4 de jul. 2011

Un dia seré primera ministra



Hi ha apunts que un escriu amb moltes ganes, i aquest n’és un. Des de l’Índia m’arriben molt bones notícies. He parlat repetits cops de la promoció que s’ha graduat aquest any a Shanti Bhavan. Doncs bé, una de les noies, la Karthika, ha literalment arrassat als examens d’entrada de Dret (Common Law Admission Test, CLAT), quedant en la segona posició de tot l’estat de Karnataka (i estem parlant d’un estat de 52 milions de persones, perquè us feu la idea), de manera que podrà estudiar a la prestigiosa National Law Institute University.

Lamentablement, a l’Índia, que una noia d’una família pobra i de casta baixa arribi a una universitat tan prestigiosa com aquesta encara és una situació molt poc habitual (raríssima vaja), i la prova d’això és que la notícia ha arribat a un munt de mitjans de comunicació.

Podeu llegir els articles que han sortit a diaris com el Bangalore Mirror o el Times of India. O mirar les entrevistes que l’hi han fet a News 9TV (Vídeo 1 i 2, en anglès) i a TV9 (Vídeo 3, en Kannada). De fet, ara la Karthika està a Delhi on l’entrevistaran a la CNN! I després anirà a Bhopal (ciutat que sempre serà recordada per la terrible catàstrofe) on ja s’hi quedarà per estudiar la carrera de Dret, a milers de quilòmetres de la seva família, però amb unes esplèndides perspectives de futur. Als articles, de fet hi diu que estudiarà a Calcuta, a la també prestigiosa West Bengal National University of Juridicial Sciences, però sembla que al final s'ha optat per l'opció de Bhopal.

La mare de la Karthika treballa de sol a sol en una pedrera, per unes miserables rúpies que li permeten malviure en condicions molt bàsiques. Pobresa extrema, injustícies socials, supersticions… Si no fos per Shanti Bhavan, la Karthika mai hagués tingut aquesta oportunitat. Com a molt hauria anat a l’escola uns pocs anys (això en el millor dels casos), i ara sens dubte ja estaria casada. Podeu llegir la història personal de la Karthika, escrita en primera persona per ella mateixa: My Past Can’t Tie Me Down.

Són bones notícies per Shanti Bhavan, que està començant a recollir els fruits d’un model d’educació molt especial, i que és ara (14 anys després de començar el projecte) quan comença a generar un impacte real a la societat. Tant de bo surtin molts líders amb ganes de canviar les coses d’entre tots els nanos que estan acabant.

El títol d'aquest post, és d’una declaració de la Karthika. La formació la té, i les ganes li sobren. Qui sap, potser algun dia podré dir que vaig donar classes a la primera ministra de l’Índia.

Tanco l'apunt amb dues fotos. La primera és del 2005, són l'Amrutha i la Karthika, i és l’any que les vaig conèixer. La segona és del 2011, el dia de la seva graduació, i tornen a ser elles dos però en posicions invertides. Dóna una idea de com han crescut i canviat!



4 comentaris:

SM ha dit...

Molt bona notícia, efectivament, i una història molt maca. Tan de bo deixi de ser una excepció i cada cop n'hi hagi més com ella!

Toni ha dit...

Fantàstic, Eduard. I felicitats, quina satisfacció deu ser ajudar en un projecte que dóna fruits com aquest. Com bé diu SM, que no sigui una excepció.

Ferran ha dit...

Tan de bo un dia ho aconseguís. Crec que aquestes excepcions tenen el valor de poder ser precursores d'una norma, en el futur. Amén.

Edu ha dit...

Moltes gràcies a tots tres! La veritat és que totes les persones que estem implicades amb Shanti Bhavan estem molt contentes amb els resultats de les dues primeres promocions. Ja són una trentena d'alumnes que estan a la universitat. I el cas de la Karthika és excepcional. No sé si arribarà a primera ministra, però sigui com sigui, segur que lluitarà pels drets socials al seu país.

Salut!