30 d’oct. 2009

Un altre taller acabat

Avui hem acabat amb els de desè, que a les fotos mostren orgullosos els seus robots. A la classe d'avui hem fet un programa que feia que el robot s'aproximés a una bola, distingia si era blava o vermella, i en funció d'això la picava amb un braç o tornava enrera. Un exercici divertit per acabar el taller.

A les fotos: Praveen, Nivya, Saritha, Francis, Jancy, Mahesh, Divya, Bruna, Prasanth, Kumar, Keshavan, Shakti i Priscilla.


El dilluns toca començar amb els de novè, un grup que promet i que ja conec bastant bé.


29 d’oct. 2009

10th grade, últimes classes

S'apropa el cap de setmana i també l'última classe amb els nanos del 10è curs. És un grup maco i han treballat molt bé. També és cert que tenen 15 anys i no pot fallar algun pallasso a classe, però res que no es pugui controlar.

En Kumar, a la foto, és un dels més aplicats. Avui hem treballat el sensor de llum, que permet que el robot detecti colors, i que per exemple pugui seguir una línia pintada al terra.


Els robots Mindstorms estan donant molt bon resultat. Són una solució molt bona per treballar robòtica educativa. Combinen les construccions LEGO de tota la vida amb un software molt amigable, permetent experimentar als nens amb sensors i actuadors reals, i treballar tota mena de conceptes matemàtics i físics (energia, força, velocitat...).

Tinc pendent penjar algun vídeo amb els robots en moviment. Però haig de fer-ho estant a Bangalore, perquè a Shanti Bhavan l'Internet no és prou ràpid.

28 d’oct. 2009

Off-topic

Com ja vaig advertir abans de marxar, durant la meva estada al Sud de l’Índia el blog ha passat a ser una mena de “Cròniques de Shanti Bhavan”. Estic escrivint cada dia, cosa que no sempre és senzilla i que em consumeix força energia, però estic content del resultat.

Evidentment hi ha molts temes que no tenen res a veure amb Shanti Bhavan dels que m’agradaria haver parlat, notícies i esdeveniments que m’agradaria comentar, pensaments que m’agradaria escriure, etc. Però ara prefereixo centrar-me en la meva feina i el meu dia a dia a l’escola. Tornaré a la dinàmica habitual del blog quan estigui a Girona de nou.

De totes maneres avui faig una excepció, i vull dedicar aquest post a comentar dues coses completament inconnexes però que necessito compartir des de fa dies.

1.- Nobel de la Pau a Obama


No em puc estar de parlar-ne. Vaig llegir el titular al The Hindu, un cap de setmana que estava a Bangalore, i casi caic de cul. Vergonyós de veritat. La Blogosfera n’ha anat plena i no crec poder aportar res nou al debat. Però el premi s’hauria de concedir als resultats i no només a les intencions no? Com es pot donar el Nobel de la Pau al president d’un país que està en guerra a l’Irak i a l’Afganistàn? Ens hem tornat bojos? Està clar que hi ha una campanya per reforçar la imatge internacional dels EE.UU, que està pel terra degut a la profunda crisi moral, econòmica i política del sistema imperialista a nivell mundial.

El dia següent de l’anunci em tocava preparar les notícies que es comenten a
Shanti Bhavan durant l’assamblea del matí. Com és lògic vaig parlar d’Obama i del Nobel, intentant reproduir opinions a favor i en contra, perquè després els nens poguessin extreure’n les seves pròpies conclusions.

La imatge és del sempre genial
Eneko.

2.-
Wildlife Photographer of the Year

La foto guanyadora m’ha semblat tan impressionant que no em puc estar de publicar-la al blog. José Luis Rodríguez ha guanyat aquest prestigiós premi amb una imatge d’un llop ibèric saltant una tanca. Escollida la millor fotografia d’entre més de 43.000. Enhorabona!

