13 de set. 2010

A qui li agrada Chagall?


Ho sento. No puc. No m’agrada Chagall. Per molt que em miri les seves pintures, em continuen semblant horripilants.

Sé que està considerat un gran pintor, i que les seves obres estan repartides als millors museus del món, però això no canvia el que sento quan estic plantat davant d’un dels seus quadres.

Hi ha pintors que t’agraden des del primer moment; n’hi ha que no t’entusiamen però que et van agradant més i més amb el temps (m’ha passat per exemple amb Matisse); n’hi ha que t’agraden però pels que vas perdent l’interés; finalment hi ha els que no t’agraden ni t’agradaran mai. En el meu cas, dins d’aquesta última categoria, Chagall n’és un membre destacat.

Crec que aquest sentiment de rebuig és més intens en la pintura que no pas en altres arts com la música, la literatura o el cinema, per dir-ne algunes. No sé quina és la causa. Potser en la pintura veus la totalitat de l’obra de cop, i per tant l’acceptació o el rebuig són gairebé instantanis. És més visceral, i hi intervé menys la raó. És possible que passi el mateix amb la fotografia.

Una altra història, ja molt més complexa, són els motius pels quals ens agraden o no ens agraden les pintures. Aquests poden arribar a ser tan insondables que no sé fins a quin punt val la pena analitzar-los.

El quadre que il·lustra aquest post es diu I and the Village, va ser pintat per Chagall el 1911, poc després d’arribar a París. Te l’honor de ser un dels poquíssims quadres que jo despenjaria del cinqué pis del MOMA.

Corol·lari: no em regaleu mai una làmina de Chagall!

3 comentaris:

Clidice ha dit...

jo no suporto Van Gogh, però segurament té més a veure amb els estudis d'art que no pas amb un gust personal. L'art cal comprendre'l per apreciar-lo, si més no apreciar-ne alguns dels seus valors. Vist així, sense saber-ne res, aquest quadre no em sembla pas gaire reeixit. Ara, si m'ho expliquen com cal, ves a saber! ;)

En tot cas, si algú te'l vol regalar no diguis que no, l'original vull dir. A Sotheby's en treuràs una picossada ;)

Ally ha dit...

A mi, a mi m'agrada Chagall! hahhahhah és broma. La veritat és que no em suscita cap entusiasme, però tampoc el teu rebuig (hauria de conèixer una mica més la seva obra per a donar una opinió amb més criteri). En canvi, m'encanta Van Gogh ...
Però discrep del que dius que aquest sentiment sigui més intens en la pintura (o fotografia). A mi em passa més amb la música. Mai m'ha agradat el grup de rock Queen, tot i que és considerat un clàssic i que entusiasma a molta gent. No sabria ben bé dir-ne les raons (les seves veus, els seu muntatges, no sé). Jo penso que és més visceral. I el mateix podria dir amb certes pel·licules, directors (el Woody Allen fascina a molta gent, mentre que altres no el poden sofrir). O amb un actor. T'agrada no precisament perquè sigui guapo o ben plantat, senzillament quan ell surt a la pantalla no pots mirar a altra banda, i no sabries explicar perquè.
No sé, potser és qüestió de sensibilitats.

Edu ha dit...

Clídice, estic d'acord en que l'art cal comprendre'l per apreciar-lo (o com a mínim per apreciar-lo del tot), i ja he fet aquest esforç amb Chagall, conec la simbologia que hi ha al darrera de les seves figures i animals, així com el perquè de les formes geomètriques i els colors que fa servir. Però tot això no canvia el que sento quan em poso davant dels seus quadres. Hi ha artistes amb els que no connectes, no hi ha manera. Van Gogh en canvi, m'encanta!

Si em regalen l'original, l'acceptaré encantat, no pateixis :)

Ally, en la música o en el cinema també hi ha artistes que m'agraden i altres que no com és obvi, però en el meu cas el rebuig o l'acceptació no són instantanis, i tenen més matissos i més pautes de raonament. Queen tampoc m'agrada, Woody Allen sí! Sens dubte és qüestió de sensibilitats.

Salut!