El Mundial de la Solidaritat?

Vagi per endavant que el futbol m’interessa més aviat poc. Aquests dies però, és inevitable escoltar, veure i llegir informacions al voltant del Mundial de Sud-àfrica.

En un moment en el que fins i tot els polítics es rebaixen els sous (sí sí, fins i tot ells!) m’ha sobtat i indignat llegir que els integrants de la Roja s’embutxacaran unes primes de 600.000 euros cadascun si guanyen la Copa del Món (les més altes de tot el campionat). Però encara m’ha sobtat més llegir en alguns mitjans, titulars com “La solidaridad Roja” o “El Mundial de la solidaridad”, remarcant entre d’altres, el fet que els jugadors ―després de l’allau de crítiques―, han decidit donar 50.000 euros a causes socials en cas que guanyin la competició. Ui ui quanta solidaritat! Erigim-los un monument ja mateix!

És això realment la solidaritat? Són aquests els models socials en els que, segons Danny Jordaan (president del Comitè Organitzador del Mundial), s’han d’emmirallar els nens i nenes d’Àfrica? Són aquests els “monuments que representen les aspiracions i l’esperança” dels africans?

Els 14 milions d'euros que guanyarien aquestes 24 persones (això només amb les primes), equivalen al sou d’un miler de mileuristes durant un any. Tot això, com a premi per obtenir allò pel qual en teoria ja lluiten per aconseguir (i pel qual ja reben uns sous altíssims). No té cap sentit.

Certament no són diners públics, i nosaltres no ho paguem, ja que la Federació Espanyola de Futbol obté aquests calers a través de la FIFA, i en aquest sentit doncs no és criticable. Però cal recordar que en teoria i segons la llei, la Federació Espanyola és una entitat sense ànim de lucre, i en aquest sentit, si tenen beneficis seria molt més lògic que destinessin els diners a potenciar l’esport base, a equipaments esportius municipals, o per exemple a projectes d’inserció social a través de l’esport. Sembla però, que la selecció funciona més aviat com una empresa privada, molt lucrativa per a uns quants per cert.

El fet que aquest mundial es jugui a Sud-àfrica encara fa que tot això sigui èticament més reprovable. Estem parlant d’un país on hi ha 6 milions de persones amb el VIH, i que té els nivells de desigualtat més grans del món (la meitat del país sobreviu amb el 8% del PNB). 

A la premsa, tot i que s’han pogut llegir moltes crítiques similars a aquesta que estic escrivint ara mateix, també han aparegut articles i editorials defensant les primes, amb arguments molt contundents certament…

Si España gana el título, millones de ciudadanos saldrán a la calle para celebrarlo con una sola voz. Para muchos podría ser la única alegría de un año durísimo. ¿Alguien es capaz de ponerle precio a eso? (Editorial de Marca)

A mi tot això em sembla vergonyós la veritat. Si penseu com jo, des d’aquí us invito a escriure un email a la Federació Espanyola de Futbol fent notar el vostre rebuig per aquestes primes desorbitades, i demanar que o bé les eliminin, o bé que siguin dedicades a causes socials en la seva totalitat. Podeu fer servir l'enllaç que copio a continuació o enviar un email a rfef@rfef.es.

Envia un email a la Federació Espanyola de Futbol

Vicenç Ferrer. Primer aniversari

El passat 19 de juny fou el primer aniversari de la mort de Vicenç Ferrer. A Anantapur es va viure un cerimònia simbòlica multitudinària, amb més de 8.000 persones que es van reunir al poble de Bathalapalli per recordar la seva figura, fent una revisió al passat però sobretot mirant cap al futur.

Un any després de la pèrdua, la Fundació Vicenç Ferrer té nous reptes, i han ampliat els seus projectes a més zones i més col·lectius, sempre fidels al seu objectiu principal: fer d'aquest món un lloc més just i més humà.

Continua també la candidatura de la Fundació Vicenç Ferrer per al Premi Nobel de la Pau, amb més de 140.000 firmes i una campanya molt activa.

Us deixo un vídeo de l'Anna parlant d'aquest primer aniversari.

Sense idees no anem enlloc. Saramago, in memoriam

Ens ha deixat José Saramago, escriptor, pensador i gran defensor dels drets humans i la justícia social. Per sort ens quedaran els seus llibres.

"Creo que en la sociedad actual nos falta filosofía. Filosofía como espacio, lugar, método de reflexión, que puede no tener un objetivo concreto, como la ciencia, que avanza para satisfacer objetivos. Nos falta reflexión, pensar, necesitamos el trabajo de pensar, y me parece que, sin ideas, no vamos a ninguna parte."