27 d’oct. 2009

Equador

A punt d'acabar amb els alumnes de desè, es pot dir que el projecte dels tallers de robòtica està gairebé a la meitat del camí.

Tot està funcionant sobre rodes (mai més ben dit) i els talls de llum no ens estan incordiant massa últimament.


El balanç de moment és molt positiu. Esperem que tot continuï així fins al final.


També estic ajudant en Peter amb les classes d'Scratch, i com més faig servir l'eina, més potencial li veig. És ideal per fer pensar als nens i estimular la seva creativitat. A més es complementa perfectament amb els tallers de robòtica.

A la fotografia, Praveen, orgullós del seu robot.

26 d’oct. 2009

No tot són corbs

Doncs no, no tots són corbs a Shanti Bhavan. També tenim ocellets de tota mena, com per exemple el de la foto. De fet al Sud de l'Índia hi ha més de 600 espècies diferents d'ocells, de les quals 20 són endèmiques de la zona i no es troben enlloc més.

Els més bonics també solen ser els més esquius, i mai tinc la càmera preparada quan els veig.


Parlant d'ocells, ahir a
Bangalore vaig veure cinc àligues sobrevolant M.G. Road. No és gens estrany de fet, són àligues urbanes i de tant en tant te'n trobes una pel carrer remenant escombraries.

25 d’oct. 2009

Paper dosa

El que veieu a la foto és un dels meus esmorzars preferits a l'Índia. Sembla molt gran però està buit per dins, i se'l pot menjar una sola persona perfectament, en dono fe. És diu paper dosa, i aquest concretament és el del restaurant del Kamat Hotel Mayura de Bangalore. Val 32 rúpies que més les 10 rúpies del te amb llet, fan un total de 42 rúpies, és a dir 60 cèntims d'Euro o 100 Pessetes de les d'abans. Un esmorzar boníssim i molt econòmic per a la butxaca d'un europeu.

24 d’oct. 2009

El nen que no juga no és nen

"En mi casa he reunido juguetes pequeños y grandes, sin los cuales no podría vivir. El niño que no juega no es niño, pero el hombre que no juega perdió para siempre al niño que vivía en él y que le hará mucha falta", Pablo Neruda.

23 d’oct. 2009

Assamblees i himnes

En alguns posts he parlat de les assamblees que fem a Shanti Bhavan cada matí. Aquí en teniu una foto feta aquest matí quan comentàvem les notícies del dia.

Trobo molt interessants aquestes reunions diàries. Els nens estan molt informats del que passa l'Índia i a la resta del món, i em sembla que en coneixements de geografia ens deixarien en ridícul a més d'un de nosaltres.


Avui per cert, com cada divendres han cantat l'himne nacional de l'Índia.,
Jana gana mana. Un himne que per cert és molt bonic i va ser composat per Rabindranath Tagore en Bengalí i després adaptat al Hindi. A les escoles públiques i en algunes privades el canten cada dia. Costum que es prenen molt seriosament. A l'Índia hi ha aquest patriotisme que a cada nostra ens podria semblar una mica carrincló, però que en canvi curiosament els viatgers que venen a l'Índia ho veuen com quelcom exòtic i interessant. Més contradiccions i incoherències en els nostres judicis. Anem sumant.

22 d’oct. 2009

Alumnes

A la foto, la Jancy i la Priscilla, dues alumnes del desè curs. En general la resposta de tots està essent molt entusiasta. Si entre els nanos trobo algun voluntari o voluntària m'agradaria fer-li una entrevista amb preguntes proposades per vosaltres mateixos des del blog. Així que aneu pensant que us agradaria preguntar-li a un nen o nena del Sud de l'Índia. No té per què ser res referent al projecte de robòtica educativa, pot ser qualsevol cosa en general.

