3 d’oct. 2010

Reflexions (i polèmica) sobre els Premis Blocs Catalunya 2010


Abans d’entrar a la polèmica generada després de l’entrega dels Premis Blocs Catalunya 2010 (aquests dos últims dies a la blogosfera i al Twitter se n’ha parlat molt), m’agradaria fer una mica de ressenya de l’esdeveniment.

Aquest any l’acte es va fer a Mataró, concretament al Tecnocampus, que els assistents vam poder estrenar per l’ocasió. Hi havia activitats des del matí, però jo només vaig assistir al debat Literatura: paper i bits, i després a la cerimònia d’entrega.

El debat de literatura va ser molt interessant, tot i que va resultar curt. El va moderar en Toni Sellas d’STIC.cat. Hi van intervenir un llibreter, una editora, una escriptora i un lector. Tots quatre van admetre que era difícil saber com evolucionarien els models actuals amb la irrupció del llibre electrònic. Es van fer comentaris interessants sobre pirateria, i sobre les portes que s’obren al procés creatiu de fer un llibre pensat des d’un inici per a ser digital.

La cerimònia d’entrega, presentada per en Martí Gironell, va ser molt correcta i fluïda. L’espai del Tecnocampus era adient, amb algunes deficiències perdonables tenint en compte que s’acabava d’innaugurar, com per exemple la poca o nul·la cobertura mòbil dins de l’auditori.

Però si un acte així té sentit per mi, és per la possibilitat de conèixer personalment (desvirtualitzar) bloggers que segueixo fa temps. Per exemple aquest any vaig poder xerrar amb dos bloggers que llegeixo des de fa molt temps, en Jaume Albaigès i en Marc Serena.

Sobre les polèmiques que han suscitat els premis, de fet ja van començar des del primer dia de les votacions. Se n’ha parlat i escrit molt, us recomano per exemple un parell d’apunts d’alguns finalistes (Jaume Albaigès i Adrià Fontcuberta) i també les reflexions des de dins que ha fet en Toni Sellas.

El sistema de vot tenia aquest any la gràcia que podies anar veient la puntuació dels blogs, però també tenia greus deficiències de seguretat. Crec que val la pena que STIC.cat repensi el sistema.

Després hi ha el tema dels blogs mediàtics. Hi ha hagut força polèmica pels premis al blog de l’Antoni Bassas (categoria política) i el de l’Espai Internet (categoria TIC), ambdós blogs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i que per tant tenen molta més facilitat per aconseguir vots. No coneixo cap dels dos blogs, però trobo especialment greu el cas de l’Espai Internet, un blog que jo ni tan sols tinc clar que es pugui considerar sobre TIC.

De fet, el problema és que amb el model que es fa servir, es premia la “capacitat d’aconseguir vots”, que lògicament no té perquè estar relacionada amb la qualitat del blog (ni tan sols amb la popularitat d’aquest dins la blogosfera). Sempre ho tindrà més fàcil un blog recolzat pels mitjans de comunicació o que pertanyi a un portal on se’l promociona. Hi ha blogs molt bons, molt actius, amb molts seguidors i molt emblemàtics de la catosfera que es troben a faltar entre els finalistes, i que quedi clar que no ho dic pel meu, sóc plenament conscient de fins on puc arribar amb la meva temàtica, però és que en la categoria de blogs personals hi havia veritables cracks que han quedat totalment invisibles i oblidats, i el guanyador, Som la llet, és un blog que està molt i molt bé, però que també jugava amb cert avantatge al pertànyer a un portal (criatures.cat) i tenir promoció des d’alguns mitjans (de fet, un altre blog d’aquest portal també ha quedat finalista a la mateixa categoria). Sobre la solució a tot això, essent sincer, no tinc ni idea de quina hauria de ser.

Altres temes, com per exemple si les categories són prou indicades, s’arrastren d’anys anteriors, i cadascú té la seva pròpia opinió. És complicadíssim contentar a tothom.

Crec que des de STIC.cat fan una feina excel·lent, i que els premis són bons per sacsejar una mica la catosfera i promocionar blogs en català. Però certament, després de totes les reflexions i crítiques d’aquests dies, va la pena que per l’any que ve es repensin alguns aspectes.

10 comentaris:

Ferran ha dit...

Hmmm... un esdeveniment que el primer any vaig trobar molt interessant, el segon... mmm... no tant i enguany, tot i seguir-lo del tot des de lluny, no m'ha convençut gens. Repeteixo, vist de lluny i potser perdent-me alguna cosa important.

Veig molta cosa mediàtica. Els premis a Bassas i al programa aquest de TV3 em semblen una burla a la gent que s'hi ha presentat (no és el meu cas) i que fa els seus blogs des de l'absolut anonimat, potser currant-se'ls més que un periodista mediàtic (i bò, sí) i/o que un blogs que la "gràcia" que té és que compila altres blogs.

No sé, Edu, a mi em sembla que l'esperit inicial no era aquest. I si n'era, no ho vaig entendre bé.

Bona setmana.

David ha dit...

