2es Jornades de la Catosfera

Aquest passat cap de setmana a Granollers es van celebrar les 2es Jornades de la Catosfera (la blogosfera catalana), aquest cop anomenades CDigital’09.

Ha estat un esdeveniment interessant i com sempre en aquests casos et permet desvirtualitzar amb persones que només coneixes a través de la xarxa.

Només vaig assistir a les sessions del dissabte, i les dues taules que vaig trobar més interessants van ser les de La construcció de la veritat i Mitjans 2.0. Aquí podeu veure el programa sencer.

S’ha d’aplaudir que en un event en el qual es parla de blogs, durant les intervencions es poguessin enviar qüestions i comentaris als ponents a través del Twitter i del Google Moderator. Comentaris que quedaven reflexats a les pantalles que hi havia darrera els ponents.

Tot i que les sessions no estan organitzades per continguts temàtics dels blogs sinó per temes més transversals, com sempre en aquests events generalistes vaig trobar a faltar que es parlés de blogactivisme i de la relació dels blogs amb el Tercer Sector i els Moviments Socials. Anant a aquests events sembla com si l’activisme a la xarxa només fos polític o lingüístic. On són les ONGs que tenen blogs, les campanyes solidàries a la xarxa, o els cooperants que escriuen els seus blogs des de sobre el terreny?

També vaig trobar a faltar xerrades una mica més tècniques, entenc que és un event pel públic en general, però crec que es podrien tractar temes amb una mica més de profunditat. Quan la ponència es limita a presentar un projecte que ja pots consultar a Internet, sense que hi hagi una visió crítica o d'opinió, jo tinc la sensació de perdre el temps.

Tot i aquest parell de crítiques, la meva valoració de l’esdeveniment és globalment positiva, a més tenint en compte que s'ha organitzat en un temps rècord (enhorabona al Marc Vidal i a tota la gent de l'organització). Espero que hi hagi un CDigital al 2010.

Vicenç Ferrer. Mostres de recolzament

Vicenç Ferrer va ser traslladat abans d’ahir a un hospital de Vellore, a l’estat de Tamil Nadu, per rebre una atenció mèdica més especialitzada. Ahir el seu estat va empitjorar, però avui torna a estar estable i ja es parla de treure-li la respiració assistida.

Jordi Folgado, nebot de Vicenç Ferrer i màxim respresentat de la FVF a Espanya ha dit en una entrevista per la ràdio des d’Anantapur que creu que en Vicenç se’n sortirà d’aquesta. Tant de bo sigui així.

Des de fa uns dies a la pàgina web de la FVF han habilitat una àrea on es poden deixar missatges d’ànim i recolzament per en Vicenç, per la família i per l’equip de la FVF. Us animo a que ho feu, ja hi ha més de 400 missatges.

Anna Perry, la dona de Vicenç Ferrer, ha cancel·lat totes les presentacions que tenia que fer a Espanya del seu llibre Un pacto de amor (Espasa, 2009), per raons evidents. Tinc el llibre a mig llegir, i ja en faré la ressenya quan l’acabi, però des d’ara ja us recomano llegir-lo. Indispensable per entendre els projectes d’Anantapur. Com a curiositat us diré que ha estat escrit en la mateixa màquina d’escriure amb la qual es van redactar els primers projectes l’any 1969 a Anantapur.

Passi solidari - Slumdog Millionaire

Demà dia 24 de març, Filmax i uns quants cinemes d'Espanya donaran tota la recaudació de la pel·lícula Slumdog Millionaire a dues ONGs que ajuden als nens de l'Índia: PLAN España i Sonrisas de Bombay.

Així que si encara no l'heu vist us recomano que aprofiteu i que hi aneu demà. I si ja l'heu vist, sempre podeu tornar-hi per una bona causa.

Podeu consultar la llista de cinemes aquí.

PD: A Girona el passi solidari el fan als Cinemes Oscar.

Ànims Vicenç!

