19 d’abr. 2010

Kavitha

Després d'uns dotze o tretze anys sense dibuixar, vaig tornar a posar-m'hi durant la meva última estada a l'Índia. Va ser molt agradable retrobar-se amb una afició totalment abandonada. Concretament vaig fer uns quants retrats a llapis de nens de Shanti Bhavan, fet que va provocar que abans de marxar rebés "uns quants" encàrrecs de fer-ne més i de fer-los-hi arribar.

El retrat que il·lustra aquest post és el primer que he fet, ja des de Girona. És la Kavitha, del curs onzè (equivalent a un 1er de Bat català).


9 comentaris:

najoana ha dit...

noi,ets un artista i una caixa de sorpreses !!!!!!!

Eduard Balsebre ha dit...

Eduard, felicitats, m'ha encantat !!!! i realment és tota una caixa de sorpreses...

Eduard Balsebre ha dit...

vull dir ets un artista(no és), a aquestes hores ja no sé ni esciure (vull dir escriure, he,he, he...) una forta abraçada !!!

Miki Duran ha dit...

hi ha alguna cosa que no sapigues fer?

Ally ha dit...

Enhorabona, Eduard! Trob que te'n surts molt bé. Mira, si mai en això de la informàtica vénen mal dades, ja saps a que dedicar-te :-)

Edu ha dit...

Ei gracies a tots/es!

Miki n'hi ha moltes de coses que no ser fer! :) I de dibuixar només sóc un principiant!

Salut!

Ferran ha dit...

Caram, quina traça. Si m'hi posés jo, el que em demanarien els interessats seria... que ho deixés córrer ;)

Dolors ha dit...

Carai noi!!! ets una caixa de sorpreses!!!
Felicitats

Petons

Edu ha dit...

Jaja tot és posar-s'hi Ferran!! Segur que a Berlín hi ha moltes coses interessants per pintar :)

Gràcies Dolors!