José Saramago

Premis Blocs Catalunya 2010 (#premisblocs). Les meves recomanacions

Ahir es va obrir el període de votacions dels Premis Blocs Catalunya 2010. Aquest any el sistema és força diferent i permet votar no només el blog sinó també els últims articles d'aquest. El sistema també et permet anar seguint els rànquings de les diferents categories. El que segueix essent una mica incòmode però, és la navegació per veure els diferents blogs inscrits i poder pensar quin votes. No obstant això, globalment s'ha millorat molt el sistema, s'ha de reconèixer la feina feta per la gent d'STIC.cat.

Jo ahir ja vaig votar-ne alguns, us recomano passar-vos-hi i fer el mateix. És una excusa per conèixer nous blogs i potenciar la blogosfera catalana.

Algunes recomanacions personals de blogs que segueixo:

- Blog corporatiu: El blog de Canalsolidari

- Blog de cultura: El gat de Schrödinger

- Blog literari: Bloguejat i Llibres llegits i per llegir

- Blog personal: Rutabaobab

Al Twitter podeu seguir l'esdeveniment mitjançant el hashtag #premisblocs

Per suposat, si llegiu el Com gotes a l'oceà i us agrada també em podeu votar a mi :)

Canvis

El canvi és l'única cosa immutable deia Schopenhauer. Doncs al blog li tocaven canvis i en això estic. Si entreu veureu que estic canviant la plantilla i l'aparença general. Tingueu paciència, si hi ha algun apartat que no es visualitza correctament, serà arreglat els propers dies.

Un dels canvis importants serà l'amplada, que em permetrà publicar fotografies i vídeos una mica més grans. Un altre canvi destacat és un camp de cerca a dalt a la dreta, que podreu fer servir per buscar qualsevol cosa que hagi publicat anteriorment. Trobareu el camp de cerca repetit al final de la columna de la dreta.

Per la resta, poca cosa més. Continuaré amb un disseny senzill amb el fons blanc, que és com m'agraden més. La foto de la capçalera li haig d'agrair a la Vivian, una voluntària amb qui vaig coincidir l'últim cop a Shanti Bhavan.

Si trobeu qualsevol problema m'aviseu!

Shanti Bhavan Graduation

Després de 14 anys de projecte, la primera promoció de Shanti Bhavan va graduar-se el passat dia 6 de juny. Un dia que ja ha passat a la història i que va estar ple d'actes, parlaments, activitats i molta festa. Van participar-hi alumnes, professors, personal, voluntaris, autoritats, familiars...

Els 14 graduats han estat alumnes meus, i n'estic molt orgullós. Felicitats a tots: Mani, Vijay, Vinay, Thomas, Anith, Prakash, Rajini, Mahalakshmi, Pushpa, Shiva, Manimala, Sindhu, Beena i Stella Mary.

Amb els meus mestres he après molt; amb els meus amics, més; amb els meus alumnes encara més.
Proverbi Hindú.

Si voleu col·laborar ajudant a finançar-los la universitat, el Projecte 40x50 segueix en marxa, ja som 20 persones a la iniciativa.

Comença el circ global

Als que no ens agrada el futbol ens esperen uns dies tremebunds.

“Quina altra cosa pot organitzar un país, a part d’un Mundial de Futbol, que faci escriure a 15.000 periodistes diàriament durant 30 dies? Quina altra cosa? No res”. Això li deia Danny Jordaan, el president del Comitè Organitzador del Mundial de Sud-àfrica, a John Carlin en una entrevista. Ho he llegit en un article de Canalsolidari.org. Us el recomano, llegir les justificacions de Jordaan de perquè té sentit gastar-se 3.000 milions de dòlars en un campionat de futbol a Sudàfrica, no té pèrdua.

Una de les seves perles (per flipar):

“En construir un estadi per albergar la Copa del Món, sap quants joves somiaran quan vegin a Kaka, Ronaldo i Messi aquí? Com somiaran en convertir-se en els propers Ronaldos i Mesis? És apropar aquests somnis a les seves vides perquè els toquin i els sentin. Al periodista britànic que em va suggerir que construíssim més hospitals, li vaig dir que estava d’acord, però que a veure si coneixia a algun nen que digués: “un dia vull estar malalt en aquest hospital”; mentre que, si el porto a l’estadi i li pregunto si vol jugar allà un dia, només cal veure què contesta! L’important és que, com a societat, és necessari construir monuments que representin les aspiracions, l’esperança, i que les apropin a la realitat”.

Com que ja comença el cap de setmana us deixo amb l’única cosa interessant que he vist sobre el Mundial, un vídeo d’uns nens i nenes de l’escola Pies Descalzos de Colòmbia ballant l’himne del Mundial, el Waka Waka de la Shakira. Com a mínim transmet bon rotllo (molt més que el vídeo original amb en Ronaldo i companyia!), i m'ha fet pensar en la festa que hi deu haver hagut aquests dies a Shanti Bhavan en motiu de la graduació de la primera promoció.

