30 de juny 2009

School of Angels

Avui us recomano un article publicat a l’Outlook Business sobre Shanti Bhavan, l’escola on vaig treballar el meu primer cop a l’Índia.

Últimament el projecte de
Shanti Bhavan, que tot i alguns problemes econòmics segueix endavant, ha aparegut a diferents mitjans degut a algunes bones notícies que ja he comentat en el blog (1,2). Però l’article de l’Outlook Business és especialment interessant perquè descriu força bé els trets que fan que aquest projecte educatiu es diferenciï dels enfocaments habituals.

Us deixo un petit fragment:


[...] It’s a residential school alright. But nothing about Shanti Bhavan gives away the fact that it caters to disadvantaged dalit children from below-poverty-line families. Here’s where over 200 students, 180 of them dalits, live, get educated and dream of a future unthinkable to their folks back home. Shanti Bhavan’s aim is to give world-class education to its students so that these children of sewer cleaners, bonded labourers and masons can become society leaders as lawyers, environmentalists and astronauts.

Students are only taken in at the age of four and they spend the best part of the next 13 years at Shanti Bhavan. They are charged no fees. Its first batch (begun in 1997) will pass out next year. Shanti Bhavan was in the news this year and the last because all its tenth-graders achieved first division in the Indian Certificate of Secondary Education (ICSE) exams. [...]
Llegir-lo complet.

27 de juny 2009

Ubik

He acabat Ubik (La Factoría de Ideas, 2009) de Philip K. Dick, un clàssic de la literatura contemporània. Per molts és la millor novel·la de Dick, però jo no m’atreveixo a afirmar-ho perquè ni he llegit gaires llibres de l’autor, ni sóc cap apassionat de la ciència ficció.

De fet diuen que
Dick és l’escriptor de ciència ficció més apreciat pels lectors a qui no els sol agradar la ciència ficció.

A mi
Ubik m’ha agradat, és divertida, sarcàstica i plena de plantejaments metafísics. Dick dibuixa un futur (està ambientada en el llavors encara llunyà 1992) ple de telèpates i persones amb capacitats psíquiques que les empreses utilitzen pel seu profit. Un futur on els morts es mantenen congelats en estat de semi-vida, des del que poden donar consells als vius fins que moren del tot. La novel·la planteja múltiples realitats una dins de l’altra, i els protagonistes estan perduts sense saber que és real i què no ho és, de fet ni tan sols saben si estan vius o ja estan morts.

Us la recomano per passar una estona entretinguts, amb una novel·la molt diferent de qualsevol altre que he llegit.


És curiós com a vegades és menysté una mica el gènere de la ciència ficció. Molta gent considera que són obres només per adolescents, però hi ha una ciència ficció molt sèria, i no cal anar a les grans obres com
1984 o Un món feliç que evidentment fan profundes reflexions sobre l’esdevenir humà. A Catalunya per cert, el gran best-seller de la nostra literatura contemporània és el Mecanoscrit del segon origen de Pedrolo, un clàssic de la ciència ficció.

26 de juny 2009

Flames vives

«Sigueu flames vives» solia dir Vicenç Ferrer a els padrins i visitants que passaven per Anantapur. Es referia a que quan tornessin a casa seva, comuniquessin el que havien pogut veure en primera persona, que fossin com llums que desvelessin a la família i als amics una realitat que no tothom coneix, o que no tothom té ganes d’encarar.

Per això he trobat encertada la iniciativa
Mantengamos viva la luz, una web que han creat des de la Fundació Vicenç Ferrer, i que vol ser un espai on tothom que vulgui pot fer el gest simbòlic d’encendre un llum en memòria de Vicenç Ferrer.

La Fundació per cert ha anunciat que el dia
1 de juliol es farà un funeral públic a Barcelona, a la la basílica de Santa María del Mar a les 19:30. Hi assistirà l’Anne Perry, que no es podrà quedar gaires dies perquè les circumstàncies actuals fan que tingui molts assumptes urgents a Anantapur. A partir del proper octubre i ja amb més calma s’organitzaran altres actes d’homenatge per tal que tots els padrins i socis puguin participar-hi.

22 de juny 2009

Música des d'Anantapur

Avui ha tingut lloc el funeral de Vicenç Ferrer, una cerimònia cristiana on també s'han fet lectures del Bhagavad Gita (llibre que comentava fa pocs dies) i de l'Alcorà.

