23 de maig 2010

Programa 2010

Des de que vaig fer el projecte de robòtica educativa a Shanti Bhavan, i vaig poder comprovar-ne els efectes en viu, estic cada cop més interessat en la introducció de la programació i la robòtica a les escoles. En aquest sentit, ahir vaig participar a la II Jornada catalana de l’ensenyament de la programació a primària i secundària (Programa 2010), organitzada pel Citilab i el Departament d’Educació.

El programa incloïa ponències, una taula rodona i uns tallers pràctics. Les ponències es van centrar gairebé exclusivament en Scratch, una eina de la que ja he parlat altres cops en aquest blog. És una eina desenvolupada al
MIT, que resulta genial per a que els nanos puguin fer els seus propis videojocs, animacions o projectes artístics, i mentres aprenen a pensar estructuradament. Si en voleu saber més, a la pàgina Scratchcatalà de l’Eugeni Catalán hi trobareu molta informació.

El tema de la taula rodona era
“Programar: una de les competències digitals que han d'aprendre els nostres alumnes?”. Tot i que tothom tenia força clars els beneficis d’introduir la programació a les aules, no va haver-hi un acord ampli sobre si aquesta havia de ser una competència bàsica o no. Jo crec que en el futur ho acabarà essent, i s’hauria de tractar transversalment, des de qualsevol assignatura.

Als tallers de robòtica s’hi van presentar l'experiència de
Robolot, la del Citilab, experiències amb Moway, demostracions de robots de la botiga Ro-Botica, i demostració de MARF.

Com que jo no sóc mestre i he caigut al món de l’educació una mica de rebot, no coneixi moltes iniciatives interessants que s’estan duent a terme a Catalunya. Em va agradar veure tants mestres interessats en aprendre sobre aquests temes, i no tant per després poder ensenyar noves coses a les aules, sinó per potenciar noves formes d’ensenyar i aprendre.


També em va agradar conèixer el
Citilab de Cornellà, un centre per a la innovació social i digital, que és una barreja entre un centre de formació, centre de recerca i incubadora d'iniciatives empresarials i socials. Una fòrmula molt interessant, amb projectes molt originals.

Les fotos són del Flickr del Citilab.

2 comentaris:

Ally ha dit...

Me sembla que vaig arribar al teu blog precisament arran d'algun d'aquests temes :-)
Sens dubte que seria fantàstic introduir la programació a les escoles. Però entre crisi i tijeretazo (per aquí ja hi ha mestres que diuen que si els hi baixen el sou un 5%, faran un 5% menys de feina), molt me tem que tot això pot quedar una mica aparcat. No sé ... i el pitjor és que la mateixa Conselleria tampoc ho deu saber :-( Precisament ara a Mallorca es volia posar en marxa el programa Xarxipèlag 2.0 dotant de portàtils, pissarres digitals, ... totes les aules i, sorgí així el debat sobre el que significava introduir les TIC a l'educació (l'Escola 2.0 de Zapatero), que si havia de ser molt més que passar els llibres de texte a continguts digitals fent que el nin sigui més protagonista del seu procés d'aprenentatge (amb creacions pròpies) una mica en la línia que tu comentes.
Vull pensar que serà així a la llarga com dius, tot i que és ben cert que primer cal dotar i/o actualitzar les infraestructures de totes les escoles.
Ara també he recordat que a la facultat ja discutíem que seria bo introduir a les aules eines i metodologies d'anàlisi (per ensenyar a pensar de forma ordenada i estructurada), fent així que siguin els mateixos experts del negoci (que es vol informatitzar) els qui facin aquesta tasca. Molt millor que un informàtic haver de fer un aprenentage accelerat del negoci (sense tenir al cap i a la fi cap experiència en l'entorn). Mira tu si en fa d'anys que ja debatíem aquests temes i pel que jo sé no es fa res d'això.

Crec que m'he allargat massa :-(, però és un tema que m'interessa. Estic pensant d'introduir el meu fill gran (ja en té 8) a l'Scratch. A veure si tinc temps de fer-hi una ullada. Me fa ganes ...

Edu ha dit...

Sí, el debat és molt antic. Des dels primers anys de l'apogeu de les tecnologies de la informació s'ha parlat de com utilitzar-les a les escoles. En la gran majoria dels casos només s'han fet servir com un canvi de mitjà, però no han repercutit a canviar ni les maneres d'ensenyar ni les d'aprendre.

En comptes d'introduir els ordinadors a les aules, es van fer aules d'ordinadors, on es fa un currículum informàtic que serveix de ben poc. Els ordinadors són eines, i en aquest sentit tenir una aula d'ordinadors pot ser tan absurd com tenir una aula de llapissos.

No dubtis en provar l'Scratch amb el teu nen, no és l'única eina per ensenyar programació als infants, però la veritat és que està molt bé. De fet és una evolució del Logo una eina molt utilitzada als anys 80, de la que no es va saber treure'n prou profit.

Salut!