Hola Eduard,

M'ha agradat molt el teu comentari i estic d'acord amb algunes de les reflexions que exposes. El sistema de votació ha estat un maldecap per a tothom, però a data d'avui i amb els pertinents controls de qualitat és el millor sistema de què disposem per tenir una dada objectiva que ajudi a decidir quin és el millor bloc de cada categoria. La categorització és també complicada i dóna lloc a què hi hagi blocs que s'apuntin on "no toca", amb els problemes que això comporta (nota: hi havia una validació dels preinscrits i en molts casos es van reclassificar i en alguns directament no es van admetre per incomplir les bases). Són temes recorrents i que probablement a cop de petites millores acabaran ajustant al 100%.

I ara un altre tema (en referència al comentari del Ferran). Estem parlant molt de dos dels guanyadors, però no parlem dels vuit guanyadors (80% del total) que fins el divendres eren persones que feien el seu bloc de manera pràcticament anònima. Per mi ells, i el conjunt dels 600 participants dels Premis Blocs són els veritables protagonistes. Que dos d'ells siguin "mediàtics" i hagin guanyat el premi gràcies en bona part al suport popular és per mi una anècdota.

Ferran ha dit...

Hola David,

estic del tot d'acord que la resta de guanyadors ho són tant com els dos mediàtics, però continua sonant-me estrany que dos blogs que tenen la força de tota una "Corpo" al seu darrera prenguin part en un mateix concurs amb centenars de blogs que es fan en condicions i circumstàncies molt altres. Que l'Antoni Bassas "competeixi" amb en Miquelet (nom inventat) de Torroella de Montgrí, per dir un lloc... no et sona desproporcionat? A mi sí.

Salut.

Jaume Albaigès ha dit...

Eduard, a mi també em va fer il·lusió poder seure al teu costat i xerrar amb tu una estona, ja tocava. Per cert, ja et vas veure al TN darrere el president? :-)

David, discrepo profundament d'algunes afirmacions teves. Ho ampliaré al teu blog i també pots llegir l'article que jo he escrit al meu, però breument:

1) El sistema de vot no és just i no hi ha cap control de qualitat que permeti garantir la qualitat dels vots, raó per la qual NO és una mesura objectiva. És més, és pitjor que el sistema de vot vinculat a adreça de correu, que tampoc és perfecte, per descomptat.

2) El gran problema dels dos mediàtics és que no encaixaven en les seves categories, especialment el de l'Espai Internet, que de tecnologia no en parla mai. Recomanar webs no és parlar de tecnologia. No cal ni saber què és un bit. I a més, no surten gaire ben parats en una comparativa a nivell dels criteris que en teoria havia de valorar el jurat. De debò creus que és una anècdota?

Que els premis siguin un esdeveniment globalment positiu no treu que hi hagi errors importants a corregir i que no poques persones sentin que se'ls ha pres el pèl.

David ha dit...

Hola Ferran,

Aquest aspecte que comentes (professionals versus "amateurs") és una àrea fosca que tenim. En el cas dels blocs personals queda clar, però en algunes categories (la de política o gastronomia) el punt entre el que és un bloc professional o no queda molt difuminat. A més, hi ha casos on pots tenir dubtes més que raonables. Per exemple, molts pensaríem d'entrada que La Cuina Vermella és un bloc professional, i en realitat està realitzat per un parell de persones aficionades a la bona cuina.

David ha dit...

Jaume,

Et contesto per aquí, ja que m'ha arribat la resposta però no es pot llegir al meu bloc.

Et puc garantir que existia un control de qualitat. Tres persones de l'organització ens hem passat un munt d'hores revisant vots sospitosos (per entendre'ns vots amb el mateix rang d'IP amb característiques comunes de navegador i S.O.), i s'han anul·lat un nombre de vots sospitosos gens menyspreable. I si no se n'han anul·lat més ha estat per un principi de pressumpció d'inocència.

Sabem que el sistema podia donar lloc a un cert nivell de frau, però actualment no hi ha cap sistema que el millori i que doni prou flexibilitat. No volíem forçar a la gent a registrar-se per votar, cosa que tira enrere a molta gent, i que a més tampoc ens hauria garantit al 100% la fiabilitat. El dia en què sabem (o en sfeu saber) d'un sistema que millori clarament l'actual, l'adoptarem sense cap problema.

En el segon punt (la decisió del jurat) no hi entro perquè van ser ells qui ho van decidir a partir d'una sèrie de paràmetres, entre ells els vots populars. Aquest, però no fou l'únic. Va haver-hi el cas d'un bloc de Catalunya Ràdio que estava situat en primera posició que no va resultar guanyador de la seva categoria. Ara, el que sí que et puc dir és que no hi va haver cap tipus de consigna o pressió.

Amb tot això no vull dir que el procés sigui perfecte, ni molt menys. Hi ha coses que a mi no m'acaben de convèncer, però fa una mica de mal veure (no és el teu cas ni el de l'Eduard) com hi ha gent que aprofita per ajustar suposats comptes pendents o per intentar generar-se un prestigi dins del mundillo. Les crítiques són benvingudes (de fet uns comentaris meus sobre la primera edició van motivar que em fiquessin a l'organització de les següents), però tampoc cal perdre de vista el bosc, cosa que més d'un ha fet, conscientment o inconscientment.

