1 d’abr. 2010

Una història que val la pena llegir

Dins de l'últim butlletí online de Shanti Bhavan hi ha una història que us recomano molt llegir. Està escrita per una de les alumnes del 12è curs, la Sheeba, a punt de graduar-se aquest juny. És la seva història personal, trista, i extremadament dura (us he avisat). Reflexa bé què vol dir crèixer en un ambient de pobresa extrema. Al mateix temps però, també és una història d'esperança i molt il·lustrativa del que Shanti Bhavan representa pels més de dos cents nens que hi estudien.

Que la
Sheeba ho hagi pogut escriure i compartir-ho demostra com ha crescut com a persona, i el seu esperit de superació. Ara és una noia independent, valenta i amb idees pròpies, que en qüestió de mesos anirà a la universitat.

Que lluny queden aquelles classes de repàs de matemàtiques que em van permetre conèixer-la a finals del 2005.


Podeu llegir el seu article en primera persona
aquí (en anglès).

8 comentaris:

najoana ha dit...

tot el que explica la Sheeba,m'ha posat els pels de punta i em porta a pensar realment com tu dius moltes vegades, que vivim dins una bombolla i que ens queixem no sé de qué.No sé ni com es pot sobreviure a totes aquestes experiències tan dures que ha passat ella i de ben segur molts infants més.Gràcies a Déu que existeixen llocs com Shanti Bhavan i que poden trobar allà una llar on sentir-se estimats i on tenir l'opció de canviar radicalment les seves vides.I gràcies a tots els que amb el vostre granet de sorra participeu en aquest projecte d'una manera o altra per a fer realitat els somnis d'aquests nens ,canviant el seu futur.

Ferran ha dit...

La Sheeba és una de les noies de qui ens has parlat més d'un cop, oi? Juraria que recordo el seu nom, i potser la seva història també; o totes dues coses.

Quin goig deu ser per tu, també, veure-la ensortir-se'n com ella ho fa, oi?

Miquel Duran ha dit...

edu

feia dies que no passava per aquí, ja veig que amb cada post segueixes aportant(-nos) molt.

ara per ara estàs a l'índia, oi?

Edu ha dit...

Sí, la història posa els pels de punta, i és una sort que hi hagi llocs com S.Bhavan.

Ferran, us havia parlat de la Shilpa, que és una altra noia i que aviat et farà la competència com a periodista. La Sheeba té una història personal força més dura. I sí, és genial veure com se'n surt i va a la universitat!

Miki, ja vaig tornar de l'Índia. Jo també t'he perdut la pista, encara estàs al MIT?

Salut!

Ferran ha dit...

Uitx, havia confós el nom, però ara que dius això de periodista sí que en recordo la història...

surya ha dit...

uf!
ja sé que n'hi ha moltes d'històries com la de la Sheeba, però això no vol dir que ens quedem indiferents quan les coneixem,
Tot i el mal, almenys tenia un lloc i una gent que l'han ajudat a tirar endavant. No em vull imaginar quants són els que no tenen ni aquesta oportunitat.

és desesperant.

Edu ha dit...

Hola Helena, tu segur que en coneixes moltes altres d'històries semblants. Per sort algunes acaben bé!

Salut!

Susana ha dit...

Déu ni dó el relat, l'expressió "els pèls de punta" es queda curta, però desgraciadament n'hi ha massa, d'aquestes.
Feia temps que entrava al blog. Has estat una bona temporada, per allà, no? Jo espero anar aquest estiu. A veure si aquesta vegada va de debó. En tinc moltes ganes.
Una abraçada