El Com gotes a RAC1

Gràcies a un comentari que ahir van deixar al blog i a un post del recent descobert blog Marrako.cat, m’he assabentat que ahir diumenge al programa Via lliure (Marta Cailà) de RAC1 van citar aquest blog quan parlaven sobre l’Índia.

Els convidats al programa eren Marc Serena (La Volta dels 25) i Enric Donate (Delhicatessen). Dos bloggers que ja fa temps que segueixo. Moltes gràcies per recomanar el meu blog.

Marrako.cat m’ha facilitat molt la tasca, i us enllaço l’mp3 del programa per si us fa gràcia escoltar-lo. Jo no he pogut encara degut a la meva precària connexió. Pel que sembla el programa comença al minut 7 i els blogs es mencionen a partir del minut 31.

La nena més trista del món

Hi ha el tòpic de que a l’Índia els pobres i els marginats sempre et reben amb un somriure a la cara. Si bé és cert que sovint veus persones en situacions realment dramàtiques que et regalen un somriure que t’arriba molt endins, no ens enganyem, la realitat és que a l’Índia veus també molta tristesa.

Avui estava fora de la bombolla de Shanti Bhavan, i a Bangalore he vist la que en aquell moment m’ha semblat, la nena més trista del món.

Jo em dirigia cap a la parada d’autobús per tornar a Shanti Bhavan, i el rickshaw ha parat en un semàfor prop de Koramangala. A la vorera hi havia una nena del carrer, d’uns deu anys, cabells esperrucats i coberts de pols, peus descalços i ennegrits, amb un vestit que el temps havia anat mimetitzant amb el color de l’asfalt. No demanava diners ni intentava vendre res, només plorava desconsolada i amb la mirada completament perduda dirigida al caòtic trànsit de Bangalore. Sola entre 7 milions de persones que la ignoren.

M’ha vingut un baixon molt fort. El rickshaw ha arrancat, i me n’he anat trist i amb llàgrimes als ulls a buscar el meu autobús. El problema dels nens del carrer és un dels més dramàtics i crus. L’Índia és el país amb més població de nens del carrer del món. Alguns estudis parlen de 18 milions de nens i nenes vivint al carrer sense atenció familiar ni la protecció de cap adult.

Quin futur pot tenir un país amb milions de nens tristos?

Si ahir estava optimista, avui estic pessimista.

Manju Kumar

Tal com vaig avisar ahir, us adjunto un petit vídeo on en Manju Kumar de 13 anys, alumne de 8è de Shanti Bhavan, ens explica el programa que ha fet i després fa una demostració amb el robot.

Sovint em pregunto si aconsegueixo transmetre bé el projecte de Shanti Bhavan. Suposo que per entendre'l del tot no hi ha més remei que visitar l'escola i parlar amb els nens. No sé si sou conscients del miracle que representa que per exemple en Manju Kumar pugui gaudir d'unes classes de robòtica creativa. Els dàlits (intocables) han estat privats dels drets humans més bàsics durants segles. Són víctimes d'una discriminació social extrema i se'ls ha denegat qualsevol possibilitat de viure amb dignitat. Dignitat és per cert una paraula molt de moda a Catalunya pel que llegeixo als diaris online i als blogs. Vist des d'aquí i pensant en la dignitat dels dàlits, el debat sobre la dignitat de Catalunya perd bastanta força sincerament.

Però tornant al tema, el fet que una escola del sud de l'Índia hagi apostat per donar als fills de les comunitat dàlits una educació de qualitat, posant èmfasi en la innovació, la creativat, i que ho acompanyi d'un entorn agradable on els nens poden viure i fer-se grans, és quelcom realment prodigiós.

Encara que Shanti Bhavan sigui només un granet de sorra (o una gota a l'oceà), pensar en futures generacions de dàlits, formats com a ciutadans del món, creatius, innovadors, i amb ganes de canviar de les coses, fan que em senti optimista.

Cinquè taller enllestit

Avui he acabat el taller de robòtica amb els alumnes de 8è. Hem treballat amb molt pocs alumnes a classe ja que hem passat uns dies amb una petita epidèmia a Shanti Bhavan, i molts nens i nenes han estat malalts. Poc a poc tot va tornant a la normalitat.

Demà si vaig a Bangalore intentaré penjar un vídeo on podreu veure en Manju Kumar (a la foto) explicant un programa que ha fet, i després fent una demostració amb el robot.

