26 de maig 2010

Learn the Hindi alphabet

From today I will occasionally write some posts in English. I know there are people who read this blog from other countries, and I have friends scattered around the world, from India to US. In this way they will understand some posts, at least once in a while.

And to me, it is also a way to practice my English writing skills.


Let me begin with a post devoted to a small application that I developed recently. When I was in India last time, I tried to learn a little Hindi, with very poor results. These last few days I developed a small application by using Scratch, in order to practice the Hindi alphabet. Scratch is a programming language (developed at MIT) that makes it easy to create your own interactive stories, animations, games, music, and art ―and share your creations on the web. My application allows you to play with the Hindi vowels and consonants. It’s ideal for beginners. The application has a test format, and it is assumed that you already have some knowledge of the Devanagari syllabary.


I hope the program will help me to learn the Hindi alphabet finally!


Learn more about this project

23 de maig 2010

Programa 2010

Des de que vaig fer el projecte de robòtica educativa a Shanti Bhavan, i vaig poder comprovar-ne els efectes en viu, estic cada cop més interessat en la introducció de la programació i la robòtica a les escoles. En aquest sentit, ahir vaig participar a la II Jornada catalana de l’ensenyament de la programació a primària i secundària (Programa 2010), organitzada pel Citilab i el Departament d’Educació.

El programa incloïa ponències, una taula rodona i uns tallers pràctics. Les ponències es van centrar gairebé exclusivament en Scratch, una eina de la que ja he parlat altres cops en aquest blog. És una eina desenvolupada al
MIT, que resulta genial per a que els nanos puguin fer els seus propis videojocs, animacions o projectes artístics, i mentres aprenen a pensar estructuradament. Si en voleu saber més, a la pàgina Scratchcatalà de l’Eugeni Catalán hi trobareu molta informació.

El tema de la taula rodona era
“Programar: una de les competències digitals que han d'aprendre els nostres alumnes?”. Tot i que tothom tenia força clars els beneficis d’introduir la programació a les aules, no va haver-hi un acord ampli sobre si aquesta havia de ser una competència bàsica o no. Jo crec que en el futur ho acabarà essent, i s’hauria de tractar transversalment, des de qualsevol assignatura.

Als tallers de robòtica s’hi van presentar l'experiència de
Robolot, la del Citilab, experiències amb Moway, demostracions de robots de la botiga Ro-Botica, i demostració de MARF.

Com que jo no sóc mestre i he caigut al món de l’educació una mica de rebot, no coneixi moltes iniciatives interessants que s’estan duent a terme a Catalunya. Em va agradar veure tants mestres interessats en aprendre sobre aquests temes, i no tant per després poder ensenyar noves coses a les aules, sinó per potenciar noves formes d’ensenyar i aprendre.


També em va agradar conèixer el
Citilab de Cornellà, un centre per a la innovació social i digital, que és una barreja entre un centre de formació, centre de recerca i incubadora d'iniciatives empresarials i socials. Una fòrmula molt interessant, amb projectes molt originals.

Les fotos són del Flickr del Citilab.

17 de maig 2010

La saviesa recobrada

Tenia pendent fer la ressenya de La sabiduría recobrada de Mònica Cavallé (MR Ediciones, 2006). El llibre és una defensa i una introducció a la Filosofia Perenne, terme que suggereix l’existència d’un conjunt de veritats i valors comuns darrera de totes les cultures, religions i corrents místiques, i que va ser popularitzat per Aldous Huxley. L’autora afirma que la filosofia no ha de ser un reducte de només uns pocs, sinó un saber relacionat amb la vida quotidiana de tothom.

Haig de dir que no m’agraden ni el subtítol (filosofía como terapia) ni la portada, que li donen un aspecte de clàssic llibre d’autoajuda, quan en principi no ho és (o potser sí?). Qüestions editorials i comercials suposo.


