30 de gen. 2009

La causa de la llibertat

Avui fa 61 anys de l'assassinat de Gandhi. Ara fa exactament un any, pel 60è aniversari, vaig publicar un recull de cites del Mahatma dins d'un post en que comentava com es celebra aquest dia a les escoles índies.

La foto que he adjuntat avui és de
Gandhi amb Tagore, de qui també he parlat bastant en el blog. Sense cap dubte, dues grans figures del segle XX. Tots dos amb personalitats molt fortes, en ocasions oposades per la seva manera d'entendre el nacionalisme. Seria fantàstic poder disposar de les seves converses, però desconeixo si n'hi ha registres.

També us adjunto una cita de
Gandhi, vàlida llavors, i totalment vigent aquest dies.

La causa de la llibertat es converteix en una burla si el preu a pagar és la destrucció dels qui haurien de disfrutar la llibertat.

28 de gen. 2009

Dues dones, una història (1ª part)

Aquí teniu la primera part del reportatge Two women, one story que la Maria Creixell va fer pocs dies després que jo acabés la meva estada de voluntari a Bagepalli (Karnataka, Índia). Només hi ha la filmació, falta la narració i la segona part del reportatge, però us fareu una idea de com és la vida a un poblet de l'Índia rural.

Amb paraules de la Maria:

Aquesta és la família de l'Adilaksmama, que té 28 anys i 4 fills. Viu amb el seu marit i la seva sogra en una casa de les mides del menjador de casa vostra aproximadament.

PVS, la contrapart de Forkids a l'India, dóna microcredits per a grups de dones en àrees rurals properes a Bagepalli i aixó permet a les famílies comprar vaques per produir llet, aliments i poder solucionar qualsevol imprevist de salut o semblant que pugui sorgir a qualsevol membre o familiar del grup de dones de cada poble.
Els primers dos minuts del vídeo (que dura en total 15 minuts) parla la Latha Mirza, presidenta de PVS.

26 de gen. 2009

Dia Mundial contra la Lepra

Ahir, 25 de gener, va ser el Dia Mundial contra la Lepra.

La lepra és una enfermetat infecciosa que es transmet per l’aire, penetrant a través de l’aparell respiratori. L’enfermetat afecta principalment a la pell i als nervis, i si no es tracta pot provocar greus danys permanents com deformacions als rostre, mans i peus, que desemboquen en paràlisis, discapacitats i en el pitjor dels casos, la mort.

En contra del que pensa molta gent, la lepra és molt poc contagiosa, i no és hereditària. Perquè existeixi el contagi cal un contacte molt estret i continuat amb la persona malalta, juntament amb unes condicions higièniques i alimentàries molt deficients.

Segons la OMS, hi ha uns tres milions de persones discapacitades per culpa de la lepra, i cada any més de 150.000 persones s’incorporen a aquesta llista de persones discapacitades. L’Índia registra un 70% de tots els casos de lepra al món. Altres països afectats són: Angola, Brasil, Congo, Costa de Marfil, Guinea, Libèria, Madagascar, Moçambic i Nepal.

El pitjor de tot plegat és que es tracta d’una enfermetat que té cura des de fa anys, i la medicació no és especialment cara. Cal doncs garantir l’accés dels malalts a la terapia de múltiples fármacs, i educar les poblacions afectades sobre l’enfermetat, en especial sobre els seus primers símptomes.

Ahir, al blog de Sonrisas de Bombay van publicar un article més extens sobre el tema, del que jo he tret part d’aquesta informació, i el qual us recomano llegir.

21 de gen. 2009

Epicur al tren

De tots els béns que proporciona la saviesa per assolir la felicitat de tota una vida, el més important és l’obtenció de l’amistat.
Com ja vaig comentar fa uns dies, a part de visitar l’exposició de fotografies de Sonrisas de Bombay, a la Llibreria Claret també vaig comprar-hi l’Ètica d’Epicur (Proteus, 2008).

