28 de set. 2010

500 apunts i continuem!

Doncs sí, aquest és l’apunt número 500 del meu blog. Em sembla quasi increïble. Com es sol dir: el temps passa volant. És una llei que també es compleix en el món dels blogs, tot i que aquí tot queda registrat i és més fàcil mirar enrere.

Deixeu-me aprofitar l’ocasió per fer una mica d’estadístiques. Pel Com gotes a l’oceà han passat més de 47.000 visites, de 92 països, la gran majoria de Catalunya com és evident.

Qui ha portat més visitants al meu blog és el senyor Google, a vegades a través de cerques molt i molt curioses, gairebé surrealistes. Per exemple algú va arribar al meu blog buscant “fotos de núria solé despullada”, així que es devia sentir decepcionat al veure que el meu apunt només consistia en una entrevista que va fer la Núria a Vicenç Ferrer. Si va seguir buscant i va tenir èxit, espero que torni i ens informi :)

L’apunt més llegit en tot aquest temps és Altes capacitats intel·lectuals a Catalunya, que vaig escriure després d’haver llegit un article sobre el tema al Presència. Curiosament l’apunt més visitat per la gent subscrita a través de Feedburner és un altre: Cara i creu.

Parlant de Feedburner, ara mateix hi ha més de 130 persones subscrites al blog, tot i que últimament el comptador puja i baixa com li dóna la gana. Un dia en tens 150 i l’endemà 80. Molt fiable no sembla.

Una novetat d’aquest any és que en poc temps i a través del Facebook més de 100 persones s’han fet ja fans de la pàgina del Com gotes a l’oceà.

Últimament segueixo molt poc els rànquings, però en el de Cercabloc (amb més de 2000 blogs catalans), el Com gotes a l’oceà ocupa el 8è lloc a la província de Girona i el 34è dels Països Catalans! A més, ha arribat al número 1 de temàtica solidari.

Moltes gràcies per fer-ho possible. Seguirem!

27 de set. 2010

Blog Action Day 2010: Water

El proper 15 d'octubre és el Blog Action Day 2010, un event anual en el qual bloggers de tot el món escriuen sobre un tema en concret. Aquest any el tema és l'aigua. Jo ja he inscrit el meu blog, i tu?

24 de set. 2010


Recentment l'Oficina de Cooperació de la UdG ha llançat un agregador de blogs anomenat Cooperem.bloc, des d'on s'aniran recollint les impressions i experiències dels cooperants i voluntaris de la UdG repartits en projectes de cooperació arreu del món. Jo hi participaré explicant la meva feina a Shanti Bhavan (aquí podeu llegir les meves dues primeres entrades).

L'espai encara està en fase inicial de proves (tingueu paciència), i falta que molts voluntaris es posin a publicar, però podeu passar-hi, i començar a participar llegint i comentant els primers apunts.

23 de set. 2010

El govern xinès borra blogs

És fàcil escriure un blog i oblidar-se d'aquells altres que volen escriure'n o llegir-ne però no els deixen.

M'ha agradat aquesta senzilla campanya d'Amnistia Internacional per denunciar que el govern xinès borra blogs, bloqueja webs i empresona internautes.

Si ho vols, pots demanar l'alliberament del periodista xinès Shi Tao.

20 de set. 2010

Bangalore City Guide

A few weeks ago I wrote an article in Catalan, which attempted to be a brief guide of the city of Bangalore. Here is the English translation (if you want to read the Catalan version click here).

Bangalore is the Indian city I know best, because it is close to the projects with which I collaborated. This article provides a brief guide of the city, hopefully useful to people visiting it.

This guide is mainly aimed at independent travelers who try to know the reality of where they go. If you are looking for five star hotels and tours in AC buses, you do not need to read on.

Bangalore (or Bengaluru) is the capital of Karnataka state, in southern India. It is known as the "garden city" due to the large number of parks and trees it contains. But do not be fooled by the nickname: Bangalore, like all big Indian cities, is heavily polluted and crowded. More than 7 million people in its metropolitan area make it the fifth biggest city in the country, behind Bombay, Delhi, Calcutta and Chennai.

Today as a large city and growing metropolis, Bangalore is home to many of the most well-recognized colleges and research institutions in India. The city is known as the Silicon Valley of India because of its position as the nation's leading IT exporter.

The city is well connected with other Indian cities and overseas through its new airport. The other way to get there is certainly the train. The Bangalore City Railway Station is an important hub in southern India.


While the travel guides recommend many places, the truth is that Bangalore is a city that is not particularly outstanding for its historical buildings and temples, nor have many tourist attractions. My recommendations are a little different.

  • Lal Bagh Botanical Gardens: I think this is worth a visit. There are 97 acres of botanical gardens, with over a thousand species of plants and impressive trees. A good place to meet someone and walk. 