Escriu a la UdG! Any Darwin

El 2009 m’està duent moltes sorpreses. Ahir vaig saber que he guanyat el concurs de relats curts Escriu a la UdG!

Ahir es van entregar els premis al Centre Cultural la Mercè de Girona. No vaig poder assistir a l’acte perquè com sabreu si seguiu el blog, ara mateix em trobo al Sud de l’Índia.

El concurs va ser convocat per la Biblioteca de la Universitat de Girona, en col·laboració amb l’Àrea de Genètica de la Universitat de Girona i amb el suport de la revista Engega de la UdG. El motiu era la commemoració del bicentenari del naixement de Darwin i dels 150 anys de la publicació de L’Origen de les Espècies i, per altra banda, també la celebració de l’Any de l’Astronomia.

Podien optar al premi tots aquells relats en català de temàtica relacionada amb l’evolució biològica i social o l’evolució (i estructura) de l’univers.

Em va semblar una convocatòria molt interessant, ja que poques vegades es veuen iniciatives que intentin construir ponts entre les ciències i les lletres.

Vaig enviar-hi un relat que descriu un dia a la vida d’Anaximandre, un filòsof grec que és considerat el primer que va formular hipòtesis sobre l’evolució de les espècies, dos mil anys abans que Darwin.

La narració porta per títol La revelació d’Anaximandre, i serà publicada a la revista Engega de la UdG. Desconeixo sí puc compartir el relat abans de que aparegui publicat a la revista, però ho consultaré i en cas afirmatiu el penjaré aquí al blog, com ja vaig fer amb el relat Preetha i Hobbes en el seu moment. En qüestió de premis literaris, aquest any en van dos de dos! :)

Vislumbres de la India

Aquests dies estic llegint Vislumbres de la India, d’Octavio Paz (Galaxia Gutemberg, 1997). Per molts és considerat el primer assaig modern escrit en español sobre la història, les religions, les institucions socials, l’art i el pensament indis.

Si seguiu el blog ja sabreu que m’encanta Octavio Paz. Poder llegir el seu assaig sobre l’Índia estant a l’Índia és tot un luxe. Encara que l’assaig estigui escrit en prosa, Paz segueix essent per sobre de tot un poeta, i això es nota molt en el text.

Paz va viure uns quants anys al subcontinent indi, treballant com ambaixador del seu país, Mèxic. He descobert coses interessants, com per exemple que va ser un bon amic de Raimon Panikkar, que en aquella època també vivia a l’Índia. Veient els seus amics, les seves inquietuds i les seves lectures, ara entenc millor que Paz pogués escriure un llibre tan especial com El mono gramático, que ja vaig comentar en el seu moment.

Us copio un fragment que explica les primeres impressions de Paz quan va arribar a Bombay el 1951.

[…] Bajé corriendo la escalera y me lancé a la ciudad. Afuera me esperaba una realidad insólita:
oleadas de calor, vastos edificios grises y rojos como los de un Londres victoriano crecidos entre las palmeras y los banianos como una pesadilla pertinaz, muros leprosos, anchas y hermosas avenidas, grandes árboles desconocidos, callejas malolientes,
torrentes de autos, ir y venir de gente, vacas esqueléticas sin dueño, mendigos, carros chirreantes tirados por bueyes abúlicos, ríos de bicicletas,
algún sobreviviente del British Raj de riguroso y raído traje blanco y paraguas negro,
otra vez un mendigo, cuatro santones semidesnudos pintarrajeados, manchas rojizas de betel en el pavimento,
batallas a claxonazos entre un taxi y un autobús polvoriento, más bicicletas, otras vacas y otro santón semidesnudo,
al cruzar una esquina, la aparición de una muchacha como una flor que se entreabre,
rachas de hedores, materias en descomposición, hálitos de perfumes frescos y puros,
puestecillos de vendedores de cocos y rebanadas de piña, vagos andrajosos sin oficio ni benificio, una banda de adolescentes como un tropel de venados,
mujeres de saris rojos, azules, amarillos, colores delirantes, unos solares y otros nocturnos, mujeres morenas de ajorcas en los tobillos y sandalias no para andar sobre el asfalto ardiente sino sobre un prado,
jardines públicos agobiados por el calor, monos en las cornisas de los edificios, mierda y jazmines, niños vagabundos,
un baniano, imagen de la lluvia como el cactus de la sequía, y adosada contra un muro una piedra embadurnada de pintura roja, a sus pies unas flores ajadas: la silueta del dios mono,
la risa de una jovencita esbelta como una vara de nardo, un leproso sentado bajo la estatua de un prócer parsi,
en la puerta de un tugurio, mirando con indiferencia a la gente, un anciano de rostro noble,
un eucalipto generoso en la desolación de un basurero, el enorme cartel en un lote baldío con la foto de una estrella de cine: luna llena sobre la terraza del sultán,
más muros decrépitos, paredes encaladas y sobre ellas consignas políticas escritas en caracteres rojos y negros incomprensibles para mí,
rejas doradas y negras de una villa lujosa con una insolente inscripción: Easy Money, otras rejas aún más lujosas que dejaban ver un jardín exuberante, en la puerta una inscripción dorada sobre mármol negro,
en el cielo, violentamente azul, en círculos o en zigzag, los vuelos de gavilanes y buitres, cuervos, cuervos, cuervos…

