31 de jul. 2010

Crisi o saqueig?

"L'operació ha estat un èxit: hem aconseguit que sembli crisi allò que va ser un saqueig!"
Un altre d'El Roto. Vist a Planeta Conciencia.

29 de jul. 2010

Mort a la pena de mort



Després de llegir ahir que el Japó ha tornat a aplicar la pena de mort i ha executat dos condemnats, em sembla adient recuperar aquest anunci tan impactant d'Amnistia Internacional. El vaig veure fa temps a La broma.

27 de jul. 2010

El dia temut ha arribat


La Baby Syamala ―la nena que tinc apadrinada a través de la Fundació Vicenç Ferrer des de fa set anys― ha deixat d'estudiar. A la seva última carta em diu que ara ajuda a casa en les tasques domèstiques i que ha començat a treballar als camps com a jornalera.

Tenint en compte que a l'Índia només un terç dels nens arriben al desè curs, i que aquest percentatge encara és menor a les zones rurals, la Syamala ha estat molt afortunada. Però això no treu que m'hagués agradat que acabés l'escola secundària. No penso que tothom hagi d'anar a la universitat ni molt menys, però m'hagués agradat que arribés a ser mestra, com ella volia.

El següent pas per suposat serà casar-la. Ara té quinze anys però no crec que triguin gaire, un any o dos com a molt. Jutjar-ho des d'aquí és sens dubte molt fàcil, però cal entendre que són cultures molt diferents. Gràcies al treball de la Fundació Vicenç Ferrer s'ha millorat molt en temes d'igualtat i desenvolupament de les dones a les zones rurals d'Anantapur. El treball és lent però s'ha avançat considerablement. A la mateixa carta on em diu que ha deixat l'escola, la Syamala també m'explica com les dones del seu poble es reuneixen periòdicament cada mes per parlar dels seus problemes i intentar solucionar-los. Això com és evident, és molt positiu, en un país on les dones encara pateixen greus discriminacions.

L'apadrinament continua fins al divuit anys, ja que no està pensat només per a l'educació sinó per al desenvolupament integral tant d'ella com de tota la seva comunitat. Espero poder visitar-la de nou abans que fagi els divuit anys.

De la primera fotografia que vaig rebre fins a l'última visita que li vaig fer el 2009 han passat gairebé set anys. En aquesta última foto la Syamala és la de taronja. Té una família molt maca com podéu veure. Segurament la gent més hospitalària que he conegut mai.

21 de jul. 2010

Molt escaient

Res, que llegint els diaris cada cop trobo més escaient l'acudit d'en JAP publicat a El Punt el 16 de juliol.

20 de jul. 2010

La llibertat primera i última

Jiddu Krishnamurti va ser un escriptor i orador indi centrat sobretot en temes filosòfics i espirituals. Se’l sol situar dintre de la corrent del Vedanta Advaita contemporani, tot i que després de llegir-lo jo no ho tinc tan clar.

La libertad primera y última (Kairós, 2009) està considerat un dels seus millors llibres. Està prologat per Aldous Huxley, i és un seguit de textos curts sobre temes diversos però que al final sempre acaben girant sobre el tema de la superació de l’ego i dels sistemes de pensament organitzat. Segons Krishnamurti la llibertat s’ha d’aconseguir a cada instant. És a través del coneixement propi i de la llibertat interior com s’arriba a la realitat.

M’ha semblat un pensador radical, dotat d’un esperit crític inqüestionable. Val la pena llegir-lo.

