18 de des. 2009

Resum i conclusions. Shanti Bhavan 2009

Tenia pendent un post amb una mica de resum i conclusions de l’estada a Shanti Bhavan.

Han estat tres mesos vivint en una escola rural de
Tamil Nadu, set tallers de robòtica creativa, vuitanta-tres posts al blog explicant-ho, uns quants quilos menys, i uns quants amics nous a l’Índia, Estats Units, Dinamarca i Anglaterra.

Si no sou habituals del blog podeu llegir en que consistia el projecte
aquí, i els seus fonaments teòrics aquí.

Estic content dels resultats. L’escola ha demostrat molt d’interés pel projecte, que esperem que tingui continuïtat. S’ha capacitat un professor perquè es puguin seguir fent servir els kits de robòtica educativa. El meu objectiu mai ha estat ensenyar robòtica, sinó utilitzar-la com un mitjà per estimular la creativitat i l’esperit crític dels nens, i crec que ha funcionat molt bé. La tecnologia ha demostrat ser molt apropiada per l’entorn, i hem pogut fer classes durant alguns dels habituals talls de llum. Els nens han posat a la pràctica fonaments matemàtics i físics que només coneixien a través de la pissarra i de fòrmules, conseguint interioritzant-los i entendre’ls. Com ja vaig dir en un post anterior, en els pocs dies que dura el taller per a cada grup, he vist nens que han assimilat metodologies de treball que no els eren gens familiars, com l'assaig-error o el treball en equip; que han après a dividir els problemes en parts per a poder resoldre'ls; que han entès que no hi han solucions úniques; que han après a formalitzar i estructurar allò que volen fer; i que han estat capaços d'entendre coses complicades com la influència de les accions locals en la dinàmica dels sistemes complexos. En definitiva, com ja vaig dir, nens aprenent a pensar. Això haurien de ser les escoles.


Si abans de l’estada ja entenia que la robòtica educativa és una eina amb molt de futur a les escoles, ara n’estic convençut. També m’he convençut de que la creativitat és un bon motor pel desenvolupament humà. Crec que els projectes educatius de cooperació al desenvolupament han d’apostar fermament per la creativitat i la innovació. Hi ha molts camins per obrir en aquest sentit.


A més, deixant de banda el projecte, l’estada m’ha servit per aprendre una mica de
Hindi, per provar noves i inacabables modalitats de picant en els menjars, per conèixer les infinites possibilitats de l’Scratch per ensenyar a programar als nens, per visitar la Syamala a Anantapur, per tornar a dibuixar després d’anys sense fer-ho, per conèixer l’Associació NEEM, per conviure el dia a dia amb 210 nens i nenes que cada dia m’ensenyaven noves coses, per llegir alguns llibres que feia temps que estaven a la llista de pendents, per retrobar-me amb els amics de Bagepalli, per caminar descalç de nou, per entendre una miqueta més aquest país-continent que és l'Índia, per escriure un relat que ha guanyat un premi, per visitar la tomba de Vicenç Ferrer, per fer-me fan del Construccionisme de Seymour Papert, per escriure alguns haikus que potser algun dia m’animo a ensenyar-vos, per perdre’m pels carrerons Shivajinagar, per celebrar un Diwali, un Halloween o un Acció de Gràcies, per tornar a mirar les estrelles, o simplement per pensar en el meu futur.

Namasté!


PD: Podeu veure una selecció de fotos de l’estada al meu
Flickr.

7 comentaris:

Blocaire Invisible ha dit...

Bon dia, Eduard. Sóc el/la teu/teva blocaire invisible. Estic a la finestra del teu món, mirant com vius i què fas.
Fins aviat...

Clidice ha dit...

Realment tota una experiència apassionant! gràcies per compartir-la :)

Toni Sellas ha dit...

Felicitats, Eduard. Tres mesos profitosos, sens dubte. Ah! T'ho vaig comentar fa temps i ara crec que és un bon moment per reprendre-ho: tot això pot donar molt de suc a un podcast... En parlem, val?
Fins aviat.

Ferran ha dit...

No sé perquè, tinc la intuició que ja deus estar fent càlculs per veure quan hi tornes. És cardat tenir el cot dividits entre dos punts geogràfics, oi? ;)

Fas una bona feina. Segur que ja ho saps, però vull dir-ho de totes formes.

Aina ha dit...

Gràcies a persones com tu es demostra que el Món potser una mica millor. És fantàstca la feina que hi fas i la dedicació que hi poses... Moltes felicitats!
Namasté

Sonia y Juan ha dit...

Felicitats per la teva feina. Ens ensenyes amb el teu projecte quin és el camí a seguir, l'Acció i l'educació, com deia el Vicenç Ferrer.

Que passis uns bons dies amb els teus. Demano un desig, coneixer-nos en persona el 2010.

Records des de Tarragona.

Edu ha dit...

Blocaire invisible, benvingut :) No et quedis a la finestra, passa cap a dins!

Clídice, de res, gràcies a tu per seguir-la!

Toni, tens raó, el podcast va quedar oblidat! Serà un propòsit pel 2010 :)

Ferran, la veritat és que no he fet càlculs. Allà tothom em demanava que hi tornés al juny per veure la primera graduació. Però només són 6 mesos, és massa just! Em sembla que caldrà esperar una mica més.

Moltes gràcies Aina per aquestes boniques paraules. Namasté!

Sonia i Juan, segur que aquest 2010 tindrem l'oportunitat de veure'ns en persona :) Una abraçada!

Salut!