Continuant amb les ressenyes pendents avui és el torn de Poesia anglesa i nord-americana contemporània. Antologia, a cura de Sam Abrams (Edicions 62, 1994).
Quan es fa una antologia d’aquesta mena, hi ha dues opcions: intentar reunir tots els autors significatius i incloure només una pinzellada de la seva obra, o ser més selectiu a l’hora de triar els autors i incloure més obra de cada un d’ells. En aquesta antologia Sam Abrams ha optat per la primera opció, que dóna una visió global excel·lent, però a vegades et quedes amb ganes de llegir més sobre un determinat autor.
El criteri d’ordenació és cronològic, i cada poeta té una petita nota bio-bibliogràfica. En total hi ha 95 poetes britànics i nord-americans. Amb alguns noms tan coneguts com Wallace Stevens, James Joyce, T.S. Elliot o Sylvia Plath per dir-ne només alguns. Si dels poemes seleccionats ja n’hi havia alguna traducció catalana destacada, Abrams l’ha incorporada; la resta són traduccions seves.
El llibre està molt bé. Per anar llegint a poc a poc, fent petits tastets.
Us deixo un petit poema que em va agradar especialment.
Quan es fa una antologia d’aquesta mena, hi ha dues opcions: intentar reunir tots els autors significatius i incloure només una pinzellada de la seva obra, o ser més selectiu a l’hora de triar els autors i incloure més obra de cada un d’ells. En aquesta antologia Sam Abrams ha optat per la primera opció, que dóna una visió global excel·lent, però a vegades et quedes amb ganes de llegir més sobre un determinat autor.
El criteri d’ordenació és cronològic, i cada poeta té una petita nota bio-bibliogràfica. En total hi ha 95 poetes britànics i nord-americans. Amb alguns noms tan coneguts com Wallace Stevens, James Joyce, T.S. Elliot o Sylvia Plath per dir-ne només alguns. Si dels poemes seleccionats ja n’hi havia alguna traducció catalana destacada, Abrams l’ha incorporada; la resta són traduccions seves.
El llibre està molt bé. Per anar llegint a poc a poc, fent petits tastets.
Us deixo un petit poema que em va agradar especialment.
El seient del racó
Aturat en el ritme d’una nit
la cara reflectida en el tren
sembla a primer cop d’ull tan confiada
com la teva. Torna a mirar, però:
les finestres que et separen del món,
frenant el fred, frenant terrors, t’aïllen;
i doncs, com és que sembla tan solitari
el teu reflex en el ritme de la nit?
Louis MacNeice
0 Comentaris:
Publica un comentari