Mònica Cavallé escriu bé i molt clar, però pel meu gust ha volgut fer el llibre tan accessible que s’hi troba a faltar una mica més de rigor acadèmic, sobretot perquè ella s’ho pot permetre amb la seva àmplia formació. Academicisme que per altra banda potser seria contrari a aquesta visió de la filosofia com un saber a l’abast de tothom.


En tot cas, l’autora no és parcial, és una convençuda de les filosofies orientals, i el llibre de fet és un compendi de les idees principals que aquestes defensen. Això no ho dic en sentit negatiu, sinó perquè sapigueu el que us trobareu, ja que la contraportada no t’avisa en absolut (jo ja ho sabia perquè me l’havien recomanat). De fet el llibre també parla de molts savis occidentals, però sempre dels que es poden llegir en clau més mística, o fins i tot no-dualista (d’alguna manera, d’aquells que es poden llegir en clau oriental, valgui la incongruència). És curiós això de que quan fem relectures o reinterpretacions sempre trobem allò que busquem, ens quedem amb les frases i pensaments que confirmen allò que cercàvem, i rebutgem tota la resta.


Els primers capítols són molt interessants, amb temes com les filosofies del ser i l’estar, l’eclipsi de la saviesa a Occident, el divorci entre filosofia i religió, etc. L’autora ens explica que hi ha “dues filosofies”: la primera és la que tots coneixem, una disciplina intelectual, racional, especulativa, que és la que s’imparteix a les universitats; i una altra, la perenne, que és una filosofia per a ser viscuda i que busca la transformació del propi filòsof, que en aquest camí esdevé savi.


Després ve una part més fluixeta si ja coneixes una mica de filosofia oriental, i cap al final el llibre torna a agafar més força, en especial m’han agradat els capítols III i IV de la segona part.


El llibre conté moltes cites, molt variades, i molt ben triades. Sens dubte és un dels seus punts forts. Hi trobareu des d’Heràclit, Einstein o Nietzsche fins a Shankara o Lao Tse.


Una anècdota curiosa del llibre, és que Jorge Bucay (sí, aquest psicoterapeuta que copa tots els aparadors amb bestsellers d’autoajuda) va plagiar-ne unes 70 pàgines en un dels seus llibres.
Ho ha admès ell mateix. Una raó més, si es que en faltaven, per continuar no-llegint els seus llibres.

El llibre és recomanable, i segurament un bon regal per a algú que es vol introduir en aquests temes de la mà d'algú que en sap molt.


Imatge del post: h.koppdelaney


11 de maig 2010

15 històries i un projecte

Fa unes setmanes vaig fer una entrada per comentar-vos la història de la Sheeba. Ara des de la web de Shanti Bhavan han fet accessibles les 15 històries en primera persona dels estudiants que aquest juny es graduen, convertint-se en la primera promoció i esdevenint els primers resultats visibles després de 13 anys de projecte. Dels 15, tres noies ja han estat admeses a la universitat, i la resta estan esperant resultats de diferents proves d'accés.

Algunes de les seves històries personals són molt dures, i un reflex del que significa viure sota el llindar de la pobresa al sud de l'Índia. Us recomano de veritat
llegir-les.

3 de maig 2010

Bones notícies des de Shanti Bhavan

Aquesta setmana han arribat bones notícies des de Shanti Bhavan. La Pushpa, l’Stella i la Pavithra han estat les primeres admeses a la universitat. Concretament elles havien optat pel programa de Bachelor in Business Management i havien presentat sol·licituds per dos colleges de Bangalore.

Les proves d’accés incloïen tests, un debat en grup i una entrevista, i les tres noies han estat admeses als dos colleges. Finalment aniran al Mount Carmel, una institució amb molt de prestigi a Bangalore. Les aspirants eren centenars (si no milers) i només n’han entrat 80, així que els primers resultats després de tants anys d’esforç a Shanti Bhavan són molt positius.


Els altres 12 nois i noies que el curs passat feien 12è, encara estan pendents de proves d’accés i resultats.


A la foto, la Pushpa amb la seva mare, durant la meva última estada a Shanti Bhavan.