Però més que paraules, avui prefereixo posar-vos música. És una cançó amb música de Sudhaka, lletra de Nirmal Kumar, i interpretada per Nina, una bona amiga de la família Ferrer. És una cançó que em trasllada a Anantapur, al campus de la fundació, el primer lloc on la vaig escoltar. Avui segons el programa del funeral, l'haurà interpretat una coral de nens i nenes amb discapacitats dels projectes de la fundació. Una de les frases de la cançó diu: "encara que passin generacions i generacions, mai oblidarem el nom de Vicente".

19 de juny 2009

Vicenç Ferrer. In Memoriam


Actualització: Només amplio la informació d'abans dient-vos que aquesta nit a TV3 faran una programació especial dedicada a Vicenç Ferrer. Arran de la mort del cooperant català a l'Índia, TV3 reemet l'interessant entrevista que Núria Solé li va fer en el programa "(S)avis". I, tot seguit, el documental "Invisibles", que ofereix una mirada sobre les accions de les ONG a diferents punts del món de la mà dels directors Isabel Coixet, Mariano Barroso, Javier Corcuera, Fernando León de Aranoa, i Wim Wenders.
Aquesta matinada ha mort
Vicenç Ferrer a Anantapur, envoltat de la seva família. Aquest matí a les 9 el meu blog ja tenia deu vegades més visites que l’habitual, la gran majoria provinents de la cerca “Vicenç Ferrer” al Google. I la pàgina web de la Fundació Vicenç Ferrer s’ha col·lapsat de l’allau de visites i a estones no funciona.

Quan hi pogueu
entrar, veureu que han creat una secció especial amb un missatge de l’Anna, en Moncho, en Jordi i la resta de la família, on també es poden deixar notes de condol. Es pot llegir la biografia d’en Vicenç, veure fotos dels seus inicis i mirar un vídeo.

Personalment, vaig conèixer
Vicenç Ferrer el 6 de gener del 2006. És una data difícil d’oblidar. Vaig entrar al seu despatx del campus d’Anantapur i em va espetar un «Tu qui ets? I què fas a la vida?». Era la seva manera de sorprendre a la gent, de cop et llançava una pregunta que et deixava totalment tallat, i immediatament es posava a riure amb ganes. Amb un riure d’aquests que s’encomana.

La seva feina a Anantapur és quelcom impressionant. Si mai teniu l’oportunitat de viatjar al sud de l’Índia, us recomano molt anar a veure-ho amb els vostres propis ulls. En aquest blog he parlat molts cops d’ell, però segurament l’entrada més completa és
la que va obrir la secció “persones clau”.

Acabo amb unes quantes cites de pensaments indis al voltant de la mort.

Com un mar, entorn de l’assolellada illa de la vida, la mort canta nit i dia la seva cançó sense fi.

Rabindranath Tagore

La tristesa de la separació i de la mort és el més gran dels enganys.

Mahatma Gandhi

Jo no sóc el meu cos; sóc més. Jo no sóc la meva parla, els meus òrgans, l’oïda, l’olfacte; això no sóc jo. La ment que pensa, tampoc sóc jo. Si res d’això sóc, llavors, qui sóc? La consciència que roman, això sóc.

Ramana Maharshi

Per al que neix la mort és segura
i per al que mor segur és el nèixer per això davant l’inevitable no ajuda lamentar-se sobre el que sempre ha estat
Bhagavad Gita

[…] no hi ha ignorància ni extinció de la ignorància, i així successivament fins que arribem al fet que: no hi ha decadència ni mort ni extinció de la decadència ni de la mort. No hi ha sofriment ni causes del sofriment ni camí ni etapes. No hi ha facultat de conèixer ni objectius ni no-objectius […]

Sūtra del cor

La consciència (vipashcit) mai no neix ni mai no mort.
No ve de cap altre ésser, ni cap ésser en surt. No nascuda, eterna, constant, primordial. No mor quan mor el cos.
Katha Upanishad

18 de juny 2009

Premis Blocs Catalunya i Premis C@ts

Fa unes setmanes vaig avisar de que es convocaven per segon cop els Premis Blocs Catalunya, que aquest any tindran le cerimònia d’entrega a Vic a l’octubre.

Doncs bé, ja s’ha tancat el període d’inscripció (603 blogs inscrits) i comença el període de votacions, que durarà fins el 10 de setembre.

