27 de gen. 2010

Índia. Educació. Números

Ahir llegia l'article Education: An unfinished revolution, publicat al The Times of India. L'article no és gaire més que un recull de números sobre l'educació a l'Índia, però els números a l'Índia són tan immensos que no deixen mai de sorprendre't.

A l'Índia, en un dia qualsevol, més de 290 milions d'estudiants assisteixen a institucions educatives. Ens els últims 50 anys s'ha incrementat moltíssim el percentatge de nens que assisteixen a les escoles, clar que, de fet, això ha passat a tots els països. En tot cas, si volem xifres grosses, l'Índia és el país amb més analfabets del món: 380 milions.


Gairebé cada nen entre els 6 i els 11 anys va a l'escola, però al cinquè curs una tercera part han deixat d'assistir-hi. Al vuitè curs la meitat ja no van a l'escola, i al desè curs dues terceres parts han deixat d'anar-hi. Aquestes xifres són mitjanes estadístiques, si ens centrèssim en les escoles d'àrees rurals, els percentatges serien encara molt més aclaparadors.


Per un costat és evident que el 3,6% del PIB que dedica l'Índia a l'educació no és suficient per un país de 1200 milions d'habitants. Per un altre costat, l'article senyala les 4
grans divisions del país: urbà-rural, home-dona, ric-pobre, i la divisió de castes. Cadascuna de les divisions provoca que el sector perjudicat tingui l'accés més difícil a l'educació. No cal dir que si ets una nena, de casta baixa, pobra i que viu en una àrea rural, llavors ho tens realment complicat.

Ahir a la nit per cert, al 60 minuts, van emetre el reportatge
Nens esclaus: "que mostra l'explotació a què són sotmesos a l'Índia nens que, amb tan sols 10 anys, treballen catorze hores diàries en moltes feines diverses, tancats en llocs insalubres i amb el coneixement dels seus pares. Per poder fer el documental, els reporters van recórrer diverses zones de l'Índia durant dos anys i van aconseguir entrar en aquest sistema de nens esclavitzats, on, amb càmeres ocultes, van gravar el testimoni de nens però també dels pares, dels contrabandistes i dels caps de les empreses per les quals treballen els infants". El podeu veure a través del servei 3alacarta aquí.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

curiosament molts productes per a nosaltres habituals estan fets per aquestes mans, i no ens en sentim gens oi?

Lluna ha dit...

Realment és una injustícia molt gran que ser nena, pobra i d'una casta baixa ja no et permeti rebre una educació per a poder, al menys, aconseguir un treball una mica digne... No en sé molt de la cultura de l'Índia, però aquest fet em provoca molta pena...

Laia

Ferran ha dit...

Suposo que podem ser optimistes, si comparem l'evolució actual amb com estaven les coses 50, 70, 100 anys enrere. Tot i això, al ritme que van les polítiques educatives (i les inversions que precisen), em pregunto quants segles hauran de passar fins que tothom tingui opció a anar a l'escola/universitat.