Comencen els últims tallers

Avui he començat el taller de robòtica amb els alumnes de 8è de Shanti Bhavan. És un grup petit (10) i va molt bé per treballar.

Com que a partir d'ara només tenim una setmana per grup, dubtava entre començar amb el robot ja muntat i centrar-nos només en la programació, o deixar que el muntin ells mateixos i perdre un o dos dies de programació.

Al final he optat per la segona opció, ja que crec que la contrucció és una part fonamental per després entendre com funciona el robot. A més aquest és un dels grups que ha tingut classes d'Scratch, així que ja han començat a practicar programació, encara que sigui a través d'una altra aplicació.

La veritat és que han anat més ràpid del que esperava, i demà ja podran començar a programar.

A la foto, en Vijay en Thangaraj i en Babu.

Diumenge

Els diumenges a Shanti Bhavan són molt tranquils. Els horaris són més relaxats, els professors descansen, les aunties ho intenten, i els nens es diverteixen mirant pel·lícules i jugant.

Jo he aprofitat per llegir (l'Autobiografia de Gandhi i Vislumbres de la India d'Octavio Paz) i reprendre les lliçons de Hindi, que les tinc molt oblidades últimament.

Havia promès fer alguna foto a un ocell que no fos un corb. El teniu a la primera foto. A la segona fotografia podeu veure un grup d'abelles que han triat els dormitoris dels professors per fer-hi un rusc.

Demà començo el taller de robòtica amb els de 8è.

Per cert, aquest és el post número 400 del Com gotes a l'oceà!

Bagepalli - Shanti Bhavan

M'he despedit de Bagepalli i ja torno a ser a Shanti Bhavan. Més que un adéu, ha estat un fins a la propera. De Bagepalli he marxat amb les piles recarregades i amb un nou amic, en Paco, que està ensenyant física a l'escola de PVS-Forkids.

Ahir el dia va acabar amb la festa d'aniversari de l'Aaron, el fill de la Latha i l'Ali, els meus amfitrions i fundadors de PVS. Tot l'staff al complet de PVS va participar-hi, i com tota bona festa índia va acabar amb balls.

Avui, després de 4 autobusos i algun rickshaw he arribat al vespre a Shanti Bhavan. Em queden 3 setmanes a l'Índia, durant les que faré els tallers de robòtica amb els alumnes de 8è, 7è i 6è.

Aquell final que semblava tan lluny ja està aquí mateix. M'anima pensar que si hi ha hagut una quarta vegada a l'Índia, probablement hi haurà una cinquena.

L'encant de Bagepalli

Estic gaudint d'aquests dies a Bagepalli. Molt bons records i moltes amistats retrobades. Dema es l'aniversari de l'Aaron, el fill de l'Ali i la Latha, els meus amfitrions, aixi que ha vingut des de Bangalore per passar tot el dia de dema amb ells.

A les fotos un carrer de Bagepalli al vespre i un regal que m'han fet avui.

Perdoneu els accents. Avui escric des d'un altre ordinador.

Recordant Bagepalli des de Bagepalli

M'he passat el dia intentant recordar els noms dels nens i nenes de l'escola Pragathi Vidya Samasthe, cosa gens senzilla perquè ara tinc al cap tots els noms dels nanos de Shanti Bhavan.