Paradoxes

Vist a Resilencia.

Shanti Bhavan - Project 40x50 (English translation)

This is probably the most important post I’ve ever written during the two and a half years I have been editing this blog. So if you've read this far, I ask you to read it fully.

I say that is important because it may help to change somebody's life. As some of you know, in Shanti Bhavan ―the school in South India with which I have been collaborating since 2005―, the first batch of students is about to graduate this June.

They are eight girls and seven boys who entered the school 13 years ago at the age of 4 years. All of them come from families below the poverty line, and from the lowest castes. They will be the first members of their families to go to college. In fact, in many cases they were the first to receive formal education, because their parents are mostly illiterate.

The foundation that manages the project (The George Foundation) has limited resources, which are used almost entirely to maintain the residential school Shanti Bhavan. Of course, the kids’ parents are not in a position to financially support college tuition and expenses, so the foundation is looking for ways to get funds for colleges.

From this blog, I would like to start a personal initiative that I called Project 40x50, with the goal of finding 40 people willing to give $50, that is a total of $2000, the amount required (approx.) to pay tuition fees, accommodation, meals, study materials, clothing and transportation for one of them throughout one year. It is, therefore, a kind of shared sponsorship, or if you prefer, a scholarship awarded from a group.

Here you have the annual expenses for the college education of one kid. The cost is approximate because it depends on the course, the residence, etc.
(1 USD ~ 47 Indian Rupees)
- Tuition: Rs: 50,000 and 1,00,000
- Hostel and food: Rs: 40,000 to Rs: 50,000
- Study material and personal expenses: Rs: 20,000 to Rs: 25,000
- Clothes, travel, medical, etc: Rs: 10,000 to Rs:15,000 (excluding donated items)

I know that a face and a story are often worth a thousand words, so I encourage you to fund the college expenses of Mahalakshmi, one of the girls graduating this year. She wants to study law because, as she says: “Law will give me the voice to defy the prevailing oppression and inequality alive in Indian communities”. You can read her personal statement here. Worth reading.

Apart from the simple satisfaction of helping someone to have a better future, those who participate will also receive information about Mahalakshmi’s progress.

If you would like to join this initiative please leave a comment on this post, or if you want to remain anonymous, send me an email (eduardm [at] gmail [dot] com). The easiest way to make the donation is through Network for Good. It’s a secure platform where the foundation is registered and can receive donations quickly and easily (by credit card or Paypal). To do it, please go to Mahalakshmi’s page and click on donate.

If you want to use a credit card but you are not from US you will have a problem, because the system will ask you to introduce a US phone and a US address. If you use Paypal there is no problem, so I highly recommend to use it (if you are not a user, the sign up process is really easy). If you have any problem please send me an email.

Please remember to write “Project 40x50, College-Mahalakshmi” in the designation field. This is important for the foundation to know the purpose of our donation. If you join this initiative do not forget to alert me (a comment on this post or an email) so I can keep count.

You have my permission to spread this initiative wherever you want, and actually I encourage you to do so.

Thank you!

M’ajudes? Projecte 40x50

Actualització 03/08/10: Dono la iniciativa per tancada. Gràcies a tots i totes els que heu participat, rebreu més informació a través de l'email.

Aquest és segurament el post més important que he escrit en els dos anys i mig que porto conduint aquest blog, per això us demano que si heu llegit fins aquí, arribeu al final de l’apunt.

Dic que és important perquè pot ajudar a canviar la vida d’algú. Com alguns ja sabreu, a Shanti Bhavan ―l’escola del sud de l’Índia amb la que col·laboro des del 2005― aquest any es gradua la primera promoció. Són 7 noies i 7 nois que van entrar-hi fa 13 anys, a l’edat de 4 anys. Tots ells provenen de famílies per sota el llindar de la pobresa, de les castes més baixes, i seran els primers de les seves famílies en anar a la universitat. De fet, en molts casos han estat els primers de la família en anar simplement a l’escola.

La fundació que porta el projecte (The George Foundation) té uns recursos limitats, que s’utilitzen gairebé en la seva totalitat per mantenir l’escola residencial Shanti Bhavan. Com que les famílies dels nois i noies no poden pagar-los res, s’estan buscant maneres de finançar-los la universitat.

Des d’aquest blog m’agradaria engegar una iniciativa personal que he anomenat Projecte 40x50, amb l’objectiu de trobar 40 persones disposades a donar 50$, és a dir un total de 2000$, la quantitat necessària (aproximada) per pagar la matrícula, allotjament, menjar, material d’estudi, roba i transport per a un d’ells durant tot un any. Es tracta doncs d’una mena d’apadrinatge compartit, o si ho preferiu, una beca d’estudis otorgada en grup.

