28 de nov. 2009

Manju Kumar



Tal com vaig avisar ahir, us adjunto un petit vídeo on en Manju Kumar de 13 anys, alumne de 8è de Shanti Bhavan, ens explica el programa que ha fet i després fa una demostració amb el robot.

Sovint em pregunto si aconsegueixo transmetre bé el projecte de Shanti Bhavan. Suposo que per entendre'l del tot no hi ha més remei que visitar l'escola i parlar amb els nens. No sé si sou conscients del miracle que representa que per exemple en Manju Kumar pugui gaudir d'unes classes de robòtica creativa. Els dàlits (intocables) han estat privats dels drets humans més bàsics durants segles. Són víctimes d'una discriminació social extrema i se'ls ha denegat qualsevol possibilitat de viure amb dignitat. Dignitat és per cert una paraula molt de moda a Catalunya pel que llegeixo als diaris online i als blogs. Vist des d'aquí i pensant en la dignitat dels dàlits, el debat sobre la dignitat de Catalunya perd bastanta força sincerament.

Però tornant al tema, el fet que una escola del sud de l'Índia hagi apostat per donar als fills de les comunitat dàlits una educació de qualitat, posant èmfasi en la innovació, la creativat, i que ho acompanyi d'un entorn agradable on els nens poden viure i fer-se grans, és quelcom realment prodigiós.

Encara que Shanti Bhavan sigui només un granet de sorra (o una gota a l'oceà), pensar en futures generacions de dàlits, formats com a ciutadans del món, creatius, innovadors, i amb ganes de canviar de les coses, fan que em senti optimista.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Em fa feliç veure que alguns intocables poden sortir del seu destí. I si, tens raó, això de la dignitat, per aquí, està una mica fora de context. Amb franquesa, preferiria estar on ets tu, ara mateix :)

Cristina ha dit...

Aquesta oportunitat que els estàs donant tu i tota la gent que treballa a Shanti Bhavan és un maravellòs regal. L´oportunitat de ser tractats com a persones amb tot el respecte i dignitat. Que gràcies a això siguin capaços de somiar amb un futur millor.

najoana ha dit...

tu mateix ho has dit gota a gota es fa un oceà i totes i cadascuna de les gotes són importants per petites que siguin,per tant és normal que et sentis optimista de cara el futur d'aquests nens tan macos i que tant t'estimes.......petons ,cuida't.