25 d’abr. 2010

Ciutat minúscula - Ciutat majúscula

Ciutat minúscula?
Firmament de lluernes

sota la pluja.

Com ja vaig informar, aquest Sant Jordi vaig guanyar els IV Jocs Florals del Katalanischer Salon de Berlín en la modalitat de poesia. Aquí podeu llegir l'obra sencera. Ciutat minúscula - Ciutat majúscula és un recull de poemes escrits a l'Índia entre l'octubre i el desembre del 2009. L'obra està dividida en dos parts, com ja s'intueix pel títol.


La primera part, Ciutat minúscula, és un conjunt de 16 haikus repartits en quatre grups (matí, tarda, vespre i nit). Cada haiku és un instant de la vida a Shanti Bhavan, i va acompanyat d'una hora, que ajuda a situar-lo en el temps. Alguns són moments realment perviscuts mentre que altres són simplement inventats.


La segona part, Ciutat majúscula, està formada per dos sonets sobre la ciutat de Bangalore. Em va semblar que el haiku es quedava curt per representar la realitat d'una macrociutat índia. El sonet té una mètrica molt clàssica però també una tensió interna molt forta, i em va funcionar millor.


Per cert, que l'afició d'escriure haikus a l'Índia li dec a en Rikki i al seu blog.

23 d’abr. 2010

Sant Jordi 2010

Semblava difícil superar el passat Sant Jordi, que a part d'un llibre, em va regalar el privilegi de guanyar els III Jocs Florals del Katalanischer Salon de Berlín en la modalitat de relat curt. Però aquest any, si no superat com a mínim s'ha igualat, perquè he guanyat els IV Jocs Florals del Katalanischer Salon, aquest cop en la modalitat de poesia :)

Sembla que estic en ratxa, van tres de tres si també comptem el concurs de relats de la Universitat de Girona.

Haig d'agrair-li a en
Ferran que recordés la convocatòria a través del seu blog, perquè jo no hi pensava. De fet, vaig presentar-hi els poemes l'últim dia del termini, i no els vaig escriure expressament pel certamen sinó mentre era a l'Índia el 2009. L'obra porta per títol Ciutat minúscula - Ciutat majúscula i està formada per un conjunt de haikus i sonets.

En breu publicaré els poemes al blog perquè els pogueu llegir si voleu, de moment si algú no va llegir el relat de l'any passat i en té ganes, el podeu trobar
aquí.

La il·lustració del post és de
Fortuna.

19 d’abr. 2010

Kavitha

Després d'uns dotze o tretze anys sense dibuixar, vaig tornar a posar-m'hi durant la meva última estada a l'Índia. Va ser molt agradable retrobar-se amb una afició totalment abandonada. Concretament vaig fer uns quants retrats a llapis de nens de Shanti Bhavan, fet que va provocar que abans de marxar rebés "uns quants" encàrrecs de fer-ne més i de fer-los-hi arribar.

El retrat que il·lustra aquest post és el primer que he fet, ja des de Girona. És la Kavitha, del curs onzè (equivalent a un 1er de Bat català).


16 d’abr. 2010

Tres recomanacions pel cap de setmana

Primer us recomano la lectura del post Xenofòbia electoral de José A. Donaire, perquè parla clar, i perquè és un tema que anirà a més, ara que com diu ell ja s'apropen els tam-tam electorals. I si teniu temps i interés us recomano també un post que va escriure anteriorment i que raona sobre el tema de la immigració, un tema sobre el que sol haver-hi molt soroll però poques raons.

Canviant de blog i de registre, us recomano passar per l'indispensable blog de l'Hernán Zin i llegir l'
article sobre els naxalites a l'Índia. A casa nostra molt poca gent sap (els mitjans rarament en parlen) que a l'Índia hi ha conflictes armats i moltes tensions socials, territorials, ètniques i religioses. Aquests però, no són conflictes de moda a Occident. En aquest article Zin explica el cas dels rebels naxalites, des de l'actualitat i fent memòria enrere.