Tot i que potser us sembli que 2000$ són molts diners al sud de l’Índia (i ho són), penseu en quan costa pagar-li tot això a un noi o noia de Catalunya. Tot seguit us adjunto un desglossament dels costos (en Rúpies) que han fet des de Shanti Bhavan. Són quantitats aproximades perquè depenen de la universitat i dels estudis, així com també de la ciutat on viuran.

Matrícula: 50.000 Rs – 100.000 Rs
Allotjament i menjar: 40.000 Rs – 50.000 Rs
Material d’estudi i despeses familiars: 20.000 Rs – 25.000 Rs
Roba, transport, sanitat: 10.000 Rs – 15.000 Rs
Total: 120.000 Rs – 190.000 Rs

Un dòlar americà són unes 45 Rúpies, de manera que si ho calculeu veureu que el total necessari és força superior als 2000$ demanats. La fundació posarà la resta per a cada un dels nanos. Si feu càlculs veureu que per exemple, l’allotjament a la residència i les despeses de menjar costaran conjuntament entre 56 i 72 EUR al mes, una quantitat ridícula si ho comparem amb el que costa aquí.

Dit això, i com que sé que veure una cara i conèixer una història sovint val més que mil paraules, us animo a finançar entre tots la universitat a la Mahalakshmi, una de les noies que es gradua aquest any i que vol estudiar Dret, perquè com diu ella mateixa: “Law will give me the voice to defy the prevailing oppression and inequality alive in Indian communities”. Podeu llegir la seva història personal aquí (per algun motiu que desconec aquest enllaç no funciona ara mateix, ja l'actualitzaré).

A part de la simple satisfacció d’ajudar a algú altre a tenir un futur millor, qui participi també rebrà informació sobre els progressos de la Maha, que és com li diuen els seus amics.

Si us animeu, escriviu-me un comentari en aquest post, o si voleu romandre anònims envieu-me un email (eduardm [at] gmail [dot] com). Per fer la donació el més senzill és fer-ho a través de la plataforma segura Network for Good, on la fundació està donada d’alta i pot rebre donacions d’una forma ràpida i senzilla. Explico el procediment per fer-ho al final del post.

Teniu el meu permís per fer difusió d’aquesta iniciativa allà on vulgueu, i de fet us animo a fer-ho.

Moltes gràcies!

Procediment per fer la donació:

Actualització 03/06/10: Després que algú m'avisés que a Network for Good, si vols pagar amb targeta de crèdit et demanen un telèfon i adreça d'Estats Units (si feu servir Paypal no hi ha cap problema), vaig pensar que podia passar-vos el número de compte de la fundació perquè poguéssiu fer una transferència, però després parlant amb la gent de la fundació hem vist que no surt gaire a compte perquè el seu banc els cobra una comissió per rebre transferències internacionals (i a nosaltres el nostre per enviar-les!), per tant, per quantitats petites no val la pena fer donacions. Us podria donar un número de compte meu i després encarregar-me'n jo, però no seria gaire transparent. Així que us recomano fer servir Paypal, que és molt segur, còmode, transparent i fàcil. I així tothom fa servir el mateix mètode.

Si no sou usuaris de Paypal, doneu-vos d'alta aquí, és un estàndard que us servirà per fer moltes altres transaccions a Internet, compres, etc. Per qualsevol problema m'escriviu un correu.

Després, podeu seguir els passos que explico aquí:

Aneu a la pàgina de l'escola on hi ha tots els graduats, i cliqueu donate now. Això us portarà a una pàgina on heu de tornar a clicar donate now. Després d’això ja estareu a la pàgina de Network for Good, on primer heu de fixar la quantitat (50.00 USD), després seleccioneu This is a one time donation (si la iniciativa funcionés bé ja miraríem la manera de repetir-ho l’any que ve). A l’apartat Privacy preferences seleccioneu quina informació vostra voleu que rebin a la fundació (tota la informació, el nom i l’email, o cap). Després, a l’apartat Designation escriviu: “Project 40x50, College-Mahalakshmi”. Això últim és important perquè així sàpiguen el propòsit de la donació. L’apartat Dedication or Gift el podeu deixar en blanc a no ser que feu la donació en nom d’algú altre. Finalment si ja esteu donats d’alta a Network for Good podeu posar el vostre email i password a l’apartat Returning Customer, o si és el primer cop que ho feu servir doncs ompliu la secció New customer i seguiu les pertinents passes per a fer el pagament (trieu Paypal). Si decidiu participar no us oblideu d’avisar-me, així jo puc fer un recompte del que s’ha aconseguit amb la iniciativa.