Vicenç Ferrer, de 88 anys, va ingressar ahir en estat crític a l'hospital d'Anantapur després de patir una embòlia cerebral. Tot i que les fonts mèdiques informen que les seves constants vitals són estables també afirmen que les properes hores són molt crítiques.

La notícia ha trasbalsat Anantapur i també Espanya (on hi ha més de 160.000 col·laboradors).

A la web de la fundació aniran informant si hi ha novetats.

Shanti Bhavan als Sony Photographer of the Year Awards 2009

Una bona notícia. Aquesta fotografia d'Amiran White que encapçala el post, ha estat premiada als Sony Photographer of the Year Awards. Cliqueu sobre ella per fer-la més gran.

La foto està feta a Shanti Bhavan, projecte on vaig treballar de voluntari el meu primer cop a l’Índia, i que ja us he comentat vàries vegades en aquest blog. La imatge reflexa perfectament l’atmosfera de tranquil·litat d’un vespre qualsevol al hall de l’escola, on una nena (en aquest cas la Preetha, 12 anys) està practicant al piano mentre la resta de nens fan els deures a les aules.

Que una dàlit (intocable) toqui el piano en un poblet remot de l’Índia rural, us puc assegurar que no és gens habitual, de fet és quelcom extraordinari i meravellós.

A més, alguns mitjans importants (Telegraph, Guardian) s’han fet ressó del premi, fet que sempre és important per qualsevol organització.

Us recomano visitar la web de l’Amiran White, una fotògrafa itinerant que ara corre per l’Índia, i més concretament la galeria de fotos que va fer a Shanti Bhavan. Genials.

M’he despertat en la mateixa vida en la qual m’havia adormit

Hi ha escriptors amb els que connectes de seguida, llegint-ne unes poques pàgines te n’adones. Sembla que haguessin escrit aquell text pensant precisament en tu.

El 2008 això em va passar amb Hermann Hesse (El llop estepari) i Octavio Paz (El mono gramático), i aquest 2009 ho he sentit per primer cop amb Fernando Pessoa.

De Pessoa n’havia llegit poemes solts, i vaig entrar a la Llibreria Geli amb la idea de comprar-ne una antologia. Però molt ben aconsellat, en vaig sortir amb una edició bilingüe portuguès-català dels Poemes d’Álvaro de Campos (un dels heterònims de Pessoa, poetes inventats per l’autor).

El llibre editat per Quaderns Crema és un recull dels poemes d’Álvaro de Campos, enginyer-poeta i el més modern dels heterònims de Pessoa. La traducció al català és de Joaquim Sala-Sanahuja, que ha fet un treball molt bo. La semblança del portuguès amb el català fa que tot i no conèixer bé la llengua, puguis disfrutar amb la versió original dels poemes.

De Pessoa no en diré rés que segurament no sapigueu ja. Ha estat un dels grans de la llengua portuguesa i de la literatura europea, per molts ha estat el gran poeta de la modernitat. Els seus poemes són un exemple clar de la relació entre filosofia i poesia, i de fet Pessoa és un dels grans mestres de la filosofia del llenguatge. Escriu els poemes com un enginyer que mitjançant paraules quotidianes va creant realitats noves.

El títol d’aquest apunt per cert, és un vers del poema Lisbon Revisited (1926), del qual us en regalo un fragment. Que vagi de gust.

[…]

M’he despertat en la mateixa vida en la qual m’havia adormit.
Fins i tot els meus exèrcits somniats han estat derrotats.
Fins i tot els meus somnis s’han sentit somniats.
Fins i tot la vida tan sols desitjada m’afligeix―fins i tot
aquella vida…
Comprenc a intervals connexos;
escric a lapsus de cansament;
i un tedi fins i tot del tedi em rebat a la platja.

No sé quin destí o futur escau a la meva angoixa sense
governall;
no sé quines illes del Sud impossible m’esperen nàufrag;
o quins palmerars de literatura em donaran almenys un
vers.