És un llibre petitó, que vaig llegir d’una sola tirada en el Catalunya Exprés de Barcelona a Girona. El fet que sigui petit no és casual, de tota la producció d’
Epicur (més de tres-cents rotlles de papir segons Diògenes Laerci) només es conserven 3 cartes, i un recull de quaranta sentències per mitjà de les quals Epicur volia facilitar la comprensió de la seva doctrina. L’edició i la traducció del llibre va a càrrec de Montserrat Jufresa, que ha fet un treball excel·lent.

Llegir escrits de pensadors de l’Antiguitat és un privilegi. A mi veure per escrit reflexions tan profundes que tenen 2300 anys em provoca un cert vertigen.


Epicur
(341 a.C. Samos – 270 a. C. Atenes) ha estat reivindicat al llarg de la història per molts altres pensadors, per exemple Montaigne, Nietzsche o Marx. El principi ètic de l’epicureisme és la recerca del plaer i l’amistat per tal d’alliberar l’èsser humà de la por. Dit així pot semblar que Epicur i els seus deixebles eren uns llibertins que es reunien al Jardí (nom de la seva escola) a disfrutar de la vida. I d’alguna manera ja és així, però la seva concepció de plaer i desig s’ha de matissar:

Dels desigs, uns són naturals i necessaris, altres naturals i no necessaris, altres ni naturals ni necessaris, sinó que provenen d’una opinió vana.*

Els plaers naturals que van acompanyats per una intensa passió, però que no provoquen dolor corporal si no els satisfem, neixen d’una vana opinió, i, si és difícil que desapareguin, no és degut a la seva pròpia naturalesa, sinó a l’estupidesa dels homes.

* Epicur considera naturals i necessaris aquells que serveixen per eliminar els dolors del cos, com beure quan es té set. Considera, d’altra banda, naturals i no necessaris aquells que, no eliminant el dolor, només varien el plaer, com els menjars suculents; els desigs ni naturals ni necessaris són com l’afany per obtenir corones i estàtues.
Exprimint al màxim la seva doctrina, ens podríem quedar amb que si vivim en contacte amb la Natura, de forma honesta i sense crear-nos necessitats supèrflues, és possible assolir la felicitat.

Només aixecar el cap del llibre i donar una ullada al vagó del tren, em va donar la sensació que no anem gaire ben encaminats.

20 de gen. 2009

El Com gotes a l’Hora L

Ahir dilluns, em van fer una petita entrevista al programa l’Hora L, el magazine informatiu del migdia de la Cadena SER a les comarques gironines (94.4 FM).

El programa s’emet de dilluns a divendres, de 12:20 a 14:00, i els seus conductors són en
Màxim Castillo i en Jordi Corominas, que donen una mirada a l'actualitat local d'una manera propera i quotidiana.

Vam parlar una mica dels continguts del blog, del que suposa escriure’l, dels meus interessos, etc. Des d’aquí el meu agraïment a l’equip del programa per haver pensat que el meu blog era d’interés.

18 de gen. 2009

Instants de Bombay. Dissabte de fotos i llibres

Ahir dissabte vaig arribar-me a Barcelona per visitar l’exposició fotogràfica “Sonrisas de Bombay”, amb fotos de Marta Moreiras y Francesc Melción.

Com ja he comentat alguns cops en aquest blog,
Sonrisas de Bombay és una ONG catalana fundada per Jaume Sanllorente, que fa projectes per aconseguir un futur més just i digne pels sectors més pobres de la ciutat índia de Bombay.

L’exposició té fotografies que mostren la cara més dura i crua de Bombay, i també fotografies dels projectes que porta a terme l’ONG. Aquestes últimes, plenes d'uns sonriures que dóna gust contemplar.


A part de l’indiscutible valor artístic de les fotografies, que són excel·lents, l’exposició té evidentment un component important de sensibilització, i explica de forma didàctica i molt planera quina és la situació a la caòtica macro-ciutat dels contrastos, Bombay.


Si us ve de gust veure-la, teniu temps fins el 31 de gener. L’exposició es fa a la
Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret (Roger de Llúria, 5).