21 d’oct. 2009

Aprenent Hindi

Cada tarda dedico 15 o 20 minuts a aprendre Hindi (o a intentar-ho). A Bangalore em vaig comprar un llibre que porta per títol Learn Hindi in 30 days through english. És d'aquesta classe de llibres que no funcionen en absolut, però crec que després de 4 vegades a l'Índia tinc el deure d'aprendre com a mínim una mica de Hindi.

Quan has d'aprendre un nou alfabet t'adones de la increible memòria i capacitat d'aprenentatge dels nens. Aprendre idiomes d'adult és molt diferent. De moment el meu objectiu es aprendre'm tot l'alfabet (lectura, escriptura i pronunciació): 13 vocals i 35 consonants, que després es combinen formant nous símbols, és a dir, que t'has aprendre infinitat de formes impossibles, recargolades, però molt maques, això sí que ho tenen.

De moment els meus avenços són ínfims. Em sento com un nent petit aprenent cal·ligrafia. Als nens de fet els fa molta gràcia aquesta nova afició meva, i cada dia em pregunten per quina lletra vaig i m'ajuden amb la pronunciació. Ells estudien Hindi des de segon fins a desè, és a dir 9 anys sencers i són perfectament conscients que no es pot aprendre en 30 dies.

El Hindi és la segona llengua més parlada del món (més de 600 milions de parlants), després del Mandarí. És una llengua indoària i tal com es defineix en la constitució de l'Índia, és un dels dos idiomes oficials de comunicació, juntament amb l'anglès; també és una de les 22 llengües especificades en la Vuitena Constitució.

Es parla a tota l'Índia, però està més concentrat al nord que al sud. Així doncs per què estudiar el Hindi i no el Tamil, el Kannada o el Telugu (per dir-ne només alguns)? Doncs simplement sembla l'opció més lògica i la que et permet comunicar-te amb més gent al país. Sóc conscient que aquest mateix argument l'esgrimeixen alguns que venen a Catalunya i aprenen Espanyol en comptes de Català, i llavors em sembla malament. Sé que els casos són molt diferents i no es poden comparar per diferents raons, però això no treu que pugui ser incoherent en els meus judicis, ho sé, però viatjar m'obre de mires, i fa que me n'adoni.


20 d’oct. 2009

Nou grup, Scratch i Robolot

Ahir vaig començar el taller de robòtica amb els alumnes de 10è de Shanti Bhavan. Com ja és habitual, aprenen molt ràpid, i ja estan fent moure’s els robots per tota l’aula.

Per altra banda, en Peter, un voluntari de London, ha començat a donar classes d’Scratch per a alguns cursos. Scratch és un llenguatge de programació pensat per a nens, que permet crear d’una forma intuïtiva i senzilla històries interactives, animacions, jocs i projectes artístics. Les seves classes doncs, es complementen molt bé amb les de robòtica. Jo ja coneixia l’Scratch però no l’havia provat, i la veritat és que és una meravella, i com no podia ser d’altra manera ha estat dissenyat al MIT.

En temes de
robòtica educativa, fent un salt des del Sud de l’Índia cap a Catalunya, avui toca comentar que els passats 17 i 18 d’octubre, es van celebrar a Olot les vuitenes jornades de Robolot organitzades per l’Institut La Garrotxa i l’ICE de la Universitat de Girona. Aquestes jornades consten d’una trobada de professorat per a l’intercanvi d’experiències al voltant de la robòtica educativa, i d’un concurs de robots obert a estudiants de diferents nivells educatius.

La veritat és que cada cop tinc més clar que la robòtica educativa té un gran futur per davant.


19 d’oct. 2009

Altres blogs, altres mirades

Avui us passo els enllaços a dos blogs que fan altres voluntaris de Shanti Bhavan.

El primer és el blog de la Vivian, una noia de New York de família filipina, que va arribar a Shanti Bhavan uns dies més tard que jo.
Viv's Blog

El segon és el blog d'en Peter, un londinenc que ha arribat fa un parell de setmanes.
Curry Days

També els he afegit al meu blogroll, a la secció de blogs de voluntaris.

