22 de gen. 2011

Tara

Del meu blog al diari ARA:

"L’escena és tan clara a la meva ment que gairebé puc veure-ho davant els meus ulls. La meva mare està ajupida al terra fred; el meu pare es precipita sobre ella. Les mans d’ell són a la cadeneta que ella duu al voltant del coll, i que ell mateix havia lligat molt temps enrera, el dia que l’havia pres com esposa. La meva mare està plorant «Si-us-plau deixa’m. Això és tot el que em queda» li suplica, però ell no l’escolta [...]"

Llegeix la història de la Tara sencera.

1 comentari:

Elisenda ha dit...

Vaja, ara jo també m'apunto el teu!