7 de febr. 2010

La veritat és invisible

Aquest cap de setmana he acabat Invisible de Paul Auster (Edicions 62, 2009). Les primeres pàgines em van decepcionar una mica, però la veritat és que després ben aviat comencen els típics girs d’Auster, les històries dins les històries, els jocs de narrador, les situacions producte de l’atzar, el qüestionament de la realitat i la veritat, i vaig acabar totalment atrapat per la narració.

No m’ha semblat un llibre tan bo com Trilogia de Nova York, però crec que és un llibre que anirà millorant en els meus records conforme en vagi agafant distància. Com sempre Nova York hi és present, però aquest cop compartint protagonisme amb París i amb una remota illa del Carib. També torna a haver-hi escriptors joves, violència, obsessions, i bastant més sexe que en els seus altres llibres.


La història ens explica la vida de l’Adam Walker, un estudiant de Columbia que aspira a ser poeta i que en una festa coneix casualment a un professor francès i a la seva parella. Aquest triangle i un acte violent inesperat canviaran del tot la seva vida.


A la novel·la hi ha tres narradors diferents, i un d’ells és el mateix Walker, que escriu en primera persona a l’inici, després en segona i finalment en tercera. Auster és un mestre fent això.


El llibre és planer i es llegeix ràpid. Molt recomanat als lectors habituals d’Auster, però també pot ser un bon llibre per aproximar-s’hi.


2 comentaris:

kweilan ha dit...

El tinc a la tauleta preparat per llegir-lo, Bona ressenya!

Edu ha dit...

Molt bé! Espero que el disfrutis :)