18 d’oct. 2009

Happy Diwali!!

Finalment ahir el vespre va arribar l'esperat Diwali. La festa va començar a les 7. Al costat del menjador van escriure amb flors al terra Happy Diwali i ho van decorar amb petites llànties d'oli. Si algú es va perdre el post on explicava els motius de la celebració, aquí el teniu.

Però aquestes petites llums només van ser el preludi del que va venir després. Imagineu per un moment que repartiu petards i coets a 210 nanos d'entre 5 i 18 anys. Allò es va convertir en pocs minuts en una bogeria com podeu veure a les fotos (tot i que les imatges no fan justícia a l'aconteixement). Em resulta sorprenent que cap nen resultés ferit. No cal dir que van passar-s'ho pipa, i els voluntaris també. Ens van concedir l'honor de tirar els primers coets, i d'encendre la metxa dels focs artificials que van cloure la festa.

Entenc que l'anomenin la festa de les llums. Durant una hora i mitja Shanti Bhavan va brillar i resplendir per tots costats.

Com és natural em va fer pensar en la nostra revetlla de Sant Joan, però molt més caòtic, a l'estil indi :)

Avui he estat a Bangalore i allà la festa encara continuava. Moltes botigues tancades i petards i focs artificials arreu. És una festa celebrada per tothom, fins al poble més petit. Molt maco de veure si mai en teniu l'oportunitat.

17 d’oct. 2009

Tot esperant el Diwali

Mentre espero el Diwali, que a Shanti bhavan començarà oficialment a les 7 del vespre, us copio la pregària que repeteixen cada dia els nens al començar l'assamblea del matí.

A Shanti Bhavan no s'ensenya religió, però evidentment això no vol dir que no siguin religiosos. Ateisme, agnosticisme i escepticisme són opcions gairebé inexistents a l'Índia (proporcionalment vull dir, perquè en número segur que són molts). Com que a Shanti Bhavan hi ha nens de diferents confessions, bàsicament hindús, musulmans i cristians, doncs la pregària no fa referència a cap religió concreta, sinó a un Déu universal.


Aquí us la deixo:


God, thank you for this day. Bless our families, our friends, our housemothers, our teachers, and everyone at Shanti Bhavan. Let us be happy and give us your love. Help us to know right from wrong, to be honest and truthful, kind and peaceful. Help us to do our best each day, and to love honor and value all that we have. Namaste.


Actualització 17/10/09 (traducció al català):

Déu, gràcies pel dia d'avui. Beneeix a les nostres famílies, amics, cuidadores, professors, i a tothom a Shanti Bhavan. Permet-nos ser feliços i dona'ns el teu amor. Ajuda'ns a diferenciar el que està bé del que està malament, a ser honestos i sincers, amables i pacífics. Ajuda'ns a donar el millor cada dia, i a estimar l'honor i el valor que tenim. Namaste (la traducció de namaste seria quelcom com: saludo la part divina que hi ha en tu).

16 d’oct. 2009

Els robots envaeixen Shanti Bhavan

Demà és Diwali i aquí tothom ja només pensa en això. Tot i així, avui hi ha hagut classes com qualsevol divendres, i amb el d'11è hem fet l'última sessió del taller de robòtica.

Després de fer exercicis amb un robot standard, cada grup portava tres dies dissenyant el seu propi robot, des de zero. A les fotos podeu veure els resultats. Un grup fins i tot ha fet una aranya robòtica.

Primera foto: Poovarasan, Lily Mary i Amrutha.
Segona foto:
Vijay, Arun, Ramesh, Shilpa i Tara.
Tercera foto: Jo mateix,
Abilash, Gowtam, Manikantan, Chaitra i Karthika.

