10 de febr. 2010

Cara i creu

Comencem per la cara.

Avui s'ha presentat finalment a Barcelona la campanya pel Nobel de la Pau a la Fundació Vicenç Ferrer. La web de la campanya ja està operativa, des d'ella podeu informar-vos, firmar per unir-vos-hi, o ajudar a fer-ne difusió entre d'altres coses. Us recomano mirar el vídeo que han editat expressament i que fa un resum del treball fet a Anantapur durant els últims 40 anys.

També, canviant d'organització, us recomano llegir el post de la Shila, al blog de Sonrisas de Bombay. Es despedeix de Bombay després d'un any treballant allà amb l'ONG. És un post emotiu, que a mi em duu inevitablement a pensar en els cops que m'he trobat en la seva situació, tornant de l'Índia després de treballar-hi una temporada.

I ara continuem amb la creu.

A través de la revista Foreign Policy, he descobert un foto-assaig sobre el treball infantil a l'Índia. Val la pena mirar-lo, tot i que les imatges són molt dures.

3 comentaris:

Sonia y Juan ha dit...

Com sempre, molt interessant tot el que publiques.

La Fundació es mereix el millor.
Els nens treballant és una de les pitjors cares de l'Índia, cara dolenta però que existeix i que gent com en Jaume Sanllorente tracten d'erradicar des de Bombay.

Salutacions des de Tarragona

francesc ha dit...

molt encertada la cara i la creu! esperem que li concedeixin el Nobel, i que serveixi per obrir els ulls a molta gent i evitar que es segueixin reproduint situacions com les de les fotos...

Salutacions!

Edu ha dit...

Gràcies Sonia i Juan! A veure si hi ha sort amb això de la Fundació.

I tant Francesc, i segur que tu amb el viatge que ara inicies també podràs ajudar a obrir els ulls a uns quants més.

Salut!