Us en deixo un fragment.
La verdad es lo desconocido, y una mente que busca la verdad jamás la encontrará, porque la mente está formada por lo conocido; es el resultado del pasado, del tiempo, algo que podéis observar vosotros mismos. La mente es el instrumento de lo conocido, y de ahí que no pueda hallar lo desconocido; sólo puede moverse de lo conocido a lo conocido. Cuando la mente busca la verdad, la verdad leída en libros, esa “verdad” es autoproyectada, pues entonces la mente sólo anda en busca de lo conocido, de algo conocido más satisfactorio que lo anterior. Cuando la mente busca la verdad, lo que busca es una proyección de sí misma, no la verdad. Un ideal, después de todo, es autoproyectado, es ficticio e irreal. Lo real es aquello que es, no lo opuesto. Pero una mente que busca la realidad o Dios, busca lo conocido. Cuando pensáis en Dios, vuestro Dios es la proyección de vuestra propia concepción, el resultado de influencias sociales. Sólo podéis pensar en lo conocido; no podéis pensar en lo desconocido, no podéis concentraros en la verdad. En el momento en que pensáis en lo desconocido, ya es simplemente lo conocido, una proyección de “mi mismo”. No se puede pensar en Dios o en la verdad. Si pensáis en ellos, no es la verdad. Sólo podéis ir en pos de lo que es conocido. Cuando la mente no está torturada por lo conocido, o por los efectos de lo conocido, sólo entonces puede revelarse la verdad. La verdad está en cada hoja, en cada lágrima; ha de ser capturada de instante en instante. Nadie puede conduciros a la verdad; y si alguien os conduce, sólo puede ser a lo conocido.

15 de jul. 2010

Banc Santander sense armes

Des de fa uns dies està en marxa la campanya Banc Santander sense armes, promoguda per Justícia i Pau, Observatori del Deute en la Globalització i Setem.

La campanya denuncia principalment que el Banc Santander finança operacions d’empreses que fabriquen armes molt controvertides, i que té inversions en empreses militars espanyoles. També es pretén fer un seguiment de l'impacte del banc a escala mundial, denunciant aquelles pràctiques que vulneren els drets humans. En aquest sentit, la campanya es força semblant a la que ja existia sobre el BBVA.

Immediatament desprès que la campanya fos llançada, el Banc Santander va intentar amb molt males pràctiques intentar aturar-la, per sort sense èxit. Primer, la web de la campanya va patir uns sospitosos atacs hackers, i paral·lelament el banc va formular una denúncia en la qual afirmava que a través d'aquella pàgina web s’estava fent phishing, és a dir, s’estava robant els codis dels clients del banc amb l’objectiu d’utilitzar-los per entrar en els seus comptes personals. Una acusació falsa i sense cap sentit, amb l’únic objectiu que el domini www.bancosantandersinarmas.org fos eliminat i retirat del servidor immediatament.

La campanya però, continua en marxa. Us recomano passar-vos-hi, fer un cop d’ull a les inversions en armament, i si voleu, signar mostrant el vostre rebuig.

Tal com diuen al Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs: “a través dels nostres dipòsits i inversions financeres podem estar finançant més o menys directament a companyies que no comparteixen els nostres valors. És important tenir això en compte perquè si volem que les empreses tinguin un comportament ètic en tots els àmbits és necessari que apliquem primer la mateixa regla a les nostres opcions de consum”.

El Banc Santander per suposat no és l’únic que financia l’indústria militar, aquí podeu veure uns quadres amb les dades de finançament militar de diferents entitats bancàries espanyoles, entre elles algunes entitats catalanes com el Banc Sabadell o La Caixa.

8 de jul. 2010

Campus per la Pau 2010

Aquests dies estic participant al III Campus per la Pau de la UdG. Ahir les xerrades van girar al voltant del tema de les “Finances no especulatives”, amb ponències i taules rodones amb noms tan coneguts com Santiago Niño Becerra, Marc Vidal o Arcadi Oliveres. Al matí va haver-hi un debat molt interessant posant cara a cara a un representant de la “banca ètica” (Joan Antoni Melè, Triodos Bank) i  un de la “banca clàssica” (Manel Serra, Caixa de Girona). La banca ètica va entrant a poc a poc al nostre país comparativament amb altres llocs, però la veritat és que es tracta d’una opció molt interessant i que tothom hauria de conèixer.