15 d’oct. 2009

Diwali

El proper dissabte serà Diwali, una festa religiosa hindú que es celebra a l’Índia una vegada a l’any i que es coneguda com el “festival de les llums”. Tot i ser hindú, també es celebrada pels budistes, sijs, jainistes, musulmans i cristians. És una festivitat que agermana tota les religions de l’Índia.

Durant el Diwali la gent estrena roba nova, es comparteixen dolços y es llancen focs artificials. Les cases es netegen i s’adornen de forma especial. És una nit molt alegre on es solen fer regals a les persones properes i als familiars. A la nit s’obren les finestres i portes de les cases i en cada una d’elles es fa una ofrena de llum amb una llàntia d’oli o una vela.


La divinitat més venerada aquest dia és Lakshmi, la muller del déu Vishnú. La festa té lloc el quinzè dia de la quinzena fosca del mes de kārttika, que en el 2009 equival a dir el 17 d’octubre. Es commemoren dos aconteixements:

- La mort del dimoni Narakasura a mans de Krishna, amb l’alliberament de 16000 donzelles que aquest tenia captives.


- La tornada a la ciutat d’Ayodhyā del príncep Rāma, després de derrotar Rāvana, rei dels dimonis. Segons la llegenda, els habitants de la ciutat van omplir les muralles i els teulats amb llànties d’oli o veles per tal que Rāma pogués trobar el camí fàcilment. D’aquí la tradició d’encendre multitud de llums durant el Diwali.


El diumenge escriuré un post explicant el Diwali a Shanti Bhavan.


Font: Wikipedia


14 d’oct. 2009

Tot fent escombres

A Shanti Bhavan, els nens s'hi queden a dormir, i com a qualsevol casa de vegades els toca fer tasques domèstiques. Avui calia renovar les escombres, i m'he trobat aquest parell de nanos que n'estaven fent de noves. Agafen unes fulles llargues, i en tallen uns filaments, que després lliguen amb un cordill.

Més d'un cop a l'Índia he preguntat per què no hi posen un pal a les escombres? I així no s'han d'ajupir per escombrar. Doncs no sé, sembla que prefereixen fer-ho com ho han fet tota la vida. Les fregones tampoc s'utilitzen, simplement és mulla un drap i es frega el terra. Això sí, totes les dones tenen un flexibilitat envejable. Les tasques de neteja sempre les fan les dones, l'Índia segueix essent una societat molt masclista.


Els més observadors veureu a la foto que el meu cub de Rubik segueix fent amics. I els que teniu la vista més aguda potser veieu el llibre que hi ha a sota: l'autobiografia de Gandhi. L'he tret de la biblioteca de Shanti Bhavan, i com sempre, quan l'acabi n'escriuré la ressenya al blog.


13 d’oct. 2009

Ratpenats i llangardaixos

A Shanti Bhavan, tot passejant, és fàcil veure animals de tota mena. Corbs, ocellets, esquirols, sargantanes, formigues, termites, libèl·lules i papallones són habituals, sense oblidar-ne d'altres de més desagradables com les serps, o escarbats de tota mena.

Avui però, m'he trobat els protagonistes de les dues fotos. Primer tres ratpenats penjant d'un arbre just al davant de l'escola, i més tard aquest llangardaix (algú sap que és exactament?) tan bonic en un altre arbre.

12 d’oct. 2009

11è, segona setmana

Ja hem començat la segona setmana del taller de robòtica amb els d'11è. Van molt ràpid, i segurament sobraran alguns dies que intentarem omplir amb algun projecte creatiu per grups.

A la foto l'
Amrutha, l'Abilash, en Gowtham i en Manikantan intentant fer que el robot dibuixi quelcom sobre la cartolina.

Intentaré gravar algun vídeo, i quan estigui a Bangalore pujar-lo al Youtube perquè el pogueu veure.


9 d’oct. 2009

Volunteers

Foto de grup dels voluntaris a Shanti Bhavan. Una interessant barreja provinent de Catalunya, Dinamarca, Anglaterra i Estats Units.

