19 de gen. 2010

Descartes i Pascal

El diumenge vaig anar al Teatre de Salt a veure El encuentro de Descartes con Pascal joven. Vaig anar-hi sabent que havia tingut força èxit a Madrid, però sense haver-ne llegit ressenyes i sense saber gaire que em trobaria. El tema no podia ser més interessant: la única trobada que van tenir els dos filòsofs més importants del s. XVII, el 24 de setembre de 1647 a París.

Descartes ha aparegut en aquest blog en més d'una ocasió, ja que n'he llegit i rellegit el seu Discurs del mètode i les seves Meditacions metafísiques. Per altra banda Pascal va posar la primera frase del primer post d'aquest blog: "la darrera cosa que un sap és per on començar".

En realitat no se sap res de l'entrevista que van tenir, ja que cap dels dos va escriure mai sobre el que van parlar. Així doncs,
Jean-Claude Brisville va escriure l'obra de teatre imaginant i fent una fabulació de com podia haver anat la trobada entre aquests dos monstres de la filosofia.

La versió i la direcció corren a càrrec de
Josep Maria Flotats, i en els papers de Descartes i Pascal tenim al mateix Josep Maria Flotats i a Albert Triola respectivament.

L'obra em va semblar esplèndida, una pugna interpretativa duta a terme per dos grans actors. Els diàlegs són molt intel·ligents, plens de subtils ironies. I la veritat és que l'obra se'm va fer curta i no m'hagués importat que la conversa que mantenien s'allargués una bona estona més.


El
Descartes de la trobada ja té 51 anys, i ja ha escrit les seves obres més importants després d'una vida molt moguda. En canvi Pascal és un jove de 24 anys, molt famós pels seus descobriments científics però que encara no ha escrit res. Se sap que els dos es respectaven i s'admiraven mútuament, però tenien unes visions del món radicalment oposades. Per Descartes la raó era l'eina per trobar la veritat a través de les ciències, mentre que Pascal que havia viscut una profunda crisi religiosa afirmava que la ciència només el feia estar cada cop més confós i que mai arribaria tan lluny com la fe en la comprensió de l'Univers.

En resum, una obra de teatre molt recomanable. Pel que he pogut llegir, estarà al
Teatre Lliure del 24 de febrer al 21 de març.

3 comentaris:

Alícia ha dit...

A Palma vérem aquesta obra fa uns quants mesos. Com sempre, Flotats és tot un referent que no sol decepcionar (i més encara si és el director).
Em vaig quedar amb les ganes d'afrontar la lectura del Discurs del mètode. Tot i l'envergadura de l'obra, m'han comentat que és prou assequible (comparat amb altres filòsofs i/o científics més densos) i, a més a més, el llibre és curtet :-) El tinc a la llista de pendents, com diries tu ;-)

Edu ha dit...

Hola Alícia, doncs el discurs del mètode val molt la pena, i tal com dius és curtet i no excessivament dens. Molt recomanable :)

Ferran ha dit...

No n'havia sentit a parlar mai, d'aquesta trobada "d'alt nivell". Pel que expliques, pinta que l'obra m'atraparia! A veure si algún dia tinc ocasió de veure-la.

Salut.