Finalment, a través de
Canal Solidari m'he assabentat del blog i del projecte de Miquel Fuster, qui després de quinze anys d'indigència i de vida al carrer, publica un llibre entre el còmic i la novel·la gràfica, on relata la seva experiència, i amb el que vol tornar a la seva vida anterior de pintor i professional del còmic. Val la pena passar pel seu blog i veure part del seu treball. La imatge que il·lustra aquest post és la portada del seu treball.

12 d’abr. 2010

Shanti Bhavan al curs de Cooperació al Desenvolupament

Divendres passat, en el marc del Curs de Cooperació al Desenvolupament organitzat per l'Oficina de Cooperació de l'UdG, em van convidar a donar una xerrada sobre el projecte realitzat a Shanti Bhavan el 2009.

Vaig fer una petita introducció a l'Índia actual, a la filosofia de l'escola Shanti Bhavan, i vaig explicar com es va desenvolupar el projecte del 2009. Durant la xerrada vaig passar un parell de vídeos (
1,2) que ja he compartit algun cop a través del blog. El primer és un vídeo promocional de Shanti Bhavan, i el segon és un resum dels tres mesos de projecte de l'any passat.


Està molt bé que des de la universitat s'organitzin cursos de lliure elecció com aquest, gratuït, i que et permet formar-te en
Cooperació al Desenvolupament, una matèria que rarament s'estudia fora dels postgraus. És un curs introductori, però que et permet conèixer diferents experiències en primera persona, i crec que és molt útil per a persones que algun dia vulguin marxar de cooperants, o simplement per a persones amb inquietuds en aquest tema.

També vaig aprofitar per assistir a una xerrada prèvia molt interessant d'un
projecte d'estudiants de Ciències Ambientals sobre dinamització i gestió d'un centre d’atenció al visitant a Itacaré-Serra Grande i Península de Maraú (Brasil).


10 d’abr. 2010

Sobre proposicions formalment indecidibles dels Principia Mathematica i sistemes afins

O com titular un post perquè no el llegeixi ningú :)
En realitat és el títol d’un article molt famós de
Kurt Gödel, i també el d’un petit llibre que acabo de llegir. Sobre proposiciones formalmente indecidibles de los Principia Mathematica y sistemas afines (KRK Ediciones, 2009) és un llibre que conté la versió castellana del cèlebre article del 1931 on Gödel va presentar el Teorema de la Incompletesa, que va revolucionar totalment els fonaments de la lògica i les matemàtiques, tant com la Relativitat d’Einstein va revolucionar la física. De fet hi ha qui diu que l’aportació de Gödel a la lògica és la més important des d’Aristòtil. La primera part del llibre és una introducció de Manuel Garrido que analitza la demostració del teorema i les implicacions filosòfiques d’aquest.

El que demostra el
Teorema de la Incompletesa és que els nostres mètodes de deducció racional són incapaços de donar compte de totes les veritats de la ciència matemàtica, la qual excedeix, per principi, la potència deductiva del més perfecte dels ordinadors digitals. D’alguna manera Gödel va ser el primer a demostrar que alguns teoremes matemàtics no poden ser ni demostrats ni refutats amb els mètodes rigurosos acceptats de la matemàtica, és a dir que són indecidibles. D’alguna manera diu que mai serà possible adquirir amb mitjans matemàtics la certesa que la matemàtica no conté contradiccions. Les implicacions filosòfiques han estat moltíssimes, i en temes molt diversos, com la Intel·ligència Artificial, el platonisme matemàtic, la consciència o el lliure albir.

Kurt Gödel
, tot i que no és gaire conegut pel gran públic, va ser una de les ments més clares del segle XX. La seva vida té algunes anècdotes fabuloses. I crec que hi ha una frase d’Einstein que deixa clara la dimensió del personatge:

“Si vaig a la meva oficina és únicament per tenir el privilegi de tornar després a casa passejant amb Gödel”, Albert Einstein.
Era de les poques persones amb un nivell intel·lectual suficient per donar rèplica al físic durant les seves llargues converses sobre Física i Matemàtiques.