  • Shivajinagar: is an old neighborhood near the center of Bangalore. It is advisable to wander its streets. You can find Jumma Masjid, the oldest mosque of Bangalore, or visit the impressive St. Mary's Basilica. It is also easy to find small hindu temples across the district. Shivajinagar is an important commercial area. I recommend to visit the Russel Market, one of the oldest markets in the city. Don’t forget Commercial Street area, but try to go through side streets, with fewer crowds. 
  • MG Road and Brigade Road: these are two important shopping streets of the city. You have to walk these streets to see how modern India is, and to see the contrasts caused by this modernity. It is especially recommended to walk Brigade Road on Saturday afternoon or evening, when huge crowds of young people are wandering in search of leisure and fun. 
  • Ulsoor Lake: it is a lake within the city. It has 50 hectares and some small islands. The water quality will not invite you to swim, but the place is interesting and you can have beautiful walks.


Bangalore is an expensive city compared to other Indian cities. My proposals are a modest hotel in Shivajinagar and a Catalan NGO with projects in Bangalore.

  • Kamat Hotel Mayura: this hotel is very gentle, somewhat old and deteriorated, but very decent and clean. Not a tourist hotel, so do not expect to find westerns. It is located near the center, in Shivajinagar, almost opposite the Jumma Masjid mosque (so be prepared to hear the call to prayers five times a day). A room with bath and without AC can cost between 400 and 500 rupees (6.50 - 8 EUR), a little more expensive than in other Indian cities. Email: kamatsmayura@vsnl.net 
  • Associació Neem Bangalore: if you are traveling alone or in a very small group, you can visit the projects of this NGO. The organisation focuses its work especially on improving the lives of leppers and their families. They have a home/office on the quiet neighborhood of Indiranagar. If you alert them with enough time, and there is an available room, they will let you spend some nights there. After so many years in India they have many interesting stories to tell. Email: info@aneem.org.

Eating and drinking

  • Breakfast: I recommend eating a typical indian breakfast in the restaurants of these two hotels: Kamat Hotel Mayura and Brindavan Hotel. My recommendations are masala dosa, paper dosa and poori, with chai (black tea with milk).
  • Lunch/Dinner: 
  1. Koshy's is a classic in Bangalore, with over 50 years history. Very central, just off MG Road. Average prices. I recommend tandoori chicken. 
  2. Ruchi in Cambridge Road is an excellent restaurant, but very well priced. Indian Cuisine with an excellent price/quality ratio. 
  3. Casa Piccola is a restaurant near the intersection of St. Mark's Road and Residency Road. Average prices. A nice place to eat a good plate of pasta or some other mediterranean meal. 
  4. The only place is definitely the place to go if you want to eat beef in Bangalore. Their steaks are generous, delicious and not particularly expensive. After days of an almost vegetarian diet, this restaurant in Church Street can be an oasis that is worth knowing.

Day trips

Around Bangalore there are some interesting trips which can be achieved with one or two days each. I highlight three below. Public bus is the best way to get there.

  • Shravanabelagola: it's a city 158 km from Bangalore. The site is one of the most important pilgrimage centers for jains, and is especially known for the statue of Gomateshwara. The vast and monolithic nude figure (17 feet and cut in a single block of granite) is located atop a small hill. To access it you must climb over 500 steps carved into the stone of the mountain. You have to climb barefoot because it is a sacred place, so if the weather is sunny you can find the rock boiling. Take socks just in case. 

  • Belur and Halebid: separated by only 16 km between them, and about 200 km from Bangalore, these cities are famous for their temples. A true wonder of the age of Hoysalas empire (12th century). The sculpted exterior walls are impressive. Truly better than other more famous temples. 

  • Shanti Bhavan: if you are interested in education and human development, there is a very interesting non-profit project near Bangalore (50 km from the city). Shanti Bhavan is a rural school and part of the projects of The George Foundation. They give quality education to children from families below the poverty line (mostly Dalits, untouchables). It’s a residential school with the mission to fully develop the most vulnerable children of India’s lowest caste to enable them to aspire to careers and professions of their choice through world class education and globally shared values. You have to send an email beforehand if you want to visit them: tgf-admin@tgfworld.org

15 de set. 2010

Si-us-plau salveu els bancs

La punyent campanya d’Acción contra el hambre (la foto és provocadora) ens recorda que s’han gastat bilions d’euros per a salvar els sistemes financers globals, mentres es segueix ignorant als milions de persones que moren de fam cada any (només com a dada: la desnutrició aguda mata cada any 3.5 milions de nens i nenes).

Aquest setembre els líders polítics mundials es reuneixen a la Cimera pel Seguiment dels Objectius del Mil·leni. És una bona oportunitat per exigir-los el compromís d’acabar amb les morts per desnutrició infantil.

Firma aquí la petició.

13 de set. 2010

A qui li agrada Chagall?

