11 de maig 2010

15 històries i un projecte

Fa unes setmanes vaig fer una entrada per comentar-vos la història de la Sheeba. Ara des de la web de Shanti Bhavan han fet accessibles les 15 històries en primera persona dels estudiants que aquest juny es graduen, convertint-se en la primera promoció i esdevenint els primers resultats visibles després de 13 anys de projecte. Dels 15, tres noies ja han estat admeses a la universitat, i la resta estan esperant resultats de diferents proves d'accés.

Algunes de les seves històries personals són molt dures, i un reflex del que significa viure sota el llindar de la pobresa al sud de l'Índia. Us recomano de veritat
llegir-les.

6 comentaris:

Ferran ha dit...

Se m'ha fet molt tard, però hi passaré amb temps (i de dia), per fer una ullada a les seves històries. De moment, un cop més, deixo el meu aplaudiment per la feina ben feta.

najoana ha dit...

val la pena llegir les seves histories personals,jo n'he llegit dos i aniré llegint les altres poc a poc.Espero i desitjo que puguin entrar a la universitat tots,donçs es mereixen un futur millor.

zel ha dit...

Jo ara hi vaig, com que estic malalta, puc llegir tranquil·lament, sempre m'encanto amb les teves històries, eduard, tot i la duresa, la teva humanitat em commou!

Edu ha dit...

Ja veureu com valen la pena.

Zel, millora't ben aviat!!

Salut!

Ally ha dit...

Llegint aquestes històries (encara no havia llegit la de na Sheeba, especialment dura) una s'entem que l'instint de supervivència et pot fer superar la més inversemblant de les situacions. El més greu davant una situació traumàtica és no trobar conhort al teu voltant. Aquí la gran tasca de Shanti Bhavan.
Tot i que el pas del temps ajuda molt a vèncer les penes, aquestes dramàtiques experiències mai s'obliden (te queda una cicatriu sempre present per recordar-t'ho), ben segur que aquests joves ens podrien confirmar allò que diuen sobre que "tot el que no em destrueix, em fa més fort". Així doncs, al cap i a la fi algun profit han pogut treure del seu passat. No és que sigui cap sort, però sí un consol ...

Edu ha dit...

El seu passat els ha portat a ser qui són avui. Després de passar per Shanti Bhavan tots estan molt motivats per intentar fer canvis a la societat, tot intentant eliminar les injustícies que desemboquen en situacions com les que van viure ells mateixos.