29 d’ag. 2010

Panikkar i Ferrer


Fa tres dies, quan es complien cent anys del naixement de Teresa de Calcuta, ens va deixar Raimon Panikkar, filòsof i teòleg català reconegut mundialment. Doctor en Química, en Filosofia i en Teologia, és autor d’una obra immensa, i estem de sort, perquè està essent publicada de forma completa i en català per l’editorial Fragmenta.

En aquest blog n’he parlat alguns cops, per exemple fent les ressenyes de Espiritualidad Hindú i Iniciació als Veda.

Tothom que la conegut personalment destaca la seva intel·ligència i alhora la seva proximitat. A mi em va impactar la descripció que en va fer Octavio Paz en el seu llibre Vislumbres de la India, calificant-lo de “inteligencia eléctrica” d’aquest “catalán hindú, a un tiempo teólogo y ave viajera en todos los climas”.

La seva mort ha arribat poc més d’un any després que Vicenç Ferrer també ens deixés. És interessant comparar la vida d’aquests dos catalans. Van nèixer molt a prop en el temps i en l’espai, els dos van tenir profundes inquietuds intel·lectuals i espirituals essent joves, els dos van ser ordenats sacerdots, i els dos van anar a parar a l’Índia per diferents motius.

Tot i les similituds, també hi ha grans diferències. Ferrer en un moment de la seva vida va decidir que ja n’hi havia prou de pensar i teoritzar, i que el que calia era actuar. De fet la seva filosofia de l’acció és el tret que més l’identifica, i la seva frase “l’acció bona conté totes les filosofies, totes les ideologies, totes les religions” defineix molt bé el que pensava. Panikkar en canvi va seguir tota la vida amb el seu treball intel·lectual, i si se l’ha conegut sobretot els últims anys és per la seva aposta pel diàleg interreligiós i intercultural. La seva frase, en relació a la seva estada a l’Índia, “vaig marxar cristià, vaig descobrir-me a mi mateix hindú i torno budista, sense deixar de ser cristià”, descriu molt bé el que ha estat la seva vida i la seva manera d’entendre les religions. Han estat dues aproximacions diferents a la pau, una a través de l’acció desinteressada, i l’altra a través del diàleg i l’autoconeixement.

Des de l’hinduisme, podríem dir que Panikkar ha estat un Jnana Yogui, perquè seguia el camí de la saviesa; mentres que Ferrer seria un Karma Yogui, perquè seguia el camí de l’acció desinteressada.

M’agrada el comentari que fan de Panikkar a El periódico: "El cliché de Panikkar lo retrata como un puente entre Oriente y Occidente. Todo el mundo lo ha enmarcado entre dos polaridades: este y oeste, cristianismo e hinduismo, el Tíber o el Ganges, la India o Estados Unidos. Pero si nos imaginamos Oriente y Occidente como las orillas de un río, Panikkar no ha sido el puente, sino el río que vive con las aportaciones que le llegan desde las dos orillas…".

Indiscutiblement, Panikkar i Ferrer han marxat amb la feina feta. I ens queda la seva obra i el seu llegat.

3 comentaris:

Mª Mercè ha dit...

Dius: "Indiscutiblement, Panikkar i Ferrer han marxat amb la feina feta. I ens queda la seva obra i el seu llegat".
I afegeixo: "Que molta gent l'hauría de llegir".

Una abraçada!!

Ferran ha dit...

Hi ha prou gent bona al món com per saber que, malgrat tot, no tenim la partida perduda. M'encantava escoltar Panikkar.

Edu ha dit...

Gràcies als dos. La partida no està perduda no! :)