El llibre en qüestió és molt petit, i segurament n’hi ha de millors si voleu entendre el Teorema de la Incompletesa, però té la gràcia que inclou la versió en castellà de l’article original del 1931. Només apte per a interessats en lògica, matemàtiques i filosofia.


5 d’abr. 2010

El turó de Watership

Watership down de Richard Adams és el llibre que llegeix en Sawyer durant la primera temporada de la sèrie Lost. És curiós com aquest fet ha provocat que últimament es torni a parlar força d’aquest llibre escrit el 1972. De fet, l’editorial Seix Barral inclou en l’última edició un parell de comentaris a la solapa que fan referència a la sèrie. El poder de la tele suposo.

La colina de Watership (Seix Barral 2009) és un clàssic contemporani traduït a més de vint idiomes, del que s’han venut milions d’exemplars. Es tracta d’una narració èpica de supervivència protagonitzada per conills. Sí, ho heu llegit bé, protagonitzada per conills. L’obra és inclassificable per edat, pot funcionar igual per a adults o per a joves.


La història comença quan un conill anomenat Quinto és tormentat per unes visions sobre el tràgic final de la seva conillera. Ell i un petit grup liderat per Avellano decideixen abandonar la seva conillera i buscar un lloc adient per fundar-ne una altra. Així comença un relat èpic de to antic, i com podreu imaginar, el grup de conills viurà aventures i complicacions una darrere l’altra.


En la meva opinió, la gran virtud del relat és que després d’unes poques pàgines dones crèdit a tot el que diuen i fan els conills. El mèrit és que el llibre resulta versemblant, i no se’t fa estrany estar llegint la història d’uns conills. Uns conills que tenen unes personalitats molt ben definides, són clarament humans, i sens dubte són molt més profunds que els personatges de cartró-pedra que pots trobar en aquests best-sellers que tant es venen.


Adams ens presenta uns conills que tenen un llenguatge propi, una mitologia, i complexes maneres d’organitzar-se. Les diferents conilleres que van trobant en les seves aventures són un reflex de diferents tipus de societats humanes, i en aquest sentit tot el llibre pot ser considerat una metàfora sobre el comportament humà. Hi ha qui l’ha comparat amb Rebelió a la granja d'Orwell.


Tot i que això és cert, la gràcia és que l’autor no vol explicar una història humana a través d’uns conills, sinó una història de conills. D’aquesta manera tot el que fan els protagonistes està condicionat pel pes d’instints tan bàsics com la supervivència o la reproducció.
L'autor va documentar-se en profunditat per saber com viuen els conills.

És una lectura molt amena, per a totes les edats. Un llibre sensible que desborda imaginació i està molt ben escrit. Té també un cert regust ecologista, que el fa molt actual. En resum, una lectura molt recomanable, tot i que després de compartir aventures amb en Quinto, l’Avellano i la resta, potser us costarà tornar-vos a posar davant d’un conill rostit.


XEKEHH7JDUTP

1 d’abr. 2010

Una història que val la pena llegir

Dins de l'últim butlletí online de Shanti Bhavan hi ha una història que us recomano molt llegir. Està escrita per una de les alumnes del 12è curs, la Sheeba, a punt de graduar-se aquest juny. És la seva història personal, trista, i extremadament dura (us he avisat). Reflexa bé què vol dir crèixer en un ambient de pobresa extrema. Al mateix temps però, també és una història d'esperança i molt il·lustrativa del que Shanti Bhavan representa pels més de dos cents nens que hi estudien.

Que la
Sheeba ho hagi pogut escriure i compartir-ho demostra com ha crescut com a persona, i el seu esperit de superació. Ara és una noia independent, valenta i amb idees pròpies, que en qüestió de mesos anirà a la universitat.

Que lluny queden aquelles classes de repàs de matemàtiques que em van permetre conèixer-la a finals del 2005.


Podeu llegir el seu article en primera persona
aquí (en anglès).