La veritat és que ara Shanti Bhavan, amb tots els problemes de finançament, funciona en bona part gràcies a l'equip de voluntaris. Fa quatre anys només n'hi havia un o dos, i ara ja ho veieu. Per una part és interessant poder compartir l'experiència amb més gent, però per l'altra és una mica trist, perquè com és natural el que hi hauria d'haver són professors locals fixes. Per sort encara queda un bon grup de professors, provinents de Kerala i Pondicherry la gran majoria.


El model de finançament de Shanti Bhavan, que depenia bàsicament del seu fundador, ha quedat obsolet, i ara està en ple procés de transformació, diversificant les fonts de finançament, buscant patrocinadors, socis, padrins, etc.


Jo aquest cap de setmana torno a estar a Bangalore, i avui he sopat peix, que feia vint dies que no en tastava! De postre, fruit salad, vitamines a tope :)


7 d’oct. 2009

Sanatana Dharma

Avui un parèntesi per publicar una altra ressenya. He acabat el llibre Espiritualidad hindú. Sanatana dharma (Kairós, 2005) de Raimon Panikkar. Llegir-lo estant a l’Índia ha estat un encert, ja que podia comprovar in situ algunes de les reflexions de Panikkar, i intercanviar opinions amb hindús d’aquí Shanti Bhavan.

No hi ha dubte que des de fa anys l’espiritualitat de l’Índia ha captivat a molts occidentals, que per cert sovint en tenen una percepció molt deformada i allunyada de la realitat. Tot i aquest interés, la bibliografia en castellà i català és escassa. Em refereixo a volums d’introducció a l’immens univers religiós del subcontinent indi, no als típics llibres d’autoajuda inspirats en l’Índia i que pots trobar a cabassos per tot arreu, i que segurament ajuden a reforçar aquesta imatge deformada que molta gent té.


Aquest llibre cobreix aquest buit. És Panikkar en tota la seva potència: extemadament rigorós, amb infinitat d’anotacions i una extensa bibliografia. Però sempre aportant la seva visió personal fruit de la pròpia experiència.


L’hinduisme no és en realitat una religió sinó una gran barreja de religions que s’entrecreuen i es reforcen les unes a les altres. L’objectiu del llibre doncs, és molt agosarat, però Panikkar se’n surt molt bé, i et fa intuir una mica millor aquesta sanatana dharma (espiritualitat universal) que vertebra l’hinduisme.


El recomano als que estiguin interessats in l’hinduisme i que ja tinguin uns mínims coneixement sobre el tema, ja que potser un dels problemes del llibre és que l’autor comença suposant que el lector coneix alguns conceptes bàsics, i no té perquè ser així. Panikkar intenta fugir de l’academicisme però no sempre se’n surt, no hem d’oblidar que estem parlant d’un doctor en filosofia, en ciències i en teologia (quasi res no?) i que ha estat professor a universitats com la de Harvard i la de California.


6 d’oct. 2009

Corvus Splendens

Doncs això, algunes fotos d'uns animals molt llestos que viuen a Shanti Bhavan. Corvus Splendens és l'espècie de corb més extesa per l'Índia, i una animal molt caraterístic del país. Tenen una mida considerable (dos pams), són gregaris, i més intel·ligents i astuts del que algú podria pensar. No tenen por de l'home, de fet depenen de nosaltres, i viuen sempre en pobles o ciutats.

Sovint els he vist compartir el menjar entre adults, passant-se'l l'un a l'altre. No sé si només ho fan amb la seva parella (el dos sexes tenen la mateixa aparença) o és un hàbit del grup. Si hi ha algun ornitòleg a la sala que aixequi la mà.