Gabriel ha dit...

Confesso que tota la moguda dels Premis Blocaires em ve una mica gran i no he prestat gaire atenció a la polèmica.
De lluny em sembla tot massa institucional i solemne, precisament tot el contrari del que pretenen ser molts dels blogs que visito: propers i quotidians.
Més enllà de si s'està d'acord o no amb els criteris o els premiats (que tot és absolutament millorable); penso que ens hem de quedar amb la idea que és molt positiu que existeixin iniciatives com les dels Premis Blocs ja que serveixen per donar a conèixer l'enorme riquesa i varietat de blogs que hi ha Catalunya, que és una de les comunitats blocaires més actives de la Xarxa.
Personalment m'alegro del Premi que ha rebut el blog "l'illa de llibres", ja que sé de bona veu, que el seu autor s'ha esforçat molt per mantenir actiu, actualitzat constantment quelcom tant efímer con les novetats i notícies literàries.
Evident tot és discutible com el fenòmen els mediàtics en detriment dels més desconeguts, el sistema de vot, les categories...
En fi, com deia, benviguts aquests premis ja que serveixen per reconèixer que els blocs a casa nostra ja és molt més que un fenòmen.

Jaume Albaigès ha dit...

Eduard, perdona que fem servir el teu blog pel nostre debat. :-)

David, ara ja es veu el meu comentari al teu blog. L'he trossejat i crec que n'hi ha hagut prou.

Sobre el temps que heu dedicat a revisar vots, que no dubto que ho hagueu fet, em sap greu dir-ho però no sé si haurà valgut la pena. Ni haureu detectat tots els fraudulents ni podreu garantir que no heu eliminat vots reals. Que heu verificat combinacions de rangs d'IP, SO i navegador està clar, és el que podíeu fer. Però si jo vaig i em voto a cada ordinador (i smartphone) que em trobi per la vida, com ho detectaríeu? Impossible. Per no explicar-te el que pots fer si saps una mica de xarxes i tens dues-centes wifis a l'abast.

I alhora, dues persones "vivint" darrere la mateixa IP no poden votar el mateix blog encara que el llegeixin totes dues. Crec que no cal dir res més sobre el sistema de votació emprat.

L'alternativa de registrar l'usuari que vulgui votar, tot i que tampoc és 100% fiable, dificultaria significativament la facilitat de vot impropi d'aquesta edició. Que això faci que la gent voti menys no hauria de ser un incovenient per a STIC.cat. És com si a les eleccions no et demanessin el DNI o et permetessin que li donessis el sobre amb el vot a un veí que votés per tu. Si vols votar, has de fer x. Si no vols fer x, no votis.

Però jo encara diria més i agafant-me a la missió d'STIC.cat, faria votar amb certificat digital. Seria una fantàstica forma de promoure la societat del coneixement. Que el primer any votem deu? El segon seran 100 i el tercer 1000 i STIC.cat podrà penjar-se la medalla d'haver contribuït de debò a fer avançar el país.

Deixem el tema de les votacions i passem al jurat. Ja has escrit en algun altre lloc que el jurat va fer servir els resultats de la votació popular com un criteri més per decidir els premiats. Si això és així, us heu contradit amb les normes que havíeu fet públiques: les votacions serveixen per escollir els finalistes i d'entre aquests es triaran els guanyadors per cinc criteris concrets. El que tu dius desacredita directament el resultat de TOTES les categories. Espero que realment no fos així.

I sí, ja em crec que no hi ha hagut cap pressió per premiar determinats blogs.

Toni Sellas ha dit...

Eduard, gràcies pel teu comentari. A mi també em va fer il·lusió trobar-te, tot i que no vam parlar gaire. Potser algun dia per Girona... També m'alegro d'haver conegut personalment en Jaume.
Bé, crec que tots ja hem dit tot el que haviem de dir. Ara penso que és moment de silenci per analitzar i, posteriorment, prendre decisions. Gràcies a tots.

Edu ha dit...

Ferran, no sé si l'esperit inicial ha canviat, però en tot cas els premis han crescut molt i s'han tornat més mediàtics. Això té aspectes positius, perquè arriben a més gent, i d'altres de negatius ja que al premiar la "capacitat d'aconseguir vots" els mediàtics surten afavorits.

David, Jaume, el meu blog és casa vostra :) Hi podeu debatre tan com volgueu!

Com diu en Toni, un cop fetes les reflexions, ara és hora d'analitzar, i després si STIC.cat ho creu pertinent ja prendran les decisions que calguin.

Gabriel, estic totalment d'acord que ens hem de quedar amb la idea que és molt positiva l'existència d'iniciatives com les dels Premis Blocs, per a donar a conèixer l'immens nombre de blogs en català. Com ja he dit, STIC.cat fa una gran feina en aquest sentit.