17 de maig 2010

La saviesa recobrada

Tenia pendent fer la ressenya de La sabiduría recobrada de Mònica Cavallé (MR Ediciones, 2006). El llibre és una defensa i una introducció a la Filosofia Perenne, terme que suggereix l’existència d’un conjunt de veritats i valors comuns darrera de totes les cultures, religions i corrents místiques, i que va ser popularitzat per Aldous Huxley. L’autora afirma que la filosofia no ha de ser un reducte de només uns pocs, sinó un saber relacionat amb la vida quotidiana de tothom.

Haig de dir que no m’agraden ni el subtítol (filosofía como terapia) ni la portada, que li donen un aspecte de clàssic llibre d’autoajuda, quan en principi no ho és (o potser sí?). Qüestions editorials i comercials suposo.


Mònica Cavallé escriu bé i molt clar, però pel meu gust ha volgut fer el llibre tan accessible que s’hi troba a faltar una mica més de rigor acadèmic, sobretot perquè ella s’ho pot permetre amb la seva àmplia formació. Academicisme que per altra banda potser seria contrari a aquesta visió de la filosofia com un saber a l’abast de tothom.


En tot cas, l’autora no és parcial, és una convençuda de les filosofies orientals, i el llibre de fet és un compendi de les idees principals que aquestes defensen. Això no ho dic en sentit negatiu, sinó perquè sapigueu el que us trobareu, ja que la contraportada no t’avisa en absolut (jo ja ho sabia perquè me l’havien recomanat). De fet el llibre també parla de molts savis occidentals, però sempre dels que es poden llegir en clau més mística, o fins i tot no-dualista (d’alguna manera, d’aquells que es poden llegir en clau oriental, valgui la incongruència). És curiós això de que quan fem relectures o reinterpretacions sempre trobem allò que busquem, ens quedem amb les frases i pensaments que confirmen allò que cercàvem, i rebutgem tota la resta.


Els primers capítols són molt interessants, amb temes com les filosofies del ser i l’estar, l’eclipsi de la saviesa a Occident, el divorci entre filosofia i religió, etc. L’autora ens explica que hi ha “dues filosofies”: la primera és la que tots coneixem, una disciplina intelectual, racional, especulativa, que és la que s’imparteix a les universitats; i una altra, la perenne, que és una filosofia per a ser viscuda i que busca la transformació del propi filòsof, que en aquest camí esdevé savi.


Després ve una part més fluixeta si ja coneixes una mica de filosofia oriental, i cap al final el llibre torna a agafar més força, en especial m’han agradat els capítols III i IV de la segona part.


El llibre conté moltes cites, molt variades, i molt ben triades. Sens dubte és un dels seus punts forts. Hi trobareu des d’Heràclit, Einstein o Nietzsche fins a Shankara o Lao Tse.


Una anècdota curiosa del llibre, és que Jorge Bucay (sí, aquest psicoterapeuta que copa tots els aparadors amb bestsellers d’autoajuda) va plagiar-ne unes 70 pàgines en un dels seus llibres.
Ho ha admès ell mateix. Una raó més, si es que en faltaven, per continuar no-llegint els seus llibres.

El llibre és recomanable, i segurament un bon regal per a algú que es vol introduir en aquests temes de la mà d'algú que en sap molt.


Imatge del post: h.koppdelaney


3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

sí que falta una mica de filosofia al nostre món

Edu ha dit...

No vindria malament no :)

Curiosament és de les assignatures que retallen a l'escola!

Ally ha dit...

Doncs sí que és un bon regal. A mi me fa moltes ganes introduir-me en aquests temes. I més ara amb tot el que està plovent per aquí, i el maleït declivi d'Occident, que ja m'estic començant a creure :-(

Gràcies per la recomanació!