2 d’ag. 2010

Per què escric en català (II)


Buscant-me al Google he descobert un blog que fa uns mesos va reproduir un article sencer que jo havia publicat al meu blog. Es deia Per què escric en català, i va generar força comentaris. Si a part de citar el meu nom, l'esmentat blog m'hagués enllaçat, segurament l'hauria descobert abans (sembla que la blog etiquette no s'ha estès del tot encara).

En tot cas m'ha agradat veure que en la seva reproducció, l'article va tornar a generar bastants comentaris. Podeu llegir la nova discussió aquí.

4 comentaris:

Ferran ha dit...

Deu n'hi do, el comentari que va suscitar el teu post. Tot plegat em sembla prou senzill: que cadascú utilitzi al seu blog la llengua que vulgui, i qui no l'entengui... que segueixi buscant. Just that simple.

Mª Mercè ha dit...

Ha estat prou instructiu tot el què es va comentar.

Jo escriuría en català si no fos perque el farciría de faltes. El meu català ha estat après de parlar-lo i llegir-lo força, però no com per escriure tot un text i quedar-me "tranquila".

Així doncs, faig el que diu el teu amic Ferran:"que cadascú utilitzi al seu blog la llengua que vulgui"

Una abraçada, Eduard!

Edu ha dit...

És que no tinc la teva capacitat de síntesi Ferran :) si no ja hagués resumit l'article així!

Mª Mercè, segur que escrius el català millor del que et penses!

Una abraçada!

Carnef ha dit...

nano, tens tota la raó.
Tinc la sana costum de publicar sempre l autor de l´article que penjo, però és cert que no vaig enllaçar el teu bloc i et demano disculpes perque no té cap sentir no fer-go, més enllà de l´oblit que he tingut.
Gràcies per escriure com ho fas i gràcies per generar polèmica constructiva.
Salut i Independència

Carme Fusté