Ho sento. No puc. No m’agrada Chagall. Per molt que em miri les seves pintures, em continuen semblant horripilants.

Sé que està considerat un gran pintor, i que les seves obres estan repartides als millors museus del món, però això no canvia el que sento quan estic plantat davant d’un dels seus quadres.

Hi ha pintors que t’agraden des del primer moment; n’hi ha que no t’entusiamen però que et van agradant més i més amb el temps (m’ha passat per exemple amb Matisse); n’hi ha que t’agraden però pels que vas perdent l’interés; finalment hi ha els que no t’agraden ni t’agradaran mai. En el meu cas, dins d’aquesta última categoria, Chagall n’és un membre destacat.

Crec que aquest sentiment de rebuig és més intens en la pintura que no pas en altres arts com la música, la literatura o el cinema, per dir-ne algunes. No sé quina és la causa. Potser en la pintura veus la totalitat de l’obra de cop, i per tant l’acceptació o el rebuig són gairebé instantanis. És més visceral, i hi intervé menys la raó. És possible que passi el mateix amb la fotografia.

Una altra història, ja molt més complexa, són els motius pels quals ens agraden o no ens agraden les pintures. Aquests poden arribar a ser tan insondables que no sé fins a quin punt val la pena analitzar-los.

El quadre que il·lustra aquest post es diu I and the Village, va ser pintat per Chagall el 1911, poc després d’arribar a París. Te l’honor de ser un dels poquíssims quadres que jo despenjaria del cinqué pis del MOMA.

Corol·lari: no em regaleu mai una làmina de Chagall!

6 de set. 2010

Literatura Universal amb Jordi Llovet

Sovint faig ressenyes de cursos i conferències a posteriori, però aquest cop us en parlo a priori, per si hi ha algú a qui li interessa.

Serà el tercer any consecutiu que es fa el curs de Literatura Universal a càrrec de Jordi Llovet al Centre Cultural La Mercè de Girona. Els cursos tenen continuïtat però es poden fer de forma independent. Jo vaig fer-lo en la primera edició, però l’any passat no vaig poder anar-hi. Aquest any m’hi he tornat a apuntar.
El curs Introducció a la Literatura Universal té per objecte entrar els assistents en la literatura d'arreu del món, en especial la d'Occident, des de la Bíblia i Homer fins als nostres dies. El curs tindrà continuïtat al llarg dels pròxims anys, de manera que s'arribin a explicar tots els grans períodes, autors o obres de la literatura universal. Per a això, els assistents disposaran d'una antologia de textos que serà la base de totes les lliçons i servirà per al curs d'enguany i dels anys a venir. Les explicacions seran amenes i les lliçons barrejaran sovint les literatures antigues amb les modernes. En aquesta edició es posarà èmfasi en la història de la novel·la, des de Tirant lo Blanc fins al segle XIX europeu.
El curs va a càrrec de Jordi Llovet, crític de literatura, filòsof, traductor, assagista i catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona. És tot un personatge, un d’aquests savis que sap fer les classes amenes als que no som experts.

Calendari: 30 de setembre, 7, 14, 21 i 28 d'octubre, 11 i 25 de novembre, 2, 9 i 16 de desembre. Horari: els dijous de 19h a 20.30h. Inscripció.

3 de set. 2010

Ladera este

He parlat sovint d’Octavio Paz en aquest blog. Aquest estiu he llegit Ladera este (Círculo de Lectores, 1996), que recull els poemes que va escriure durant els sis anys que visqué a l’Índia.

Amb les seves pròpies paraules: "En esos poemas procuré expresar las impresiones, observaciones, emociones y sentimientos de un poeta de lengua española ante un mundo o, más bien, mundos desconocidos: paisajes, sociedades, historia, arte, pensamiento. Mundos de afuera y también de adentro: mi vida misma, con mis pasiones, obsesiones, titubeos y sentimientos. Viajes en el espacio exterior y en el interior, realidades que vemos alternativamente con los ojos abiertos y con los ojos cerrados. Paisajes nunca vistos y paisajes siempre vistos: la extrañeza de la India se fundió con mi propia extrañeza, es decir, con mi vida".

En aquesta edició de Círculo de Lectores, Ladera este va seguida del recull de poemes Hacia el comienzo i del tan inclassificable com brillant poema Blanco.

Vaig connectar de seguida amb Paz quan vaig llegir El mono gramático. Des de llavors n’he anat llegint altres llibres i sempre m’han sorprés positivament. Ladera este no és cap excepció, us el recomano als que ja coneixeu Paz, i als que no, potser és un bon llibre per a introduir-vos a la seva poesia.


Más transparente
que esa gota de agua
entre los dedos de la enredadera
mi pensamiento tiende un puente
de ti misma a ti misma
más real que el cuerpo que habitas
fija en el centro de mi frente

Naciste para vivir en una isla

Hacia el comienzo, Octavio Paz, 1969.