[…]

Vergonyós

El passat febrer quatre ONGs (Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace i la Fundació per la Pau) van denunciar que Espanya no compleix la nova llei d’armes.

Segons l’article 8è de la recent llei espanyola d’armes, s’estableix “que no s’autoritzaran exportacions d’armes quan existeixin indicis racionals que aquestes es poden fer servir en accions que pertorbin la pau, la seguretat i els drets humans”.

Sembla ser però, que el Govern Central va autoritzar durant el primer semestre de 2008, la venda de material de defensa a països com Israel, Colòmbia o el Pakistan entre molts d’altres.

Es podrien destacar molts casos, però els d’Israel i Colòmbia són especialment flagrants, i coneguts per tothom.

Durant el 2008 Espanya ha venut armament a Israel per un valor de 1,5 milions d’euros, el 95% dels quals ha estat destinat a les forces armades israelianes, que ja sabem tots perquè fan servir les armes i a on.

Pel que fa a Colòmbia, el 2008 Espanya va transferir armes al país per un valor de 110 milions d'euros!! A un país on fa més de 4 dècades es viu un conflicte armat. Sembla ser però que no existeixen “indicis racionals de que aquestes armes es puguin fer servir en accions que pertorbin la pau, la seguretat i els drets humans”.

Aquesta és l’Aliança de les Civilitzacions de Zapatero.

Per saber-ne més.

Foto: Plaza Santa Bárbara, Madrid per Eric Milet

El Salvador “entre la naturalesa i la mà de l’home”

Una altra ressenya que tenia pendent és la de El Salvador “entre la naturalesa i la mà de l’home”, un llibre que em va arribar com a obsequi a través d’una generosa iniciativa organitzada per El Bloc dels Viatges de l’Eduard Balsebre.

El llibre és una petita joia, editat per l’Ajuntament de Barcelona i la Red Europea de Diálogo Social (REDS) el 2003. Del contingut me n’ocuparé to seguit, però vull destacar el treball de disseny gràfic realitzar per StaticLoop, que és excel·lent.

El projecte del llibre neix a través de REDS que el 2001 poc després del gran terratrèmol a El Salvador, envia un equip de periodistes, fotògrafs i escriptors al país perquè reflecteixin les seves experiències.

El resultat és un llibre que ens ofereix una anàl·lisi de la realitat de El Salvador a través de poemes, espectaculars fotografies i aclaridors articles que ens descriuen el sofriment i la desolació d’un poble que intenta recuperar-se d’una història recent desbordada per injustícies socials, pobresa, dictadures militars, guerres i per si no n’hi havia prou, també per desastres naturals.

A part de fer-nos arribar el llibre, l’Eduard Balsebre també ens anima a conèixer l’associació HUACAL (ONG de solidaritat amb El Salvador), on ell col·labora donant suport econòmic a l'interessant projecte de beques “Educació és futur”.

La fotografia que il·lustra el post és de HUACAL.

Children, computers and powerful ideas

Suposo que em vaig començar a interessar per temes d’educació després d’haver de posar-me davant d’una classe de nens per primer cop. Això va ser el 2005 al sud de l’Índia.

Aquest apunt és una ressenya que tenia pendent fa temps. És d’un llibre que m’ha fet replantejar la manera d’entendre el món educatiu i els processos d’aprenentatge.

El llibre en qüestió es diu Mindstorms. Children, Computers and Powerful Ideas (Basic Books, 1993). L’autor és Seymour Papert, una veritable llegenda de la Intel·ligència Artificial. És un matemàtic que va ser co-fundador (juntament amb Marvin Minsky) del Laboratori d’Intel·ligència Artificial del MIT i posteriorment també un dels membres fundadors del Media Lab del MIT (considerat actualment el Think Tank tecnològic més important del món). Les seves aportacions passen per àrees tan diverses i alhora tan relacionades entre elles com l’educació, la psicologia, la intel·ligència artificial i els llenguatges de programació.

