26 d’ag. 2010

Scratch@MIT 2010


Els que seguiu el blog ja sabreu que de l’11 al 14 d’agost he estat al Media Lab del MIT, a Massachusetts, participant al congrés Scratch@MIT. El propòsit d’aquest post és resumir una mica els continguts, i apuntar algunes idees a partir d’aquests.

L’Scratch és un software creat al MIT amb la intenció d’ensenyar a programar als nens. Però aquesta definició és molt limitada. L’Scratch és un programa dissenyat per a estimular la imaginació i el pensament crític, tot provocant a la gent (nens i no tan nens) a imaginar nous tipus de jocs, històries animades, projectes artístics, noves maneres de fer servir els ordinadors, i noves estratègies d’aprenentatge.

El projecte avui en dia té una comunitat immensa al darrera. Hi ha més d’1.2 milions de projectes compartits a la pàgina web d’Scratch (la gran majoria realitzats per nens), i tot i que va començar fent-se servir a casa o en activitats extra-escolars, cada cop són més les escoles que han començat a utilitzar-lo de manera habitual a les classes.

El lema del congrés ha estat reimagine, rethink, remix. Després d’un primer dia de tallers pràctics, el congrés s’ha estructurat precisament seguint aquest lema.

Dia 1 – Reimagine
It is creative apperception more than anything else that makes the individual feel that life is worth living.
Playing and Reality, D.W. Winnicott.
La keynote que va obrir el congrés la van donar els creadors del projecte, compartint esperiències dels tres primers anys d’Scratch, i discutint com imaginen el seu futur. Em va agradar especialment sentir parlar a Mitchel Resnick, el líder del projecte i deixeble de Seymour Papert.

De la resta de sessions del dia em va agradar la de Margaret Low: Encouraging Creators rather than Consumers. Sovint parlem dels nadius digitals, aquests joves que han nascut a l’era d’Internet, i que dominen les noves tecnologies des de la infància. Però aquest domini és només com a consumidors. Per molt que dominin Internet o que tinguin facilitat per a fer anar aplicacions, la realitat és que són incapaços de crear-ne ells de pròpies, ni que siguin absolutament senzilles. Scratch permet fer aquest pas, de consumidor a creador.

Altres sessions interessants van ser exemples d’ús de l’Scratch a les escoles d’Irlanda o Hong Kong, així com també un programa de formació d’educadors a Bolívia que feia servir Scratch com a eina transversal.

Dia 2 – Rethink
You can’t think seriously about thinking without thinking about thinking about something.
Mindstorms, S. Papert.
La keynote d’aquest dia va ser un debat molt interessant entre Sherry Turkle i Henry Jenkins, moderat per Marina Bers. Normalment pensem en les noves tecnologies com camins orientats a tasques: com accedir a la informació, com crear projectes, com fer presentacions, etc. En aquest debat es van explorar idees de com la gent jove, en el seu descobriment de les noves tecnologies, poden començar a canviar la manera com pensen sobre ells mateixos, com es relacionen amb els altres, i com participen en les comunitats.

Em va agradar molt la sessió de l’Andrés Monroy sobre el passat, present i futur de la comunitat online de l’Scratch.

Molt interessant també l’experiència d’un grup de professors de diferents països que han constituït una professional learning community i s’han reunit regularment de forma virtual per compartir reflexions, projectes i idees de les seves classes d’Scratch. Tot i que no va estar al congrés, en aquest projecte hi participa en Frank Sabaté, a qui vaig poder escoltar al Citilab de Cornellà el passat Scratch Day.

Les reflexions sobre l’ús de l’Scratch combinat amb els portàtils de baix cost XO, em van interessar molt per les semblances que vaig poder detectar amb el projecte de robòtica educativa que vaig realitzar l’any passat a l’Índia. Les experiències a Australia, Alabama i Paraguai van ser inspiradores.

Dia 3 – Remix
It is obvious that the teacher as organizer remains indispensable in order to create the situations and construct the initial devices which present useful problems to the child. Secondly, he is needed to provide counter-examples that compel reflection and reconsideration of over-hasty solutions. What is desired is that the teacher cease being a lecturer, satisfied with transmitting ready-made solutions; his role should rather be that of a mentor stimulating initiative and research.
To understand is to invent, J. Piaget.
A la keynote de l’últim dia hi van participar mestres i alumnes, compartint les seves experiències amb Scratch, els seus problemes, i que és el que voldrien poder fer amb Scratch en el futur.

De les sessions, m’agradaria destacar Bringing “No ceiling” to Scratch: Can one language serve kids and computer scientists? Brian Harvey i Jens Moenig van ensenyar com han modificat l’Scratch afegint-li algunes capacitats que el converteixen en una eina de programació utilitzable no només per a nens, sinó també per estudiants universitaris, i fins i tot per científics que tinguin necessitat de fer prototips i simulacions ràpidament. Aquí podeu veure l’eina que han desenvolupat a Berkeley: BYOB.

Si voleu més informació o us interessa alguna de les sessions en concret, des de l’organització s’ha insistit als ponents perquè pengin les seves presentacions a la pàgina de l’ScratchEd, la comunitat d’educadors d’Scratch.

Si teniu ganes de provar l’Scratch us el podeu descarregar a la pàgina oficial. Una pàgina molt bona per tutorials és aquesta. I si el que voleu és informació d’Scratch en català, podeu visitar aquesta altra.

3 comentaris:

zel ha dit...

Has sobrepassat els meus límits de comprensió...on arribaràs, Eduard? Noi, de veritat, t'admiro, sempre endavant, sempre aprenent, sempre donant!

Un petonàs.

Ally ha dit...

Molt suggerent el lema ... Em sembla que per aquí encara som a l'estat de imagine, think, mix :-( Per allà, com sempre, una passa més envant ...
Si ells ja troben que els seus joves són més aviat consumidors, ans que creadors, què serà per aquí? Jo mateixa sóc un típic producte d'aquesta educació tan purament academicista. Els educadors d'aquí s'haurien d'imbuir més d'aquest esperit emprenador, esperonant les iniciatives i encomanant entusiasme vers actituds més creatives ... És al manco el que m'agradaria pels meus fills ...
Veig que l'Scratch és una font de noves idees que té engrescats a molts fans del llenguatge. Això m'agrada perquè demostra que l'eina és bona i que dóna moltes possibilitats.

Eduard, gràcies novament per aquest excel·lent seguiment del teu viatge al MIT.

Edu ha dit...

Ei que no n'hi ha per tant Zel! Però gràcies :)

De res Ally! L'Scratch és molt engrescador, sens dubte. Vaig veure molts educadors entusiasmats. A veure si això s'encomana!

Salut!