29 de des. 2010

Ressenya que ressenyaràs


Tinc pendents algunes ressenyes. En concret, un parell de llibres i un parell d'exposicions. Tot arribarà.
  • Els fills de la mitjanit. Salman Rushdie 
  • Espejos: una historia casi universal. Eduardo Galeano 
  • Picasso davant Degas (Museu Picasso) 
  • La solitude organisative. Miquel Barceló (CaixaFòrum)

22 de des. 2010

El somni de la Mahesh


He escrit un article al blog del diari ARA on us invito a conèixer la història de la Mahesh, una alumna de Shanti Bhavan que algun vol convertir-se en cardiòloga. Ella mateixa ens relata en primera persona la seva història.

Podeu accedir a l'article complet aquí.

20 de des. 2010

Tercer aniversari


Fa uns dies el Com gotes a l’oceà va fer tres anys. Això per a un blog és gairebé una majoria d’edat. L’aniversari, a més, gairebé ha coincidit amb la visita número 50.000, que no és poca cosa.

Aprofito l’ocasió per desitjar-vos un Bon Nadal i un Feliç 2011!

18 de des. 2010

Les divagacions literàries de Jordi Llovet


Per tercer any consecutiu, en Jordi Llovet ha fet el seu curs d'Introducció a la Literatura Universal a La Mercè de Girona, aquest any dedicat principalment a la novel·la dels segles XVI, XVII i XVIII. De fet, segurament el títol que millor escauria al curs, és el de divagacions literàries, ja que les seves classes són un conjunt de disgressions, anècdotes i giravoltes de tota mena, encara que certament, sempre amb un lleuger però resistent fil conductor. Llovet tan aviat es pot posar a cantar un fragment del Don Giovanni, com a despotricar contra Gaudí, o petar-se de riure uns quants minuts seguits amb algun detall graciós de Goethe o Flauvert. Del que no hi ha dubte és que en sap molt, i que les seves classes són qualsevol cosa menys avorrides. Un professor savi i una mica boig, d’aquells que tothom voldria tenir a la Universitat, fins i tot un informàtic com jo. I sembla que alguns tindran sort, ja que tot i estar jubilat, tornarà a fer algunes classes.

Assistint al curs, no puc deixar de pensar com serien d'interessants uns crèdits obligatoris d’Humanitats a les carreres científiques, i viceversa. No puc entendre aquesta mania de separar ciències i lletres. Però vaja, això sí que és somiar truites, en una universitat la d’avui, que és bàsicament una fàbrica de treballadors (bé, ara mateix una fàbrica d'aturats).

En tot cas, queden encara dos cursos més, dedicats al romanticisme i al segle XX. Així es tancaria un cicle de 5 anys que haurà abraçat des de la Bíblia fins a les vanguàrdies literàries del segle XX. Espero poder apuntar-m’hi!

Del curs d’aquest any, me n’enduc moltes anotacions amb llibres per llegir, i d’aquests tinc ganes de començar amb el Pickwick de Dickens en versió de Carner.

14 de des. 2010

A day (un)like any other

Al diari ARA he publicat un article-presentació de Shanti Bhavan. Els que llegiu habitualment el Com gotes a l'oceà segurament ja coneixeu l'escola, perquè n'he parlat infinitat de cops.

El que sí que us recomano, sigueu lectors habituals o no, és que us mireu aquest nou vídeo (ja el vaig compartir a Facebook fa uns dies), on es pot veure com és un dia a Shanti Bhavan, des de que es lleven fins que van a dormir. Penso que permet fer-se una idea força completa del projecte, i us puc assegurar que seran 7 minuts ben aprofitats!

Sobre Wikileaks

"Senyor meu, ajuda'm a dir la veritat davant dels forts", Mahatma Gandhi.
S'ha parlat i escrit tant de Wikileaks que no sabia si fer-ne un post o no. Finalment, i després de llegir un article de Federico Mayor Zaragoza, he optat per copiar-vos-en un fragment amb el que coincideixo plenament. 
De los cientos de miles de documentos “clasificados” que han sido difundidos por Wikileaks, unos revelan datos sobre el ejército de los Estados Unidos procedentes de comunicaciones dirigidas al Pentágono. Otros se refieren a “filtraciones” de mensajes enviados por distintos Embajadores al Departamento de Estado norteamericano. Y sólo este conocimiento tiene un valor incalculable para, entre otras cosas, mejorar el servicio diplomático y de información militar. A partir de ahora, muchos se lo pensarán dos veces antes de enviar semejantes informaciones. Los “poderes” se darán cuenta de que deben actuar de otro modo y de que la “transparencia de Estado” es mucho mejor que los “secretos de Estado”. Las buenas acciones políticas no se van a desestabilizar. Las malas, sí. Y eso es positivo. Los medios de comunicación pueden ayudar a evitar dislates, a cooperar en la dirección adecuada. La Política, en mayúscula, lo agradecerá.
La imatge és del sempre brillant Eneko.

10 de des. 2010

Mentoria per una societat inclusiva

Del meu article al diari ARA:
"Des de que vaig conèixer el Projecte Rossinyol a la Universitat de Girona, que tenia ganes de parlar-ne. Al projecte europeu Nightingale (Rossinyol) hi participen universitats i escoles d’arreu d’Europa, i la UdG n’és un dels membres més destacat [...]".

4 de des. 2010

Diari ARA: Besllums de l'Índia


M'ha sortit l'oportunitat d'escriure un blog al nou diari ARA, i això s'ha acabat materialitzant en un blog anomenat Besllums de l'Índia, que us invito a visitar quan volgueu. La idea no és la de tenir doble feina a partir d'ara gestionant els dos blogs, sinó que dividiré i organitzaré una mica millor tota la informació que vaig generant.

A partir d'ara els posts sobre cooperació i solidaritat, així com també alguns dels dedicats a l'Índia, els podreu llegir al Besllums de l'Índia; mentres que els posts més personals sobre ressenyes, pensaments, educació, universitat, creativitat, esdeveniments... els podreu continuar llegint al Com gotes a l'oceà.

Per facilitar la vida als lectors i lectores que ja em seguíeu al Com gotes, cada cop que publiqui un post al diari ARA, ho avisaré també des d'aquí i publicaré l'enllaç perquè ho pogueu llegir. Així que en realitat no notareu grans canvis, ni heu de fer doble feina seguint dos blogs per separat.

El blog Besllums de l'Índia encara està en fase de proves, però ja el podeu visitar i llegir la primera entrada, sobre l'esclavatge modern.