5 d’oct. 2009

Inundacions a l'Índia

He rebut algun email interessant-se per saber si la zona on estic ha estat afectada per aquestes terribles inundacions, de les que ja us hauran arribat notícies. Per sort, tot i que moltes àrees afectades pertanyen al Sud de l'Índia, la meva àrea no ha patit cap problema. Malauradament, algunes regions de Karnataka i Andhra Pradesh no poden dir el mateix. Aquests són precisament estats que coneixo bé, a Karnataka hi vaig treballar l'any passat, amb PVS-Forkids, i a Andhra Pradesh hi tinc la meva nena apadrinada a través de la Fundació Vicenç Ferrer. Cap d'aquests dos projectes però, s'ha vist afectat. Nosaltres a Shanti Bhavan hem tingut pluges, potser una mica més del normal per l'època, però res exagerat. Avui com no podia ser d'una altra manera, durant l'assamblea a l'escola s'ha parlat del tema.

Pel que sembla ahir ja es comptabilitzaven més de 200 morts. I a part dels morts i ferits, hi ha literalment milions de damnificats, com la pobra dona de la foto que plora al veure la seva casa submergida. Es calcula que els costos de les fortes pluges que assoten Karnataka des de finals de setembre pujaran a 2.100 milions de dòlars, i el govern de la regió ha demanat al primer ministre indi que declari la zona desastre nacional.


La
Fundació Vicenç Ferrer, que ja ha sortit més d'un cop del seu districte d'Anantapur, per prestar ajuda en catàstrofes naturals, aquest cop també s'ha posat mans a l'obra i ha enviat ajuda d'emergència a les víctimes de Kurnool, un districte fronterer amb Anantapur. Kurnool perquè us en feu una idea, està a uns 350 Km d'on jo estic ara mateix.

11th grade, tornem-hi

Ara toca el torn dels de 11th grade. Després d'una feinada desmontant tots els robots i classificant les peces, avui hem fet la primera classe pels d'11è. Segueixo la mateixa filosofia de fer les classes totalment pràctiques, el primer dia és l'excepció perquè faig cinc minuts de teoria com a introducció.

A la foto podeu veure la Shilpa, la Tara, en Ramesh, en Vinay i l'Arun, en ple procés de construcció.


4 d’oct. 2009

Final de nit inesperat

Aquest dissabte i diumenge he estat a Bangalore, comprant provisions i ingerint proteïnes (la resta de la setmana a Shanti bhavan estic a règim vegetarià). Dissabte al vespre vam anar a sopar uns quants voluntaris al Hard Rock Cafe de Bangalore.

En tot cas, la qüestió és que havent sopat, en Min Ho (un danès d'origen koreà) i jo tornàvem al nostre hotel caminant i vam passar per davant d'una sala de festes on semblava que celebraven un casament. Vam treure el nas per una finestra per simple curiositat, i immediatament un noi que va resultar ser amic del nuvi ens va demanar que si-us-plau entrèssim i encara no ens havíem adonat ja ens estava estirant del braç, i pocs segons després presentant-nos el nuvi.


Era una boda musulmana (la segona que veig estant a l'Índia). Ens van fer assentar en una taula, ens van donar sopar, ens van fer fotos amb el nuvi, vam conèixer la seva família... Molt surrealista de veritat. Nosaltres anàvem insistint que no, que no a tot, però ells vinga a afalagar-nos amb tota classe d'atencions, fins i tot ens van donar un obsequi al marxar.


Increible de veritat. Les històries més bones sempre et passen quan menys les esperes.


3 d’oct. 2009

Un lloc especial

Si hagués de triar un lloc de Shanti Bhavan segurament em quedaria amb aquest hall de la foto. És un espai obert, molt lluminós, que et trobes només entrar a l'escola. És l'espai on cada matí es fa l'assamblea. M'encanta l'immens mapamundi de la paret, és un bon fons per una escola que intenta formar a ciutadans del món. El piano sens dubte és quelcom molt especial, i difícilment pots imaginar-lo a cap altra escola rural per dàlits (intocables) de l'Índia. És aquest tret distintiu de Shanti Bhavan, una escola que no es conforma en donar una educació bàsica, sinó que busca l'excel·lència i una formació integral. Per què carai un dàlit no hauria de tenir dret a aprendre música i tocar el piano com un nen de família rica de Bangalore? Evidentment la música només és un exemple. És una qüestió de drets, d'igualtat d'oportunitats i sobretot de justícia social.