Era el primer cop que anava a la Llibreria Claret, de la que destacaria els seu fons editorial en Humanitats i Religions, i en vaig sortir amb l’Ètica d’Epicur (Proteus, 2008), que em vaig llegir sencera al tren de tornada. Quan pugui en faré la ressenya.

Després també vaig passar per la
Llibreria Altair on vaig comprar-me Kim de Rudyard Kipling (Mondadori, 2006), i finalment per La Central del Raval on em vaig endur la traducció al català de Terricabras de l’Ecce Homo de Nietzsche (Accent Editorial, 2008).

Un dissabte de fotografies i llibres a Barcelona.


15 de gen. 2009

Contes populars de l'Índia

Tenia des del meu primer viatge a l’Índia un exemplar de Cuentos populares de la India de A. K. Ramanujan (Siruela, 2005). L’he anat llegint a estones i fa poc l’he acabat.

Es tracta d’una recopilació de 110 contes de tradició oral, traduïts de 22 llengües diferents del subcontinent indi. N’hi ha de tota mena, de còmics, de filosòfics, de romàntics, etc. Alguns estan protagonitzats per reis i princeses, altres per animals, per ascetes, brahmans, pidolaires, dimonis i tota mena de personatges.


La veritat és que són molt diferents dels contes als que estem acostumats per aquí, i alguns segurament ajuden a la propaganda de tradicions que no m’agraden, com la dot, o el paper de les viudes (i de les dones en general). Però alguns són realment fantàstics i molt originals. I no hem d’oblidar que la tradició popular de la Índia de fet és bressol de moltes tradicions d’Europa, ja que cal recordar que les llengües europees provenen de l’indoeuropeu.


Vaja, que el
sànscrit és la tia àvia del català.

Foto:
Petit altar d'un temple dedicat a Shiva (Bagepalli, 2008).

13 de gen. 2009

Blog i discurs de Gervasio Sánchez

Fa uns dies ressenyava l’exposició de fotografia Vides Minades de Gervasio Sánchez que vaig anar a veure a la Casa de Cultura de Girona. Recentment he descobert que Gervasio escriu un blog anomenat Los desastres de la guerra dintre del mitjà digital soitu.es.

El blog val la pena, us recomano mirar-lo, i descobrir apunts tan interessants com
“Goya, el mejor reportero de la Historia”.

També aprofito per copiar-vos tot seguit el discurs que va pronunciar
Gervasio l’any passat durant l’entrega dels Premis Ortega i Gasset. Fa temps que el discurs corre per Internet i fa poc l’he rellegit aquí. No us en perdeu ni una línea, com veureu, al donar-li el premi no va fer el discurs políticament correcte que molts dels assistents devien esperar. Assistents entre els quals hi havia la Vicepresidenta del Govern espanyol, alguns ministres, exministres del PP, l’Esperanza Aguirre, en Gallardón i centenars de persones més.

Ens fan falta molts Gervasios.


Señoras y señores, aunque sólo tengo un hijo natural, Diego Sánchez, puedo decir que como Martín Luther King, el gran soñador afroamericano asesinado hace 40 años, también tengo otros cuatro hijos víctimas de las minas antipersonas: la mozambiqueña Sofia Elface Fumo, a la que ustedes han conocido junto a su hija Alia en la imagen premiada, que concentra todo el dolor de las víctimas, pero también la belleza de la vida y, sobre todo, la incansable lucha por la supervivencia y la dignidad de las víctimas, el camboyano Sokheurm Man, el bosnio Adis Smajic y la pequeña colombiana Mónica Paola Ojeda, que se quedó ciega tras ser víctima de una explosión a los ocho años.

Sí, son mis cuatro hijos adoptivos a los que he visto al borde de la muerte, he visto llorar, gritar de dolor, crecer, enamorarse, tener hijos, llegar a la universidad. Les aseguro que no hay nada más bello en el mundo que ver a una víctima de la guerra perseguir la felicidad.


Es verdad que la guerra funde nuestras mentes y nos roba los sueños, como se dice en la película Cuentos de la luna pálida de Kenji Mizoguchi.