Aquest any les categories són: blogs corporatius, blogs personals, cultura, educació, formats audiovisuals, literatura, política i TIC. Com es fàcil d’endevinar, la categoria de blogs personals, que és on vaig presentar el meu, és la que té amb molta diferència més blogs candidats, ja que s’acaba convertint en el calaix on s’apunten tots els blogs que no encaixen amb les altres categories.

Així que si us ve de gust, ja podeu votar els blogs que més us agradin. Per votar cal donar un email, i només es pot fer un vot per categoria. Dintre de la categoria de blogs personals, a part del meu com no, vull destacar-ne alguns altres escrits per persones que solen passar-se sovint per aquí (he fet un cop d'ull ràpid així que potser em deixo algú).

Ara mateix - Roser
In Varietate Concordia - Ferran
La volta dels 25 - Marc
Una real utopia - Aina

Vull parlar d’una altra iniciativa que també arriba a la segona edició. Es tracta dels Premis C@ts, també per blogs, i que s’autodefineixen com “els premis populars de la Catosfera”. En aquest cas de l’1 al 30 de juny hi ha un període de proposta de blogs per les 12 categories, en que pot participar tothom, tingui blog o no. Després d’aquesta primera fase, hi haurà un període de votació dels nominats mitjançant un formulari. Els nominats seran els blogs que hagin estat proposats més vegades durant la primera fase. La fase de proposta de blogs és molt oberta i les normes donen molta llibertat, suposo que els organitzadors compten amb la bona fe dels participants, perquè el sistema dóna la sensació de permetre moltes trampes. M’agrada però que hi hagi una categoria com la de “blog compromès”, cosa que he trobat a faltar a les dues edicions dels Premis Blocs Catalunya, però evidentment no sóc parcial en aquest sentit ja que és la categoria on possiblement el meu blog s’adapta més bé.

15 de juny 2009

Entre el llop i Arjuna

Aquests dies he estat rellegint simultàniament El llop estepari de Hesse i el Bhagavad Gita. Tot i ser dos llibres completament diferents ―un és una de les grans obres clàssiques de la literatura del segle XX, i l’altre un capítol d’una història èpica índia escrita fa més de dos mil anys―, tenen alguns punt en comú.

Tot i que
El llop estepari no és ni molt menys un llibre sobre l’Índia, es nota que Hesse ja havia visitat el país, per moltes referències que fa, i ja havia escrit cinc anys abans el Siddhartha. I de fet, en aquesta relectura he trobat alguns detalls que m’havien passat per alt, com per exemple quan el protagonista regira les butxaques d’un cadàver i troba una targeta personal que diu “Tat Tvam Asi”. En el llibre no s’explica, però en sànscrit vol dir “tu ets allò”, una fòrmula molt repetida en el Vedanta Advaita.

  • El llop estepari (Proa, 1999): ja en vaig fer la ressenya en el seu moment, així que em remeto a ella. La relectura m’ha impressionat tant o més que la primera vegada. M’encanta com escriu Hesse, i segueixo pensant que El llop estepari és la novel·la curta més intensa que he llegit.
  • Bhagavad Gita (Trotta, 2005): es tracta d’un text religiós (d’entre el segle V i segle II a. C.), que en realitat, tot i ser un llibre per si sol, també és un capítol de la gran obra èpica índia, el Mahabharata. És probablement el text més important per l’hinduisme, i tot el llibre és un diàleg entre Krishna i Arjuna, tot just abans de començar una batalla al camp de Kurukshetra. Es considera que els seus principis representen la culminació dels pensaments vèdic, del ioga, del vedanta i del tantrisme. Això fa que molts estudiosos el considerin una guia breu de la filosofia hindú, i també una pràctica autoguia de la vida. Un llibre molt interessant de llegir. Si no heu llegit abans sobre hinduisme o vedanta, us recomano llegir-ne alguna edició més planera, sense tants comentaris, perquè aquesta amb comentaris de Shankara que jo he llegit és bastant densa i pot espantar a més d’un.

12 de juny 2009

Contra el Treball Infantil

Avui 12 de juny és el dia contra l'explotació laboral infantil. Tot i que a Catalunya l’explotació laboral infantil és gairebé inexistent, la realitat és que a tot el món hi ha més de 100 milions de nens i nenes treballant en unes condicions deplorables.

Els països en vies de desenvolupament i els països en conflicte són els més afectats, i com sol passar, les nenes són les més perjudicades. Moltes són obligades a deixar l’escola per fer tasques domèstiques a casa (cuidar dels germans, cuina, neteja, transportar aigua..). Tasques que sovint han de combinar amb altres formes d’activitat econòmica fora de la llar. És una cosa que malauradament he vist molts cops a l’Índia.


