16 de gen. 2011

No t’ho creguis


No creguis res simplement perquè ho diuen.

No creguis en la veracitat de les tradicions únicament perquè són venerades des de fa moltes generacions.

No creguis quelcom perquè l’opinió general ho consideri vertader o perquè se’n parli molt.

No creguis res només pel testimoni d’algun savi de l’antiguitat.

No creguis quelcom perquè les probabilitats estiguin al seu favor o perquè la costum t’empenti a creure que és veritat.

No creguis allò que prové de la teva pròpia imaginació pensant que es tracta de la revelació d’un poder superior.

No creguis res basant-te en l’autoritat dels teus mestres o sacerdots.

Allò que tu mateix hagis assajat, allò que hagis experimentat i allò que hagis reconegut com vertader, allò que sigui beneficiós per a tu i per als demés: en això has de creure i a això has d’adaptar el teu comportament.

Algú podria llegir aquest text i pensar que és del Discurs del Mètode de Descartes, quan va rebutjant de forma sistemàtica tot allò que no és fiable i que per tant no ens serveix per construir el coneixement. Podria semblar també algun escrit de la Il·lustració, o fins i tot algun text més recent, de caràcter escèptic. Però totes aquestes hipòtesis estarien mal encaminades, en realitat aquests pensaments tenen 2500 anys i són paraules de Buda (o com a mínim li són atribuïdes al Buda històric; clar que fent honor al propi text, ho hauríem de posar en dubte). En tot cas, siguin del Buda històric o no, van ser recopilades fa més de mil cinc-cents anys en el Dhammapada, i per tant ho digués qui ho digués, tenia una ment molt adelantada a la seva època.

L’esperit crític dins del Budisme sobta molt en comparació amb altres religions. De fet, quants líders religiosos podrien dir paraules com aquestes?

“Si no resisteixen davant els experiments, les mateixes paraules de Buda han de ser rebutjades”, Tenzin Gyatso, 14è Dalai Lama

El text de Buda l’he vist a La otra agenda.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

La qüestió és que el personal acaba creient fins i tot aquestes paraules, sortosament has posat la mesura justa al final :)

I tantes vegades no es tracta tant de creure o no creure, com de ser crític, que no és ben bé el mateix. Però no escarmentem, passem de creure en un Déu a blasmar-lo i adoptem qualsevol altra creença amb la mateixa falta de criteri, defensant-la amb la mateixa vehemença, renovant les croades ara amb això, ara amb allò.

Edu ha dit...

Totalment d'acord Clídice!