22 de gen. 2010

Poeta en Nueva York

Tenia pendent la ressenya de Poeta en Nueva York de Federico García Lorca (Espasa Calpe, 2009).

Em va semblar un llibre intens i difícil, on si pares atenció pots percebre clarament les angoixes existencials del poeta. El poemari està escrit per
Lorca entre el 1929 i el 1930, època que va passar a la Universitat de Columbia de Nova York, i després a Cuba.

La societat nord-americana el va marcar profundament. El llibre té moltes dosis de protesta social, i de crítica al capitalisme i a la industrialització, que veu com processos deshumanitzadors. També s’hi veu un component de denúncia contra la injustícia i les discrimacions cap a les minories de color.


Molt poemes tenen clares influències surrealistes, i la veritat es que no són fàcils de llegir. Alguns són gairebé críptics diria jo. El llibre però, resulta misteriosament modern tot i haver estat escrit abans de la Guerra Civil. En el seu moment devia ser un llibre realment atrevit.


Un dels poemes que m’ha agradat més:


LA AURORA

La aurora de Nueva York tiene

cuatro columnas de cieno

y un huracán de negras palomas

que chapotean las aguas podridas.


La aurora de Nueva York gime

por las immensas escaleras

buscando entre las aristas

nardos de angustia dibujada.


La aurora llega y nadia la recibe en su boca

porque allí no hay mañana ni esperanza posible.

A veces las monedas en enjambres furiosos

taladran y devoran abandonados niños.


Los primeros que salen comprenden con sus huesos

que no habrá paraíso ni amores deshojados;

saben que van al cieno de números y leyes,

a los juegos sin arte, a sudores sin fruto.


La luz es sepultada por cadenas y ruidos

en impúdico reto de ciencia sin raíces.

por los barrios hay gentes que vacilan insomnes

como recién salidas de un naufragio de sangre.


Federico García Lorca

4 comentaris:

Clidice ha dit...

me'l van fer llegir al COU i li vaig agafar una mania que crec que ja va sent hora de desterrar-la :)

zel ha dit...

La! Jo també el vaig llegir com obligada, però no el vaig desterrar! De fet, tot està escrit i tot s'ha d'escriure...
Petons Eduard!

joaquina ha dit...

Com a en/na Clidice, jo també el vaig haver de llegir al COU, i (horror) desprès em va caure a la Sel.lectivitat). Recordo el llibre com difícil de llegir, amb un paisatge de fons ple de deshumanització, descarnat, ple de sofriment, però dins el que es pot sentir la manera de sentir de Lorca.

Edu ha dit...

Caram veig que va ser un llibre molt llegit a COU pel que digueu. A mi no me'l van fer llegir, i crec que vaig estar de sort, perquè no penso que sigui un llibre per aquella edat.

Això dels llibres que t'obliguen a llegir a l'escola és un tema complicat. Tinc amics que estic segur que si no llegeixen mai és perquè relacionen lectura amb avorriment, per culpa de males experiències a l'escola.

Salut!