Si algú hi està interessat us recomano mirar aquest informe sobre la implicació de les nenes al treball infantil:
Give girls a chance - Tackling child labour, a key to the future.

I si algú treballa a escoles i vol material pedagògic sobre el tema, per tractar-lo a classe, aquí teniu un bon
dossier.

11 de juny 2009

300

Aquest és l’article 300 d’aquest blog. El temps passa ràpid a la blogosfera, i el Com gotes a l’oceà ja té un any mig.

Curiosament, en un moment en que he baixat una mica el ritme de publicació, fet que també ha repercutit en les visites, m’ha arribat un
PageRank 5.

Potser molts no sabreu què és el
PageRank. Es tracta d’un índex que fa servir Google per mesurar la popularitat de les pàgines web (si teniu instal·lada la barra de Google al navegador ho podreu veure en una barreta verda). Un PageRank d’un valor de 5 ja és força difícil d’obtenir. Vol dir bàsicament que hi ha moltes pàgines que t’enllacen o, en cas que siguin poques, que aquestes són molt importants.

Així que moltes gràcies a tots els que m’enllaceu, als que algun cop heu referenciat el blog, i també als lectors habituals i esporàdics que passeu per aquí (ja sigui via blog, via feed, via facebook, …).


Continuarem camí dels 400 :)


8 de juny 2009

Europa (em) decepciona

Després d’una campanya per oblidar, i d’una participació ridícula, arriben els (esperats) lamentables resultats.

Crec que no descobriré res de nou a ningú que llegeixi aquest blog, si dic que a part de
ser esquerrà, també sóc d’esquerres (que no d’Esquerra, a ningú més li molesta l’apropiació d’aquesta paraula per part d’ERC?), així que el fet que Europa encara giri més a la dreta és quelcom que em preocupa i bastant.

També em preocupa que algunes persones ―ahir vaig parlar amb vàries―, creguin que no anar a votar és un càstig als partits (o als polítics); “
Abstenció Activa” són dues paraules que per mi no tenen sentit de costat, passa el mateix amb “Intel·ligència Militar” per posar un exemple. El problema d’aquesta suposada abstenció activa és que queda dil·luïda dins de l’immens menfotisme i la desídia de la resta, i per tant mai comptarà per res. Si algú vol exercir vots crítics o de càstig, hi ha l’opció del vot en blanc (he llegit a algun mitjà que s’ha multiplicat per cinc!); també hi ha l’opció del vot nul, que permet ser creatiu i sorprendre els/les pobres vocals de la mesa; i finalment, l’opció de votar a partits minoritaris (que n’hi ha de tots colors) i enriquir una mica el panorama electoral.

5 de juny 2009

Meira Kumar

Per primer vegada a la història, una dona dàlit (“intocable”) presidirà la cambra baixa del Parlament a l’Índia (Lok Sabha). Es tracta de Meira Kumar, que amb 64 anys, ha estat elegida per unanimitat pels congressistes després que Sonia Gandhi proposés la seva nominació.

És sens dubte una bona notícia. A l’Índia, “la democràcia més gran del món”, hi viuen uns 165 milions de dàlits, que tot i que el sistema de castes està oficialment abolit, segueixen tenint dificultats per aconseguir treball, vivendes o per accedir a l’educació i a la sanitat.


Per cert, que em sembla que encara no havia comentat que a les passades eleccions legislatives de l’abril i maig es va imposar el Partit del Congrés (centre-esquerra) del primer ministre indi
Manmohan Singh.

3 de juny 2009

La porta de Tannhäuser

A punt d’acabar dues re-lectures (El llop estepari i Bhagavad Gita) ja tinc més a prop la lectura d’Ubik de Philip K. Dick (La Factoría de Ideas, 2009).

Com sempre en faré la ressenya en el seu degut moment. Avui simplement em passa que llegint la contraportada, on es fa referència a l’obra
Sueñan los androides con ovejas eléctricas que va servir de base pel guió de la pel·licula Blade Runner, m’ha vingut al cap aquella fantàstica frase que ja s’ha convertit en una de les més famoses de la història del cinema:

És dur viure amb por, oi? En això consisteix ser esclau. Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Naus d’atac en flames més enllà d'Orió. He vist Raigs-C brillar en la foscor prop de la Porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes a la pluja. És hora de morir.