A Bagepalli no hi ha hagut grans canvis. El poble m'ha portat bons records, sobretot alguns carrers per on passejava sovint l'any passat, i on he trobat moltes cares conegudes L'Ali i la Latha m'han rebut fantàsticament, i hi ha un nou voluntari, en Paco, que està donant classes de física i química, fent ús d'un laboratori de ciències que estava força abandonat la veritat. Ha portat molt material des d'Espanya i està fent un gran treball fent demostracions i experiments als nens. Ha estat sens dubte un bon fitxatge.

Entre les novetats, ja està contruït completament el segon pis, tot i que falta pintar i arreglar algunes de les aules per dins. Una altra sorpresa ha estat trobar-me a l'escola la Mahima, que era la meva veïneta, i que aquest curs ha començat al cole.

Porto dos dies molt intensos i sense parar ni un moment, i demà promet ser igual.

Estic segur que alguns dels lectors i lectores trobareu cares familiars a les fotografies :)

De nou a Bagepalli

Aquest matí he arribat a Bagepalli, on vaig treballar l'any passat a través de PVS-Forkids. Ha estat molt agradable retrobar-me amb l'Ali i la Latha, i tornar a veure l'escola amb tots els nens i nenes.

Demà escriuré un post més complet i amb fotografies, perquè ara no tinc temps.

Syamala

Avui he anat a veure la Baby Syamala, la nena que tinc apadrinada a través de la FVF (a les fotos, de taronja). Anar a Sunampallivaripalli sempre és especial, i essent la quarta visita, els vincles que m'uneixen a la seva família ja són molts.

La Syamala ja està estudiant el desè curs, interna en una escola de Kadiri, a uns quants quilòmetres del seu poble. La seva germana de disset anys ja s'ha casat (és a dir l'han casat) i està embarassada. Espero que a la Syamala no la casin tan aviat.

Avui per una casualitat increible he anat al poble amb una altra parella de padrins. La FVF té més de 135.000 nens apadrinats, i només uns 10 són de Sunampallivaripalli, així que la probabilitat de coincidir era ímfima. Ha estat molt bé, perquè així he pogut conèixer una altra família del mateix poble.

És una pena que la visita tingui que ser curteta, ja que el poblet està a gairebé tres hores d'Anantapur.

El llegat de Vivenç Ferrer

Avui m'he despertat a Anantapur, he esmorzat a la cantina de la FVF, i després m'he afegit a un grup d'espanyols que anaven a visitar l'hospital de Bathalapalli. Jo ja l'havia vist en visites anteriors, però la tomba de Vicenç Ferrer és molt a prop, així que he aprofitat per anar-la a veure.

La tomba és molt maca, plena de flors, i ara hi construiran un jardí al voltant. Després de l'hospital també hem visitat una escola d'educació secundària per a invidents, i més tard la maternitat i el centre de planificació familiar on hem vist les àvies orgulloses banyant els seus néts i nétes. Avui al campus també es celebrava el Children's Day com a totes les escoles de l'Índia, i hi havia un programa d'actuacions musicals, concursos de dibuix, concursos de rangolis i moltes altres activitats. Demà aniré a veure la Syamala, la nena que tinc apadrinada a través de la fundació.

Veure els projectes d'Anantapur sempre és interessant. Són una prova del canvis que es poden arribar a fer treballant molt i durant molts anys. Són el llegat de Vivenç Ferrer, i l'Anna que ara és el cap visible, està fent una feina excel·lent per continuar-los, amb l'ajuda de l'immens equip que han anat formant al llarg dels anys. Al campus de la FVF també, com sempre, coneixes gent interessant de llocs molt diversos.

En ruta: Shanti Bhavan - Anantapur

Després de tants dies en que les meves escapades eren com a màxim a Bangalore, està bé poder fer una mica de ruta.

El camí ha estat de Shanti Bhavan a Bagalur en bus; després un altre bus fins a Mori Gate per veure la Shanti J., que treballa fent fundraising per Shanti Bhavan; rickshaw fins al centre de Bangalore; i aquest migdia un tren des de Bangalore a Anantapur.

El tren és sens dubte el meu mitjà preferit per moure'm per l'Índia. És molt agradable i m'encanta el microcosmos que s'hi forma a dins.

A Anantapur la gent de la FVF, com sempre, et reben de forma excel·lent. He pogut assistir a una xerrada de l'Anna Perry i parlar un moment amb ella. També m'he retrobat amb el Sashi i a qui li he donat molts records de part de tots els que m'ho heu demanat. Encara no coneixo el meu pla per demà i demà passat, però ja us ho explicaré.

