28 de nov. 2010

UdG i Banc Santander. Contradiccions


Com molts ja sabeu, treballo i estudio a la Universitat de Girona. Fa uns dies vaig rebre el carnet que m’acredita com a membre de la comunitat universitària, i em va sorprendre veure un logo del Banc Santander al seu revers.

Resulta que, opcionalment, si tens un compte en aquest banc, pots convertir el carnet en una tarjeta de crèdit.

Suposo que us preguntareu per què escric un post sobre això? Doncs bé, la Universitat de Girona és, per suposat, lliure de fer tractes amb qui vulgui. Però no deixa de sorprendre’m que una Universitat pública, que en el seu pla estratègic es defineix com una “entitat socialment responsable i solidària” i que afirma que vol tenir un paper actiu “en matèria d’acció social sobre l’entorn i de cooperació al desenvolupament”, després resulta que tingui tractes, i fagi publicitat d’un banc que està demostrat que finança operacions d’empreses que fabriquen armes molt controvertides i que té moltes inversions en empreses militars (+ info).

Sóc conscient que aquest tipus de contradiccions i incoherències són habituals no només en entitats públiques i privades a tots els nivells, sinó que també són presents en una altra escala, en tots els ciutadans. Jo, com tothom, lluito contra les meves pròpies contradiccions, però avui no em puc estar de mostrar el meu rebuig per qualsevol tracte que pugui tenir la meva Universitat amb el Banc Santander.

19 de nov. 2010

La política és el paradís dels xarlatans


Ara que s’apropa el 28-N, potser ve de gust llegir algunes frases cèlebres sobre la política i els polítics. Aquests dies és fàcil preguntar-se si tenim els polítics que ens mereixem... i si la resposta és que sí, em sembla que diu molt poc de Catalunya com a poble.

“La política és el paradís dels xarlatans”, George Bernard Shaw

“Quan més sinistres són els desitjos d’un polític, més pomposa, en general, es torna la noblesa del seu llenguatge”, Aldous Huxley

“El polític ha de ser capaç de predir el que passarà demà, el mes que ve i l’any vinent; i d’explicar després perquè no va passar allò que havia predit”, Winston Churchill

“El poder polític és simplement el poder organitzat d’una classe per oprimir-ne a una altra”, Karl Marx

11 de nov. 2010

Violència al Sàhara


Vergonyós el que està passant al Sàhara. Per sort avui en dia i gràcies a Internet, és impossible tapar la veritat del que passa a al-Aiun. Us recomano un article publicat a Canalsolidari, d’Oscar Sisteré, tècnic en comunicació de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida.

Comença així:
"Fora periodistes… fora informació? Les estratègies de censura informativa de governs corruptes topen cada cop més amb la crua realitat d’un Internet obert de bat a bat. Les xarxes socials i la blogosfera bullen d’informació, opinió i imatges del que es viu a al-Aiun.


Està vist que els prop de 3.000 quilòmetres del mur de la vergonya no són suficients per tapar el que passa al Sàhara ocupat. Clico al Twitter ‘#sahara’ i comprovo que, a falta de periodistes, els internautes esdevenen l’engranatge clau perquè la informació circuli.


[...]"

La imatge és d'Eneko.

8 de nov. 2010

Les noies de Shanti Bhavan


Fa uns dies, la gent de Shanti Bhavan va penjar un nou vídeo que m'agradaria compartir. És un vídeo que parla de les noies de l'escola. De fet hi parlen elles mateixes, així com també alguna professora i la sotsdirectora. Alegria, nostàlgia, orgull, enyorança... Ja fa molts mesos que els vaig dir adéu.

Que el disfruteu!


2 de nov. 2010

Amb ulls de cooperant

 

Des del Facebook us vaig demanar que m'ajudéssiu a triar quin retrat i quin paisatge envio al concurs Amb ulls de cooperant, organitzat per l'Oficina de Cooperació de la UdG. Doncs bé, aquestes són les dues fotografies que heu escollit, i per tant les que presentaré. Gràcies per votar!

La primera és una escena del menjador de Shanti Bhavan. La segona és una foto dels monsons a la ciutat de Bangalore. En cas de guanyar el primer o segon premi (300 EUR), seran íntegres per Shanti Bhavan.