Es verdad que las armas que circulan por los campos de batalla suelen fabricarse en países desarrollados como el nuestro, que fue un gran exportador de minas en el pasado y que hoy dedica muy poco esfuerzo a la ayuda a las víctimas de la minas y al desminado.


Es verdad que todos los gobiernos españoles desde el inicio de la transición encabezados por los presidentes Adolfo Suarez, Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe González, José María Aznar y José Luis Rodríguez Zapatero permitieron y permiten las ventas de armas españolas a países con conflictos internos o guerras abiertas.


Es verdad que en la anterior legislatura se ha duplicado la venta de armas españolas al mismo tiempo que el presidente incidía en su mensaje contra la guerra y que hoy fabriquemos cuatro tipos distintos de bombas de racimo cuyo comportamiento en el terreno es similar al de las minas antipersonas.


Es verdad que me siento escandalizado cada vez que me topo con armas españolas en los olvidados campos de batalla del tercer mundo y que me avergüenzo de mis representantes políticos.


Pero como Martin Luther King me quiero negar a creer que el banco de la justicia está en quiebra, y como él, yo también tengo un sueño: que, por fin, un presidente de un gobierno español tenga las agallas suficientes para poner fin al silencioso mercadeo de armas que convierte a nuestro país, nos guste o no, en un exportador de la muerte.


Muchas gracias.

11 de gen. 2009

Merescut homenatge a Vicenç Ferrer

El passat dia 8 de gener l’Embaixada d’Espanya a l’Índia va retre un homenatge a Vicenç Ferrer, que porta ja més de 55 anys dedicat als més necessitats del subcontinent indi.

L’acte es va fer a Anantapur (Andhra Pradesh, Índia), on resideix Vicenç Ferrer, i hi van assistir entre altres, Ion de la Riva (Embaixador d’Espanya a l’Índia) i María Fernández de la Vega (Vicepresidenta del Govern espanyol). Aquesta última li va entregar a Vicenç la Gran Creu del Mèrit Civil.

Vicenç Ferrer, que ja té 88 anys, no és home de medalles, però la veritat és que és un homenatge més que merescut. Actualment la seva fundació treballa a 1.874 pobles, beneficiant a 2,5 milions de persones, i té més de 130.000 nens i nenes apadrinats.

Els que hem tingut la sort d’estar a Anantapur i veure els fruits del seu treball ens alegrem d’aquest reconeixement.

Si voleu saber més coses de Vicenç Ferrer us recomano llegir un post més extens que li vaig dedicar fa temps, i si voleu veure fotos d'Anantapur, aquí teniu les que tinc guardades al Flickr.

8 de gen. 2009

Pensament nº32: El mal d'aquest món

"El mal d’aquest món és que els estúpids viuen plens de sí mateixos i els intel·ligents de dubtes",

Bertrand Russell

5 de gen. 2009

Desmontant els tòpics de Gaza

Avui gràcies a un apunt del blog La Veu del Sud, he llegit un article de Monica G. Prieto: Desmontando los tópicos de Gaza.

Us copio el començament i us invito a llegir-lo sencer:

Ver la cobertura de los acontecimientos en Gaza en los canales de televisión árabes y en los occidentales es como asomarse a dos mundos diferentes. Influidos por la corriente de opinión promovida por la Administración de Washington, próxima a Israel, los medios europeos y estadounidenses han asumido medias verdades como hechos, ignorando la situación global en la Franja y muchos de los recientes acontecimientos políticos imprescindibles para comprender qué está ocurriendo.

Para entender el masivo movimiento de solidaridad que se está viviendo en los países musulmanes hacia Gaza es necesario contextualizar los hechos y desmontar algunos de los tópicos. Estos son algunos ejemplos.

[…]
Llegir-lo sencer.

2 de gen. 2009

Any nou, look nou

Aprofitant el canvi d’any he fet algun petit canvi al look del blog. Bàsicament a la capçalera, amb una foto que vaig fer a Bagepalli el passat estiu i una frase de Tagore.

Podeu veure la fotografia sencera sota aquestes línies.

Bon any 9!