La cooperació pervertida

Fa unes setmanes vaig llegir un article d’opinió a El Punt que em vaig quedar amb ganes de comentar. Era un article de Jaume Soler, i portava per títol “La cooperació al desenvolupament, una estafa”.

L’article parla del sentit de la cooperació al desenvolupament, de com va nèixer, de l’actual integració institucional d’aquesta, i de com s’ha anat assumint políticament. La veritat és que avui en dia la cooperació està en gran part supeditada als interessos d’estat, i l’ajut oficial al desenvolupament (AOD) s’ha convertit en un element més de la política comercial dels països del Nord i per tant, tal com assenyala en Jaume Soler, de colonització directa dels països del Sud. De manera que, en aquest món al revés, em arribat a un punt en que certes pràctiques de la cooperació al desenvolupament tenen un rol important dins les noves formes d’explotació i control dels països empobrits.

Els editors d’El Punt van destacar dues frases de l’article que val la pena recordar: Cal superar la trampa del sistema que ha integrat la cooperació per pervertir-la i s’ha de passar a l’acció solidària; L’autèntica solidaritat s’ha de defensar amb valentia i amb entusiasme, però amb una mica més d’intel·ligència i eficiència política.

Us animo a que, si hi esteu interessats, el llegiu sencer.

Personalment, al llegir-lo em va fer pensar en un article de David Llistar que parlava de l’anticooperació Nord-Sud, i que ja vaig comentar en aquest blog fa temps. Aquell article presentava la noció d'anticooperació Nord-Sud i apuntava alguns dels seus principals mecanismes. Partia de tres hipòtesis que val la pena recordar:

1.- Que la majoria de contextes en els que viuen els habitants del Sud Global depenen, en gran mesura i en grau creixent, de decisions i actituds d'habitants del Nord Global.

2.- Que el que anomenem ajuda Nord-Sud (o "cooperació al desenvolupament") és una contribució positiva molt menor que les contribucions negatives que rep el Sud Global des del Nord Global (crèdits condicionats, venta d'armes, control migratori, paraïsos financers, acords comercials, etc.).

3.- Que la majoria d'aquestes contribucions negatives es produeixen com a conseqüència de la lògica d'empreses i Estats que volen crèixer i assegurar-se recursos i mercats.

PD: La il·lustració és d’Eneko.

Nominat als c@ts 2009

Fa un temps ja us vaig parlar dels Premis C@ts, uns guardons populars als millors blogs escrits en català, als quals no et presentes, sinó que et nominen els altres bloggers. No s'han de confondre amb els Premis Blocs Catalunya, que tenen un funcionament diferent (i que per cert tenen el període de votacions obert fins al 10 de setembre).

Doncs fa uns dies que ja hi ha la llista dels nominats finals als C@ts, i el Com gotes a l'oceà ha quedat entre aquests, concretament dins la categoria de Blog compromès. La veritat és que estar nominat ja és un premi, sobretot perquè són guardons populars i t'han escollit altres bloggers. A més, comparteixo nominació amb quatre bloggers molt coneguts, que escriuen blogs que ja són de referència, dos dels quals (Zel, Ferran) segueixo des de fa molt de temps. Així que és tot un honor. Enhorabona a tots els nominats d'aquesta i d'altres categories!

Els altres blogs nominats dins la categoria Blog compromès són els següents (val la pena que us hi passeu):

- Ara mateix
- Connexions [from Tarragona]
- In varietate concordia
- La garrofa de Mont-roig

A partir de l'1 de setembre es podrà votar a través d'uns formularis a la pàgina dels premis, on de moment podeu passejar-vos pels blogs nominats a les diferents categories, quelcom ben recomanable, ja que sempre es descobreixen coses noves i interessants.

La maledicció de ser nena (V)

Aquests posts malauradament ja s’han convertit en una sèrie dins del blog (veure I, II, III, IV). Aquest cop però, és per comentar una bona notícia. Llegeixo al blog d’Aasara que per primer cop a Nova Delhi hi han hagut més naixements de nenes que de nens.

Com ja he comentat altres vegades, els infanticidis i feticidis de nenes encara són habituals en moltes parts de l’Índia. Les raons són tan complexes com antigues, i estan lligades a l'extrema pobresa, a prejudicis, i a tradicions milenàries, com per exemple la dot que han de pagar les famílies quan una filla es casa, fet que a vegades pot provocar la ruina de famílies que ja tinguin altres nenes. A l’Índia tenir una nena implica gastar durants anys uns diners per a una persona que quan es casi marxarà de casa i formarà part d’una altra família, la del marit.