Avui el tema central és “Treball digne per a tothom”, un tema sens dubte de molta actualitat. S’està parlant de causes i conseqüències de l’atur, pensions, renda bàsica, i a la tarda de monedes complementàries, formes d’economia alternativa, etc.

Demà el tema serà “Un planeta per viure-hi”, i es parlarà de conceptes com Decreixement, Canvi climàtic o Consum responsable. Promet ser interessant.

5 de jul. 2010

Exposició sobre Shanti Bhavan a Hacesfalta.org

Durant tot el mes de juliol a Hacesfalta.org hi ha una exposició fotogràfica sobre Shanti Bhavan i sobre el projecte que vaig desenvolupar-hi l'any passat. Podeu accedir-hi clicant aquí, i després fer servir els números de dalt a la dreta per a recórrer-la. Les fotos y els textos que les acompanyen són meus. Us invito a fer-hi una visita.

Hacesfalta.org és segurament el portal més important sobre voluntariat i treball a ONGs en espanyol. És un projecte de la Fundación Hazloposible (abans Fundación Chandra), fundació que també té altres projectes molt coneguts com per exemple Canalsolidari.org o Ekoos.org.

2 de jul. 2010

Impulsa. Girona

Ahir vaig assistir al primer Fòrum Impulsa, celebrat a Girona i organitzat per la Fundació Príncep de Girona. El fòrum vol ser una reunió anual per donar a conèixer les condicions socials, tecnològiques, econòmiques i polítiques que afavoreixen l’aparició i el desenvolupament de voluntats emprenedores ens els joves dins dels àmbits social, científic/acadèmic, cultural/esportiu i empresarial. Una mena d’observatori mundial del talent, dels emprenedors, la innovació i la creativitat.

La idea és bona i la jornada d’ahir va estar carregada d’idees i reflexions molt interessants la veritat. Però abans d’explicar tot el que m’ha agradat (que és la majoria) vull fer un parell de crítiques constructives.

La primera és sobre el format de l’event. Es va repetir i repetir que Impulsa no era un fòrum convencional, i que tindria un innovador format neuronal. Jo per la meva feina he assistit a un munt de conferències, congressos, workshops, jornades i fòrums, i la veritat és que no vaig veure que el format tingués res que el fes especialment diferent. De fet, crec que hi va haver poca interacció (no hi havia torns de preguntes) i l’única possibilitat de “debat” amb els ponents era durant les pauses del cafè o el dinar (això en el cas que conseguissis accedir a ells clar). La veritat és que el programa era molt dens, i si s’haguessin fets debats s’haurien necessitat dos dies en comptes d’un, però jo ho vaig trobar a faltar igualment. Potser es podien haver fet sessions paral·leles amb menys gent (l’Auditori de Girona ho permet perfectament) i possibilitar així el debat. També es va voler dotar d’interactivat l’esdeveniment permetent l’enviament de comentaris al blog o a través de SMS. Pels comentaris al blog necessitaves usuari i password (que tenien tots els assistents) i els SMS eren de pagament. Restringir l’accés al blog em sembla que va contra la pròpia filosofia del fòrum, hauria d’estar obert també a la gent que seguia l’esdeveniment per Internet (per exemple a través de l’streaming del portal Universia). I respecte als SMS, tothom sap que hi ha una eina molt millor per dinamitzar els comentaris en events, és gratuïta, i es diu Twitter. No sé, l’única raó que veig per fer-ho així és que els organitzadors tinguessin por de rebre comentaris ofensius o crítics en contra del Príncep, que va presidir l’acte. Un altre detall molt significatiu en aquesta línia és que el ordinadors del hall que es van posar a disposició de tothom només tenien accés local! (per sort jo duia el portàtil).

