20 de març 2010

Els meus experiments amb la veritat

Prosseguint amb les ressenyes que tenia pendents, dedico aquest apunt a un llibre molt especial: An autobiography or the story of my experiments with truth de M. K. Gandhi (Navajivan Trust, 2003). Vaig llegir el llibre durant la meva última estada a l’Índia.

Ja he parlat de Gandhi en repetides ocasions en aquest blog. La seva autobiografia és molt interessant, però de fet ell, més que considerar-la una autobiografia la presenta com un relat dels exercicis, problemes i aprenentatges que va tenir al llarg de la seva vida en el seu camí cap a la Veritat, o cap a Déu.


Crec que un detall important és que el llibre és de l’any 1927, per tant no espereu trobar-hi relatats els últims episodis de la seva vida, ni el procés d’independència de la Índia. Això sí, hi trobareu històries molt interessants de la seva infància, de la seva època d’estudiant a Londres, de la seva feina a Sudàfrica o del seu retorn a l’Índia.


Tot relatant la seva vida, el llibre també explica els aspectes més importants de la seva filosofia: Satyagraha i Ahimsa. Satyagraha és la “força de la veritat” i Ahimsa és la “no-violència”, conceptes que a occident sovint s’han traduït d’una forma bastant simplista amb termes com “resistència passiva”.


De la seva vida sorprèn la immensa força de voluntat que tenia Gandhi, capaç de transformar-se a sí mateix a través de dures auto-imposicions. Es necessita molta força per actuar sempre d’acord amb allò que creus correcte. Quantes persones poden dir “la meva vida és el meu missatge”?


No puc dir que estigui d’acord amb totes les seves idees, sobretot amb les polítiques, però això no disminueix la meva admiració envers ell. El llibre és molt recomanable, i necessari per entendre una de les figures clau del segle XX.


“D’aquí uns anys la gent no podrà creure que un home com Gandhi hagi pogut existir, i hagi pogut caminar en carn i ossos sobre aquesta terra”
Albert Einstein

2 comentaris:

Mª Mercè ha dit...

Hola Eduard, no he llegit llibres de Gandhi però sí molt sobre ell.
El tinc com a icone al meu blog.

Quan vaig estar a Jinja, Uganda, vaig anar fins el lloc on van llençar part de les seves cendres, en el riu Nil, tal com era el seu desitg. No podía haver triat un lloc més maco i addient.

Una abraçada!

Edu ha dit...

Doncs et recomano el llibre, és molt interessant.

Em sembla que al morir, les seves cendres es van repartir en una vintena d'urnes, i s'han llençat a llocs molt diversos. Recordo que el 2008 pel 60è aniversari de la seva mort van tornar a llençar-ne a l'oceà Índic com a homenatge.

Una abraçada!