El Govern per intentar solucionar el problema, va prohibir les proves per determinar el sexe del fetus, i diversos col·lectius mèdics han llançat campanyes per conscienciar els seus col·legues per tal que no col·laborin en els avortaments. Moltes ONGs també van fer campanyes per lluitar pels drets de les dones, i finalment sembla que es comencen a percebre algunes millores, com la citada de Nova Delhi, on fins ara sempre naixien més nens que nenes.

La dot, abolida oficialment des del 1961, segueix essent una pràctica molt extesa i no només provoca que algunes famílies no vulguin tenir nenes, sinó que sovint genera problemes que acaben amb violència cap a la dona. Es calcula que 7.000 dones a l’Índia són assasinades per les seves famílies anualment, a causa de lleis no escrites en disputes per les dots. Això normalment és degut a l’incompliment del pagament de la dot.

Árbol adentro

Vaig quedar encantat amb El mono gramático, així que vaig tornar a Octavio Paz amb moltes ganes, i no m’ha defraudat. Árbol adentro (Seix Barral, 1987) és un llibre de poemes que si no vaig errat va ser l’última obra poètica que va publicar en vida.

És un llibre de maduresa, d’un poeta molt gran. Està dividit en cinc parts, i conté poemes molt diversos. Com a curiositat us diré que entre el variat recull, hi ha poemes dedicats a pintors que ens són força propers, com Joan Miró o Antoni Tàpies.

L’he llegit a la platja gairebé en la seva totalitat, interromput de tant en tant per alguna pilota de voleibol mal dirigida. Són els petits problemes de llegir a la platja.

Us deixo dos poemes, el primer pertany a la primera part del llibre i ja l’havia comentat en aquest post; el segon pertany a la cinquena part i es titula igual que el llibre.

Hermandad (Homenaje a Claudio Ptolomeo)

Soy hombre: duro poco
y es enorme la noche.
Pero miro hacia arriba:
las estrellas escriben.
Sin entender comprendo:
también soy escritura
y en este mismo instante
alguien me deletrea.

Árbol adentro

Creció en mi frente un árbol.
Creció hacia adentro.
Sus raíces son venas,
nervios son sus ramas,
sus confusos follajes pensamientos.
Tus miradas lo encienden
y sus frutos de sombras
son naranjas de sangre,
son granadas de lumbre.
Amanece
en la noche del cuerpo.
Allá adentro, en mi frente,
el árbol habla.
Acércate, ¿lo oyes?

Octavio Paz (Árbol adentro, 1987).

Left-Handers' Day 2009

Doncs això, que avui els esquerrans celebrem la nostra diada, felicitats a tots. Si voleu saber més coses sobre què comporta ser esquerrà, podeu passar-vos per un post que vaig escriure fa temps.

El Aleph. La lírica metafísica de Jorge Luis Borges

Tot i haver llegit contes i poemes solts de Borges, mai n’havia llegit un llibre sencer. El Aleph (Alianza Editorial, 2008) és un recull deliciós de divuit relats, entre els quals hi podem trobar alguns dels seus contes més famosos (i elogiats).

A mi m’han agradat especialment El immortal, El zahir, La escritura del dios, i El Aleph. Destacaria sobretot el primer d’aquests, que obre el llibre, i posa el llistó altíssim.

Tot els relats en general reflexen molt bé les seves inquietuts intel·lectuals, com la mitologia, la matemàtica, la teologia o la filosofia; i es nota que hi ha alguns temes que l’obsessionaven, com el temps, l'infinit, els laberints o la mateixa realitat.

La veritat és que Borges ha esdevingut no només un autor destacat de la literatura llatinoamericana de la seva generació, sinó directament un dels grans de la literatura en español i universal. Val la pena llegir-lo.

"[…] La codicia de ver a los Inmortales, de tocar la sobrehumana Ciudad, casi me vedaba dormir. Como si penetraran mi propósito, no dormían tampoco los trogloditas: al principio inferí que me vigilaban; luego, que se habían contagiado de mi inquietud, como podrían contagiarse los perros. Para alejarme de la bárbara aldea elegí la más pública de las horas, la declinación de la tarde, cuando casi todos los hombres emergen de las grietas y de los pozos y miran el Poniente, sin verlo. Oré en voz alta, menos para suplicar el favor divino que para intimidar a la tribu con palabras articuladas. Atravesé el arroyo que los médanos entorpecen y me dirigí a la Ciudad. Confusamente me siguieron dos o tres hombres. Eran (como los otro de ese linaje) de menguada estatura; no inspiraban temor, sino repulsión. Debí rodear algunas hondonadas irregulares que me parecieron canteras; ofuscado por la grandeza de la Ciudad, yo la había creído cercana. Hacia la medianoche, pisé, erizada de formas idolátricas en la arena amarilla, la negra sombra de sus muros. Me detuvo una especie de horror sagrado. Tan abominadas del hombre son la novedad y el desierto, que me alegré de que uno de los trogloditas me hubiera acompañado hasta el fin. Cerré los ojos y aguardé (sin dormir) que relumbrara el día. […]"
Fragment d’El immortal (dintre d’El Aleph), Jorge Luis Borges, 1949.