Les fotos d'aquest post són totes preses en el trajecte Shanti Bhavan - Anantapur.

Un altre taller acabat

Avui hem acabat el taller de robòtica amb els alumnes de 9è de Shanti Bhavan. Després d'uns dies treballant i fent exercicis amb un robot estàndard que havien montat i programat, ara portaven dos dies fent el seu propi model des de zero. A les fotos els podeu veure amb els robots.

De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Kavitha, Kishori, Katherine, Prem, Sashi, Guirish, Nikkil, Meena, Prathiba i Nikkil un altre cop.

Escric aquest post des de Bangalore, i demà al matí agafaré un tren cap a Anantapur. El post de demà des d'allà.

Anantapur i Bagepalli

Faig un parèntisi d'una setmana al projecte (del 12 al 19 de novembre) i demà marxo cap a Anantapur, on miraré de visitar la tomba de Vicenç Ferrer i la nena que tinc apadrinada a la FVF. Després d'aquesta visita, tornant cap a Shanti Bhavan pararé a Bagepalli, per saludar els amics i visitar de nou l'escola on vaig treballar l'any passat a través de Forkids.

Són dos projectes que no puc deixar de visitar estant tan aprop (o relativament a prop vaja). Aniré en tren i tornaré en bus, i com que tinc connexió a Internet mòbil podreu anar seguint el periple a través dels posts.

El cel de Shanti Bhavan

L'entorn de Shanti Bhavan és diferent del de la macro-urbs de Bangalore en molts aspectes, però una de les coses que més m'agrada és que no hi ha gens de contaminació. I dintre de la contaminació, una que no solem tenir en compte és la lumínica, i que a Shanti Bhavan tampoc existeix. Tot això fa que a la nit puguis gaudir d'un espectacle impressionant, simplement alçant la vista al cel nocturn.

Vivint en ciutats ens perdem aquest espectacle cada nit, i la veritat és que és una llàstima. La imatge que acompanya el post és el cel nocturn que es pot veure des de Shanti Bhavan. Està generada amb l'aplicació Your Sky, on simplement has d'introduir la latitud i la longitud del lloc en qüestió.

Parlant d'estrelles no puc deixar de mencionar primer que ahir va ser el 75 aniversari del naixament de Carl Sagan, probablement el divulgador científic més famós de la història i al qual molts devem en part el nostre interés per la ciència; i segon, no puc parlar de cels nocturns sense tornar a publicar un dels meus poemes preferits, Hermandad, d'Octavio Paz.

Hermandad
Homenaje a Claudio Ptolomeo

Soy hombre: duro poco
y es enorme la noche.
Pero miro hacia arriba:
las estrellas escriben.
Sin entender comprendo:
también soy escritura
y en este mismo instante
alguien me deletrea.

Octavio Paz

Nens aprenent a pensar

Passen els dies i cada cop estic més convençut de que la robòtica pot ser una gran aliada en la transformació de les maneres d'ensenyar i d'aprendre a les escoles. La seva introducció es farà inevitable, i no penso només en les assignatures d'àmbit tecnològic, sinó per a l'aprenentatge en general.

En els pocs dies que dura el taller per a cada grup, he vist nens que han assimilat metodologies de treball que no els eren gens familiars (de forma conscient), com l'assaig-error; que han après a dividir els problemes en parts per a poder resoldre'ls; que han entès que no hi han solucions úniques; que han après a formalitzar i estructurar allò que volen fer; i que han estat capaços d'entendre coses complicades com la influència de les accions locals en la dinàmica de sistemes complexos.

En definitiva, nens aprenent a pensar. Això haurien de ser les escoles.

Després d'aquest treball de camp, em declaro oficialment fan del Construccionisme i de Seymour Papert (veure post introductori al tema), i recomano el seu llibre de l'any 80, (però encara vigent i avançat) Mindstorms. Children, computers and powerful ideas a tots aquells i aquelles interessats en com utilitzar les TICs a les aules, no com un nou mitjà per seguir ensenyant igual, sinó com una eina per transformar les maneres d'aprendre i d'ensenyar.

Aquesta setmana acabaré el taller amb el grup de 9è de Shanti Bhavan, que són els que surten a les fotos d'avui.

Tu nombre

Tu nombre

Nace de mí, de mi sombra,
amanece por mi piel,
alba de luz somnolienta.
Paloma brava tu nombre,
tímida sobre mi hombro.