Com és natural una educació d'aquesta mena comporta més recursos i fa que el projecte sigui més difícil de mantenir, però a llarg termini es pretén que aquests nens puguin trencar de veritat els cercles de pobresa en que viuen les seves famílies i comunitats, i ser ells mateixos els agents del canvi, que crein riquesa en tots els àmbits socials, no només en l'econòmic evidentment.


El 2010, ja ho he dit algun cop, és un any important. Al juny acaba la primera promoció de nanos, que van començar fa 12 anys. Tots tenen ganes d'entrar a algun college i molts projectes al cap. Suposo que serà un moment molt alegre, però també trist al mateix temps. Deixar volar a uns nanos amb els que has conviscut i compartit el dia a dia durant 12 anys no deu ser gens fàcil. Per l'staff que porta anys treballant a l'escola aquests nens són com part de la seva família.


2 d’oct. 2009

Palaus de sorra a Devarapalli

Avui un petit parèntesi divulgatiu. En el relat Preetha i Hobbes (Premi al millor relat curt en català dels III Jocs Florals del Katalanischer Salon de Berlin), hi ha un moment de la narració en que vaig mencionar els palaus de sorra de Devarapalli.

Doncs a la foto en podeu veure un. Són les immenses construccions de terra (algunes quasi tan altes com jo) que construeixen les termites pels camps d'aquesta àrea rural on em trobo ara mateix. Concretament la fotografia està presa al costat del Baldev Hospital, a mig camí entre Baliganapalli i Devarapalli.


Haig de reconèixer que aquests termiters em fascinen. Són una obra d'enginyeria impressionant. L'alçada, l'orientació i uns conductes de ventilació ajuden a regular la temperatura, fent que a dins sempre hi hagi una atmòsfera fresca. Tenen diferents cambres per diferents propòsits, i fins i tot tenen un hort on cultiven fongs. Les termites sembren, abonen, desparasiten i recol·lecten la seva collita. Així que si alguna enciclopèdia us diu que l'agricultura la va inventar l'home, és fals, milions d'anys abans les termites i les formigues se'ns van avançar.


Però tot això, tot i ser realment impressionant, no és el que més em fascina. El que em meravella és que són sistemes descentralitzats, on no hi ha cap mena de coordinació ni organització centralitzada. Tot els comportaments i patrons que observem "simplement" emergeixen de la interacció de milions de comportaments simples. És aquesta visió de la
Vida com a generadora d'ordre la que em fascina.

Per cert, que no és molt recomanable apropar-se als termiters (al menys a l'Índia), no per por a que us ataquin les termites, sinó perquè el termiters abandonats sovint són okupats per cobres i altres serps.


Per cert, que avui és
Gandhiji, és celebra l'aniversari de Gandhi. A l'Índia és un dia festiu, i veig que al Google se n'han recordat.

1 d’oct. 2009

12th grade acabat

Doncs ja hem acabat amb els de 12th grade, els dies passen volant. El proper dilluns continuarem amb els de 11th grade. Demà és dia festiu perquè és l'aniversari del naixement de Gandhi. Com veieu a l'Índia tenen festivitats contínuament.

Amb els de 12th grade hem arribat a fer robots capaços de seguir línies, i de buscar boles de color vermell per xutar-les. S'ho han passat molt bé, i avui lamentaven que el taller s'acabés.


A les fotos, en Mani i la Pushpa amb el robot que segueix línies, i a l'altra, la Mahalakshmi en ple procés de construcció.