11 de juny 2010

Comença el circ global

Als que no ens agrada el futbol ens esperen uns dies tremebunds.

“Quina altra cosa pot organitzar un país, a part d’un Mundial de Futbol, que faci escriure a 15.000 periodistes diàriament durant 30 dies? Quina altra cosa? No res”. Això li deia Danny Jordaan, el president del Comitè Organitzador del Mundial de Sud-àfrica, a John Carlin en una entrevista. Ho he llegit en un article de Canalsolidari.org. Us el recomano, llegir les justificacions de Jordaan de perquè té sentit gastar-se 3.000 milions de dòlars en un campionat de futbol a Sudàfrica, no té pèrdua.


Una de les seves perles (per flipar):


“En construir un estadi per albergar la Copa del Món, sap quants joves somiaran quan vegin a Kaka, Ronaldo i Messi aquí? Com somiaran en convertir-se en els propers Ronaldos i Mesis? És apropar aquests somnis a les seves vides perquè els toquin i els sentin. Al periodista britànic que em va suggerir que construíssim més hospitals, li vaig dir que estava d’acord, però que a veure si coneixia a algun nen que digués: “un dia vull estar malalt en aquest hospital”; mentre que, si el porto a l’estadi i li pregunto si vol jugar allà un dia, només cal veure què contesta! L’important és que, com a societat, és necessari construir monuments que representin les aspiracions, l’esperança, i que les apropin a la realitat”.
Com que ja comença el cap de setmana us deixo amb l’única cosa interessant que he vist sobre el Mundial, un vídeo d’uns nens i nenes de l’escola Pies Descalzos de Colòmbia ballant l’himne del Mundial, el Waka Waka de la Shakira. Com a mínim transmet bon rotllo (molt més que el vídeo original amb en Ronaldo i companyia!), i m'ha fet pensar en la festa que hi deu haver hagut aquests dies a Shanti Bhavan en motiu de la graduació de la primera promoció.



3 comentaris:

Susana ha dit...

Si, de veritat que les declaracions d'aquest perla et deixen sense possibilitat a comentari amb la boca ben oberta. Com pot ser que avui en dia, estan el món com està mig planeta es paralitzi per quatre partits de futbol quan l'altra meitat no té ni els recursos ni els serveis mínims per viure amb dignitat. Això si, mentre tingui un monument o personatge a prop per somiar que surtin d'enmig hospitals, escoles i primeres atencions, eh? I si tot aquest gran show pot ser en un país dels "mal anomenats en vies de desenvolupament" (pel meu gust, és clar) millor que millor, fen veure que això és un ajut pel país i pel seu desenvolupament.
Aquestes coses em treuen de pollaguera

Miquel Duran ha dit...

declaracions molt desafortunades, certament.

no obstant, no és un crim que ens agradi el futbol sempre i quant ocupi un lloc adequat a la nostra escala de valors.

Ally ha dit...

Eduard, tu ets un del centenar (hi arriba?) d'homes en el món a qui no els agrada el futbol hahahhah Què bo!
He estat rodejada de futbol tot el que duc de vida (i el que em queda!), començant pel meu pare (un autèntic fanàtic) i acabant pel meu fill (que hi juga)
Se m'ocorren un munt de coses bones (ja m'han convençut :-) ), sobretot pels nens: un esport, menys temps amorrats a la tele, una disciplina, unes normes, un joc d'equip, ... però d'aquí a gastar aquestes barbaritats escandaloses de doblers, i més ara amb la situació de precarietat actual, em sembla un gra massa :-(
Les declaracions d'aquest Jordaan venen a confirmar la teoria dels qui pensam que el futbol sense mesura és l'opi del poble. Entretinguts, contents i resignats, per a no pensar en les misèries de la vida. Patètic!

Personalment, m'agrada més el bàsquet (tenia un germà que hi jugava prou bé). El trob més entretingut :-)