any la seva entrada a la universitat, i dedicarà tots aquests mesos a escriuré un llibre sobre la seva vida, de com va sortir de la pobresa, va entrar a Shanti Bhavan, i va arribar a ser la noia que és ara. D’alguna manera també serà la història de Shanti Bhavan, narrada a través d’ella. És una idea del Dr George, i segurament una gran oportunitat per a ella. Algú pot pensar que una autobiografia d’una noia de 18 anys no té gaire sentit, però us asseguro que té moltes coses per explicar, i moltes ganes de fer-ho (ja porta més de 120 pàgines).

Aquell mateix vespre vam tenir la sort que hi havia un petit espectacle, primer amb cançons que alguns del nens havien preparat amb voluntaris, i després una lectura d’un fragment del llibre de la Shilpa, amb un debat posterior.

L’endemà la Mercè i la Laura van marxar, per continuar el seu viatge, en direcció a Anantapur. A l’assamblea d’aquell matí va haver-hi despedides, perquè tres voluntaris marxaven. Va ser força emotiu, i em va fer pensar en el primer cop que vaig deixar enrere Shanti Bhavan. La tarda me la vaig passar muntant uns robots amb els kits de robòtica educativa que vaig deixar a l’escola fa dos anys.

El tercer dia va arribar en Rikki, un altre amic que està viatjant per l’Índia, i que després de sentir-ne a parlar tant, va voler conèixer el projecte. A l’assamblea del matí vaig fer un petit show amb els robots, un amb rodes i l’altre en forma d’aranya. Tot un èxit. A tots els nens, siguin d’on siguin, els agraden els robots. Com que l’assamblea s’estava allargant, després algunes de les classes van anar passant d’una en una per veure i jugar amb els robots. 


A la tarda, un altre cop ruta pel campus, aquest cop amb alguns moments dolços, com el de la Preetha tocant la guitarra d’en Rikki, ell fent les delícies dels nanos cantant cançons en diferents llengües, o en Sashi i en Praveen demostrant-nos les seves habilitats al piano. Impressionant de veritat el nivell que han arribat a tenir. En Sashi és un virtuós, i en Praveen fins i tot compon els seus propis temes.


A la nit, després de sopar va haver-hi cinema. Gràcies a un projector que va deixar a l’escola una voluntària (la Dagmar Etkin, la mare d’en Derek, un voluntari que vaig conèixer el 2005), cada dos dissabtes programen una sessió de cine, amb el projector, un ordinador i uns llençols com a pantalla. El resultat va ser excel·lent, i tot el muntatge el van preparar els propis nens. Vam veure Legend of the Guardians, una peli d’animació que té per protagonistes un grup de mussols.

Aquella mateixa nit van venir alguns dels alumnes graduats de l’escola, provocant un gran enrenou, perquè a Shanti Bhavan tothom se’ls estima molt. Venien per aprofitar que a l’hospital de la fundació hi havia un grup de dentistes italians voluntaris. Va ser un plaer tornar a veure la Chaitra, la Beena, L’Abilash, en Thomas, la Sheeba, La Stella, la Maha, la Triveni, la Pavithra i en Gowtam.

L’endemà, despedida, entrega dels retrats a llapis que havia fet d’alguns alumnes, i després de dinar, viatge cap a Bangalore amb en Rikki. Un cop a Bangalore, una altra despedida. Ell es queda fent ruta pel sud, començant per Bagepalli, i jo en caniv aniré cap al nord.

Com podeu veure han estat quatre dies intensos. No hi ha millor manera de començar un viatge a l’Índia que visitant Shanti Bhavan. Ara dos dies a Bangalore i després cap a Delhi.

2 comentaris:

najoana ha dit...

puc imaginar-me ,coneixen-te com et conec,l'emoció que hauràs sentit aquests dies ,sé que tant tú com els nens heu compartit molt bons sentiments i això em fà sentir feliç. Una abraçada de part de tots ,cuida't molt.petons.

Ferran ha dit...

Definitivament, Edu in his sauce :))
Disfruta-ho molt!