La segona crítica és sobre els assistents. També es va repetir i repetir que el target del fòrum eren joves emprenedors i potencials agents del canvi, però fent una simple ullada era fàcil veure que la mitjana d’edat no era especialment jove. La gent de la meva edat o inferior érem un clara minoria. En aquest sentit s’ha de millorar força. Però així com faig la crítica també haig d’agrair i valorar molt positivament la proximitat i receptivitat dels organitzadors, ja que jo mateix vaig assistir al fòrum gràcies a haver fet un simple comentari al blog d’en Josep Lagares, el president del comité organitzador, que després de visitar el meu blog va creure que donava el perfil de potencial agent del canvi. Gràcies!

Dit això, tota la resta em va semblar molt interessant. Les ponències van ser en general d’alt nivell, començant per la primera, del Nobel de la Pau Muhammad Yunus, que va explicar l’origen del Grameen Bank i els microcrèdits que l’han fet famós, però també conceptes més actuals com el d’empresa social i la seva necessitat avui en dia.

Pedro Nueno tot seguit va fer una xerrada (en la meva opinió la més dolenta amb diferència) que no va aportar res de nou sobre l’emprenedoria i que fins i tot va resultar en alguns moments ofensiva després d’haver escoltat a Yunus parlant d’empreses socials.

Ki-Seok Kim va parlar de l’impacte de l’educació en l’economia i la transformació de Corea del Sud. Després Israel Ruiz va xerrar sobre com vitalitzar un ecosistema d’innovació basat en el talent, des de la perspectiva del MIT.

Inés Sanguinetti va fer una ponència molt apassionada sobre l’art com a motor per a transformar la societat. Després Zaryn Dentzel explicà la seva experiència personal com a fundador de la xarxa social Tuenti, i Bruce D. Walker va donar unes quantes idees sobre com establir un nou model de col·laboració científica per fer un món millor.

Abans del dinar també hi hagué un debat sobre els temes del fòrum, a l’estil 59 segons, i moderat per Elena Ochoa. Hi participaren Isak Andic, Andrea Christenson, Carlos Losada i MªJúlia Prats.

Després de dinar Mike Feinberg va donar la seva nova visió de l’ensenyament públic, centrada en facilitar als nens l’entrada a l’ensenyament superior. José Mariano López-Urdiales tot seguit va parlar del seu peculiar i original projecte de viatges a l’espai en globus.

Pau Garcia-Milà es va posar el públic a la butxaca amb les seves bromes i naturalitat, explicant com van crear l’empresa EyeOS. Va ser amb diferència el que va arrencar més aplaudiments.

Gairebé tancant les xerrades Javier Fernández-Han, que es va fer famós als 15 anys per haver inventat un sistema que combina reciclatge, creació de biomassa i cultiu d’aliments, va fer una xerrada una mica fluixeta i càndida sobre com crear nous inventors (però és que només és un nen!).

Finalment, tancant les ponències, Ana Maiques va explicar la seva experiència com a cofundadora d’Starlab i la seva visió de com convertir la ciència en valor per a la societat.

Durant la jornada també va haver-hi actuacions musicals i de dansa (potser en això sí que el format va ser més innovador). La companyia Brodas va fer una actuació de Hip Hop, més tard el Jove Ballet de Catalunya també va fer una actuació, i finalment Sílvia Pérez acompanyada de Ravid Goldschmidt van interpretar dues cançons, ell tocant el hang (un instrument de percussió melòdic) i ella posant la veu. Impressionant sobretot aquesta última actuació, de les que et posen la pell de gallina, val la pena veure’ls en directe, de veritat.

També Alfons Cornella va participar amb la difícil tasca de resumir la jornada mitjançant un mapa visual (un altre punt positiu per l’acte), i és que a Infonomia en saben molt d’aquestes coses. Anna Maria Geli, rectora de la UdG, va llegir les conclusions i la Declaració del Fòrum Impulsa.

Després es van repartir els I Premis Impulsa, els podeu consultar aquí, i el Príncep va clausurar la jornada.

A El Punt podeu llegir un article força complet sobre el Fòrum Impulsa.