El llibre és de l’any 1980. L’any és molt important, ja que afegeix molt valor a les idees de Papert, que es va avançar tres dècades amb les seves propostes. El que s’explica al llibre continua essent molt vigent avui en dia.

No sabria gaire com resumir el seu contingut. Es podria dir que parla de com la introducció dels ordinadors a les escoles podria transformar l’adquisició de coneixement, els mètodes d’aprenentatge i el desenvolupament de la ment infantil.

Es basa en teories constructivistes de l’aprenentatge (Papert va treballar uns quants anys a Suïssa amb Jean Piaget, una altra llegenda, en aquest cas de la psicologia i el desenvolupament cognitiu). Aquestes tesis sostenen que els nens creen el seu coneixement de forma activa i que l’educació ha de facilitar-los eines per realitzar activitats que impulsin aquesta activitat. Podríem resumir-ho tosca i simplistament, parlant d’aprendre a través de l’exploració o aprendre ensenyant. Tots els que algun cop ens hem posat davant una classe sabem que la millor manera d’entendre un concepte és precisament tractant d’ensenyar-lo. Quan fem l’esforç d’explicar-ho, interioritzem i acabem entenent molt millor el concepte. Papert creu que els ordinadors i els llenguatges de programació poden ajudar els nens a prendre control conscient del procés d’aprenentatge, articulant i analitzant el seu propi coneixement, i de resultes aprendre més, i més ràpid. La idea és que els nens a través de l’exploració “ensenyin als ordinadors” a fer coses, fent servir llenguatges de programació, ja que els ordinadors per si sols no saben fer res.

Per demostrar-ho Papert i el seu equip van crear un llenguatge de programació pensat per ser fàcilment après per nens però igual de potent que els altres existents. Van crear el famós LOGO (que després ha tingut mil versions), que potser molts coneixereu i que neix com un mitjà que pot, en principi, ser usat per educadors per donar suport al desenvolupament de noves maneres de pensar i aprendre.

En el llibre es suggereixen coses com que la introducció de llenguatges formals (llenguatges de programació) als temaris dels nens pot resultar útil per aprendre a parlar i a pensar millor sobre problemes complexes. Es senyala que ensenyar intel·ligència artificial als nens els ajuda a pensar d’una forma més concreta sobre els seus propis processos mentals. S’explica com el contacte amb els ordinadors pot permetre l’aprenentatge d’heurístiques per resoldre problemes complexos, que després podem utilitzar en qualsevol altre camp. I el llibre fa moltíssimes més reflexions, però crec que amb això us podeu fer una idea general de la temàtica.

No cal ser un geni per veure que 29 anys més tard, els ordinadors no s’han utilitzat a les escoles per canviar la manera d’ensenyar i d’aprendre, sinó que es fan servir “simplement” per facilitar i ajudar a ensenyar i aprendre de la mateixa manera com es feia abans.

La por de Papert era que les aules amb ordinadors es convertissin en computer labs on s’hi instaurés un temari rutinari de “computer literacy”. I això és justament el que ha passat. En comptes de permetre que els nens programin els ordinadors, es fa justament al revés, són els ordinadors que programen als nens (fent-los preguntes que han de respondre, tests, etc.). La visió de Papert era molt diferent: ordinadors dins les aules convencionals, construint entorns on els nens puguessin fer un aprenentatge a través del joc i l’exploració (però d’una forma dirigida), programant ells mateixos els ordinadors.

El llibre t’enganxa des del prefaci, i us el recomano molt a tots els que estigueu interessats en com les noves tecnologies poden ser utilitzades per aprendre i per pensar de noves maneres.

Com a curiositat, el famós kit de robòtica Lego Mindstorms, actualment utilitzat en escoles però també en laboratoris de recerca de tot el món, porta el nom com a homenatge a aquest llibre, que és un veritable clàssic i una bíblia per tots els professors que han buscat maneres creatives d’utilitzar els ordinadors a classe. La lectura del llibre va ser el que va impulsar al president de Lego a contactar el 1985 amb el MIT, donant lloc anys més tard al famós kit de robòtica.