Octavio Paz.

Torno a ser a Shanti bhavan.

Oyaayiyae Yaa

Dissabte a la nit em ve de gust posar-vos una cançó que és un hit a Shanti Bhavan, i que a tots els nens i professors els torna bojos. És una canço en Tamil, que porta per nom Oyaayiyae Yaa, i que forma part de la BSO de la pel·lícula Ayan.

Oyaayiyae Yaa (MP3).

Cap de setmana llarg a Bangalore

Aquest cap de setmana he tornat a Bangalore, amb en Min Ho i en Peter, dos voluntaris de Shanti Bhavan. Tornarem a l'escola el diumenge.

A la foto podeu veure un danès, un anglès i un català, a l'Índia, sopant en un restaurant koreà i escoltant música jamaicana. Curiós no? El sopar boníssim per cert.

Fotos dels tallers

Avui us adjunto unes fotos que va fer la Vivian un dia que va venir a veure el taller que vaig fer amb els alumnes d'11è curs de Shanti Bhavan.

A la propera Newsletter de Shanti Bhavan, que escriuen els alumnes de l'escola regularment, hi haurà un article que parlarà del projecte dels robots, i anirà acompanyat d'una d'aquestes fotos que va fer la Vivian.

Ragi Ball

Un dels menjars més curiosos del Sud de l'Índia és la ragi ball (especialment típic a Karnataka). És una bola d'un tamany considerable, feta amb la farina del ragi, un cereal típic de les zones àrides de l'Àfrica i l'Àsia. Sembla que el cereal és nadiu d'Etiòpia i va ser introduït a l'Índia fa uns 4000 anys.

No sabria descriure'n el gust, però us puc dir que no m'agrada gens, i que costa d'empassar! De fet és un dels menjars més temuts pels nens de Shanti Bhavan. Tot i la mala fama doncs, resulta que és molt saludable menjar-ne, i és un bon substitut de l'arrós pels diabètics segons m'han dit.

A la foto, en Shakti del 10è curs, amb la seva ragi ball.

La llum de Vicenç Ferrer

La llum de Vicenç Ferrer segueix viva, i a la FVF han organitzat una sèrie d'actes d'homenatge a diferents ciutats. Podeu consultar aquí el calendari. A Barcelona és el dia 5 de novembre i cal confirmar l'assistència. Anna Perry ha viatjat des d'Anantapur per participar ens els actes.

La foto d'avui per cert, la vaig fer el diumenge passat a l'oficina de ANEEM, a Bangalore. Com podreu veure si us fixeu en el retrat que hi ha sobre la petita Shilpa, en Vicenç segueix ben present a les vides dels que el van conèixer i treballar amb ell.

Robots, càmera i acció

Ahir a Bangalore vaig aprofitar per penjar tres petits vídeos al Youtube. Els dos primers són d'un exercici en que s'ha de fer que el robot segueixi una línia negra fent servir un sensor de llum reflexada. El primer d'aquests és un intent fallit, i el segon és quan finalment ho aconsegueixen. El tercer vídeo és d'un exercici en que el robot ha de parar davant d'una bola, decidir de quin color és, i en funció d'això picar-la o no.

Els tres vídeos són de les classes amb els alumnes de desè de Shanti Bhavan.

Nit de terror a Shanti Bhavan

Jo no sóc gaire partidari de celebrar aquestes festes importades que s'han extès per tot el món (halloween, pare noel, sant valentí, etc.), però suposo que per influència dels voluntaris americans a Shanti Bhavan, el dissabte vam celebrar el Halloween, i la veritat és que tot i les meves reticències, va acabar essent un vespre/nit molt divertit i els nens s'ho van passar de conya.

Hi va haver un programa molt ampli, amb actuacions d'algunes classes, balls, cançons, històries de terror, jocs de tota mena, i per suposat, molts de caramels i dolços. Un dels gran moments va ser la versió de Shanti Bhavan del Thriller de Michael Jackson. Memorable :)

A més, avui diumenge és l'aniversari de la Miss Beena, la sotsdirectora, i els alumnes més grans havien preparat una coreografia a l'estil Kollywood (la indústria del cinema en Tamil, produïda a Chenai), i ahir la van ballar com a sorpresa. És un dels hits del moment, i aquí tothom se sap la cançó. Les festes a l'Índia sempre acaben amb ball, això està assegurat.