7 de febr. 2011

Esports per a la ment


Ahir es va celebrar la First Lego League a la Universitat de Girona. Pels que no ho coneixeu, consisteix en una competició per a grups de joves de 10 a 16 anys per estimular-los l'interès pel pensament científic i tècnic.

El torneig, que és d’abast internacional a través de diferents fases eliminatòries, és el primer cop que s’ha celebrat a Girona, i la veritat és que va ser un èxit. Veure un diumenge al matí tanta gent de totes les edats a la Politècnica, passant-s’ho d’allò més bé, és quelcom inaudit.

Van participar-hi més d’un centenar de nens i nenes que competien en tres àmbits: la presentació d'un projecte científic d'investigació (aquest any el tema era l’enginyeria biomèdica), la presentació d’un projecte tècnic d'un robot, i la competició de robots, on en diferents rondes de dos minuts i mig els robots havien de realitzar vàries missions relacionades amb la biomedicina sobre una taula de joc.

Jo vaig ser un dels jutges dels projectes tècnics, una tasca molt complicada perquè veient el treball i la implicació de tots els equips, no voldries deixar-ne cap sense premi.

Al final es van repartir 9 premis. El guardó més “important”, tot i que això és molt relatiu, i que dóna accés a la final espanyola, fou el premi al millor projecte científic, i se l’endugué l’equip AD-149, de l'institut Alexandre Deulofeu, de Figueres.

Com és lògic van venir algunes autoritats: consellera d'educació, alcaldessa, rectora… i com també és lògic, només aparagueren a l’últim moment, per sortir a les fotos i entregar els premis. No és cap crítica, ja sabem com van aquestes coses.

L’important és que ahir va ser una gran festa, i que aquesta girà al voltant d’unes activitats que estimulen el treball en equip i el pensament científic. Avui en dia això és rar i extraordinari, i ens n’hem d’alegrar.

No vull acabar sense dir que si un esdeveniment així és possible, és gràcies a un equip de voluntaris de més de 70 persones entre organitzadors, àrbitres, jutges i voluntaris de diferents facultats de la UdG. 

Fotografia: Marc Martí (Diari de Girona)

1 comentari:

Lídia ha dit...

Va ser una bona experiència Eduard, i sí, està clar que fer de jutge sempre és complicat, però en qüestions educatives encara més, perquè els resultats "objectius" no sempre són el més important..

ens veiem per la Uni!