Escolarització a l'Índia

Fa uns dies al blog d’AASARA van publicar un article sobre la històrica llei per escolaritzar els nens de l’Índia. Ja havia llegit la notícia anteriorment en altres mitjans, i crec que val la pena dedicar-hi unes línies.

La llei diu bàsicament que l’estat haurà de garantir l’educació gratuïta i obligatòria a tots els nens d’entre els 6 i els 14 anys. Fins aquí, em sembla que tots estarem d’acord en que és un gran pas, especialment perquè l’Índia és un país amb 70 milions de nens que no van a l’escola.

El problema, o més ben dit les incògnites, són com carai ho farà l’estat per fer complir la llei. Els que hem estat a l’Índia i hem visitat escoles públiques i privades tant a les ciutats com en zones rurals, crec que coincidirem en contenir l’eufòria fins que no comencem a veure accions concretes. Ara per ara, en un país de 1100 milions d’habitants que dedica el 3% del PIB a l’educació, tot el que planteja aquesta llei sembla força difícil d’aconseguir.

De fet, ningú sap com l’estat indi farà front a les immenses inversions que implicarà complir aquesta llei. S’han fet promeses d’obrir més escoles públiques, de fer escoles per a nens amb necessitats especials, i segons sembla també s’obligarà als col·legis privats a reservar el 25% de les places per a nens pobres.

Un punt fosc, és que enlloc es parla de millorar la qualitat de l’educació pública, que a l’Índia està a anys llum de l’educació privada. Ja es poden anar construint noves escoles, que si no s’augmenten els recursos i es milloren les infraestructures de les existents, l’educació pública seguirà funcionant en condicions molt precàries, sobretot a l’Índia rural i als slums de les grans ciutats.

Ja veurem com evoluciona el tema, però en tot cas i sigui com sigui, el fet que l’Índia es plantegi aquests reptes ja és per si sol una bona notícia.

Gayatri Mantra

Avui va de curiositats. El Gayatri Mantra és l’oració hindú més famosa a l’Índia. Els brahmans (sacerdots) la reciten a l’alba i durant la posta de sol. És un mantra de 24 síl·labes, en sànscrit, dedicat a Savitrí (deú del Sol, Aquell del que tots neixen). El seu origen està ens els Veda, i concretament és un fragment d'un himne del Rig Veda.

A l’Índia és molt popular, i a part d’escoltar-lo als temples recitat per brahmans o als carrers recitat per saddhus, també el pots escoltar en infinitat de situacions, per exemple en versions musicalitzades als timbres de les cases o en melodies de telèfons mòbils.

Diuen que el significat del Gayatri és fàcil i profund alhora. No demana misericòrdia ni perdó; demana un intel·lecte clar, per tal que la veritat hi pugui ser reflexada correctament, sense desfiguració.

Després de sentir-lo tants cops (era el timbre de la casa de la directora del col·legi a Bagepalli), per curiositat vaig buscar-ne la traducció a alguna llengua que pogués entendre (és a dir català, castellà o anglès), i la sorpresa és que hi ha moltes traduccions però completament diferents. Això ja sol passar en textos tan antics, i especialment en llengües com el sànscrit que ja no s’utilitzen i on cada paraula té molts significats diferents.

Simplement com a curiositat, us deixo l’original i tres traduccions ben diferents agafades a l’atzar d'entre moltes altres. Sense tenir ni idea de sànscrit, m'inclino a pensar que la més fidel deu ser la segona.

Om bhur bhuvah svaha
tat savitur vareniyam
bhargo devasya dhimahi
dhiyo yo nah prachodayat

Traducció 1
Que poguem obtenir la glòria excel·lent del déu Savitrí
Així ell pugui estimular les nostres oracions

Traducció 2
Terra, espai i Cel
Aquest déu del Sol adorable
En la seva llum de déu medito
Meditant en aquell, nosaltres ens entusiasmem

Traducció 3
Om! Això és aquest món, el manifest, el sutil i el celestial, que està més enllà de tot.
Això és, el Senyor Sobirà, que es manifesta en el principi lluminós i il·luminador del poder del Sol, el més Excels, que conté el poder de tots els déus.
Meditem en Això-Déu-Absolut-Llum que ens confereix saviesa, benaventurança i alliberament.
Que Això inspiri i propiciï la il·luminació del nostre enteniment i consciència.