23 d’ag. 2010

Algunes reflexions post-viatge

1.- L’Índia em persegueix


Fa uns dies en Ferran en un dels comentaris em deia que l’Índia em persegueix. Aquests tres dies a NYC, després del congrés a Boston, ho he pogut comprovar. El meu hotel, sense haver-ho previst, va resultar estar situat a un parell de minuts caminant de Little India (Lexington Avenue, between 26th and 30th Streets), una zona del midtown de Manhattan repleta de restaurants i comerços indis. Però aquí no es va acabar tot, quan vaig visitar el Metropolitan Museum, sabeu quina era una de les exposicions temporals destacades? Doncs Índia èpica. Escenes del Ramayana.

2.- Universitats americanes


Aquests dies, a part de veure el MIT, he pogut visitar dues universitats més: Harvard i Columbia. La primera impressió, desconeixent absolutament el sistema universitari nord-americà, és que les universitats estan molt integrades amb les ciutats, i no només urbanísticament. Vaig tenir aquesta sensació sobretot al MIT i Harvard, que no només són universitats, sinó veritables pols i motors culturals de Cambridge i Boston. La gent, universitària o no, participa molt en actes i events organitzats per aquestes institucions. Hi ha detalls que poden semblar trivials però que fan que molta gent s’apropi a la universitat. Un de molt senzill, és per exemple l’accés wifi gratuït i obert a tothom. A l’UdG, per citar una universitat catalana, hi ha accés wifi però has de ser estudiant i tenir un usuari i password. Jo crec que qualsevol cosa que fagi apropar la gent a les universitats és positiva, encara que no sigui estrictament cultural. Però no tot el que he vist m’ha agradat, per suposat, i per citar un aspecte negatiu, puc dir que les tres universitats que he visitat no estan a l’abast de tothom, cal tenir molts diners per poder estudiar-hi (molts i molts). També és cert que hi ha sistemes de beques molt estesos, però arriben a una petita minoria.

3.- Bona educació vs Mala educació


Quan un viatja sol té més temps per fixar-se en petits detalls. Aquests dies he pogut comprovar que, en general, la gent de Cambridge és més simpàtica i ben educada que la gent de Boston (són ciutats enganxades). A Cambridge, pel carrer la gent et mira a la cara, i sovint et saluden. Quan un cotxe es para en un pas de zebra, els vianants li donen les gràcies aixecant la mà. En els ascensors la gent saluda al entrar i diuen adéu al sortir-ne. A Boston tot això no passa, potser perquè és una gran ciutat, no sé.

Aquesta impressió la he tingut exactament igual amb Manhattan i Brooklyn. A Manhattan la gent no et diu res als ascensors, i trobar algú agraint que un cotxe es pari seria un esdeveniment miraculós. A Brooklyn, en canvi la gent em deia bon dia pel carrer.

Parlant de bona i mala educació, he de dir que visitant museus (concretament el MOMA i el Metropolitan) he pogut observar que els turistes més mal educats són els italians i els espanyols. El comportament és a vegades vergonyós. Si no t’interessa l’art, si us plau, no vagis a un museu d’art. No cal anar a tots els llocs que la guia marca com indispensables. Si l’únic objectiu és dir que han estat al MOMA, doncs que es fagin una foto a l’entrada, i que ens deixin tranquils als que de veritat anem a veure el museu.

4.- Recomanacions a NYC

Com que era la segona vegada que anava a NYC, aquest cop exceptuant el MOMA i el Metropolitan, m’he dedicat a veure alguns llocs no tan turístics. Us en recomano tres.


- High Line: com que està obert fa poc, aquest parc encara no surt a moltes guies editades fa uns anys, i això fa de la High Line un lloc genial per passejar. Hi vereu turistes però no de forma massiva. Es tracta d’un parc elevat, que aprofita unes antigues vies de tren, des del Meatpacking district fins el carrer 34. És molt original, i els jardins estan dissenyats expressament salvatges, perquè tinguis la sensació d’estar caminant pel camp. Ideal per llegir una estona i prendre’s una llimonada. Alguns dels bancs/tombones de fusta estan situats just sobre les antigues vies, i es poden moure d’un costat a l’altre, permetent agrupar-los o separar-los en funció del grup.


- Columbia: la Universitat de Columbia tampoc és gaire freqüentada pels turistes. El seu campus de Morningside es mereix una visita. Podeu passejar-vos per l’exterior de les facultats (i també per l’interior eh), replet d’escultures a les zones de gespa que hi ha entre els edificis. A més, des d’aquella situació privilegiada del nord de Manhattan, podreu tenir una perspectiva molt interessant de les avingudes de la ciutat.


- Brooklyn: la majoria de turistes que van a NYC visiten el pont de Brooklyn, i alguns es passegen per la zona on acaba el pont per poder fer fotos al downtown de Manhattan, però són menys els que dediquen temps a conèixer aquell immens districte. Brooklyn és molt més gran que Manhattan. Jo us recomano el Prospect Park, dissenyat pels creadors del Central Park, i que afirmaven haver-se superat amb aquest parc de Brooklyn. A mi em va encantar. I si hi aneu i voleu dinar en un lloc ben autèntic de Brooklyn, us recomano un restaurant proper al parc, el Tom’s Restaurant. Molta clientela local, bon menjar i bé de preu.

4 comentaris:

Joana ha dit...

M'han agradat aquestes impressions i me les apunto, mai se sap si em poden servir. Gràcies i bon estiu!

zel ha dit...

Jo també, les apunto, sí, però no crec que mai hi pugui anar... i si hagués de poder anar lluny, triaria l'Índia...

Ferran ha dit...

Peazo guia t'has currat, Edu, molt bé.
Estic especialment sensible amb el tema "mala educació"; que Berlin té moltes coses bones i interessants és sabut de tothom. El que no és tan sabut és que els berlinesos són coneguts, per la resta d'alemanys, pel seu "borderío". Sí, ves, no es pot tenir tot; el que sí cal tenir, aquí, és paciència amb molta, molta gent :(

Doncs això, que peazo viatge t'has regalat, i gràcies per tota la info.

Edu ha dit...

Igualment Joana! Disfruta el que queda d'estiu.

Zel, entre els Estats Units i l'Índia jo també em quedo amb l'Índia eh. I això de que no hi podràs anar, mai se sap!

De res Ferran! Desconeixia el caràcter borde dels berlinesos. Sort que quan vingui tindré un guia català :)

Salut!